La crònica
Sàkharov i Pussy Riot
al premi va ser presentada
per l'eurodiputat alemany
d'Els Verds Werner Schulz
El cas de Pussy Riot, les tres noies d'un grup de punk rus sentenciades aquest agost a dos anys de presó acusades de vandalisme motivat per odi religiós per haver interpretar una cançó contra l'home fort de Rússia, Vladímir Putin, a la catedral del Crist Salvador de Moscou, continua generant debats apassionats després d'haver protagonitzat el procés judicial més polèmic i mediàtic de l'últim any. L'últim episodi és el nomenament de Pussy Riot, el 25 de setembre, al premi Sàkharov a la Llibertat de Consciència del Parlament Europeu en una llista en què figuren activistes defensors dels drets humans de l'Iran, el Pakistan, Ruanda i Bielorússia.
La candidatura de Nadezhda Tolokónnikova, Iekaterina Samutsévitx i Maria Aliókhina va ser presentada per l'eurodiputat alemany d'Els Verds Werner Schulz, que al·lega que “en un estat totalitari com el de Putin només queda ser un moviment contestatari com és Pussy Riot”. La notícia del nomenament no va ser gaire ben rebuda a Rússia. Un portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers rus, Konstantin Dolgov, el va titllar “d'intent violent de qüestionar la feina del tribunal rus i de posar en dubte una sentència judicial aprovada legalment”. Segons la diplomàcia russa, l'activitat del grup no té res a veure amb la llibertat d'expressió i considera que nomenar-les al premi és una falta del respecte al científic soviètic Andrei Sàkharov i també a milions d'ortodoxos russos.
Però tampoc va ser rebuda amb entusiasme per destacades personalitats del món cultural rus i defensors dels drets humans, que, tot i que estan en contra de la condemna contra Pussy Riot, creuen que és exagerat donar-los un premi com aquest. Serguei Kovaliov, amic personal del dissident Sàkharov i veterà activista rus que juntament amb altres persones de l'organització de defensa dels drets humans Memorial va rebre aquest premi el 2009, creu que “Pussy Riot es mereix un premi, però un altre, aquesta nominació, a l'acadèmic Sàkharov li faria riure”.
Pel poeta Andrei Deméntiev, que també coneixia personalment Sàkharov, la nominació “és una vergonya” i creu que l'acadèmic “s'horroritzaria si veiés que el premi que porta el seu nom poden donar-lo a unes gamberres”. La coneguda presentadora russa Ksenia Sovtxac, relacionada amb Putin per qüestions familiars però actualment propera a l'oposició, considera que les noies “no van fer res perquè se les castigués i tampoc han fet res perquè se les condecori”.
Aleksàndr Txerkàssov, cap de l'organització Memorial, considera que enguany qui es mereix més el premi és l'activista bielorús Ales Bialiatski, lluitador pels drets humans empresonat i que va crear un centre d'assistència jurídica per als presos polítics. L'actuació de Pussy Riot i la posterior persecució judicial ha servit per posar de manifest la proximitat entre l'Església ortodoxa russa i el Kremlin i la parcialitat del sistema judicial. El cas ha dividit els creients ortodoxos i també ha generat certs enfrontaments en la societat entre els que se senten ofesos per l'actuació i sectors més liberals, per a qui les tres noies s'han convertit en un símbol de la repressió de la Rússia de Putin. Entre les nombroses especulacions sobre el cas, també n'hi ha que creuen en la teoria de la conspiració i que tot plegat ha estat una operació especial orquestrada pel Kremlin o pel Servei Federal de Seguretat amb l'objectiu de dividir encara més la societat.