Transparència? No, gràcies

“I vostè de quina part d'Amèrica ve?”, comenta una chavista empipada de les d'“uniforme” –xandall com els d'Hugo Chávez, insígnies penjades per tot arreu, etc.–, agafada a la barrera del Palau de Miraflores, la seu presidencial. Quan la resposta és: “No sóc americana, sóc de Barcelona, Espanya”, la rèplica és: “No, vostè ve del Centre Carter, ho sé. Els ensenyen a parlar l'espanyol com als d'Espanya, però vénen a espiar-nos”, insisteix la senyora, mentre dos soldats, mig avergonyits, intenten pacificar-la i fins i tot obren la barrera del palau a l'estrangera, per si la discussió puja de to. Ni tan sols no es calma la chavista quan se li explica que aquesta vegada no han vingut els “espies” de Carter: “Sí que han vingut, són aquí, com vostè, disfressats de periodistes”, respon.

Per Amèrica s'entén els Estats Units. Com diria Chávez, el “diable” o “Mister Danger”, en temps de George W. Bush. D'allà havien vingut, en eleccions anteriors, missions d'observació internacional, del “Centre Carter” –ONG privada impulsada pel premi Nobel de la Pau i expresident dels Estats Units, Jimmy Carter–. També hi desplegaven centenars d'observadors l'Organització d'Estats Americans (OEA) i la Unió Europea (UE). Els seus informes havien estat fins ara positius, en el sentit dels avenços del sistema electoral veneçolà. I fins i tot elogiosos, pel que fa als mecanismes de vot electrònic, l'únic exemple ben desenvolupat en tota la regió pel que fa a credibilitat, ja que inclou l'anomenat “rastre de paper”, és a dir, el vot no “s'evapora” dins l'urna electrònica, sinó que s'obté una papereta, que es diposita en una urna convencional, per si cal revisar-ne els resultats.

Les eleccions de diumenge podrien fer que el mapa polític del país donés un tomb històric i també el de tota la regió, fins ara majoritàriament “aliada” del chavisme. Els resultats poden ser ajustats i es tem que el “derrotat” no els encaixi amb elegància. Però el govern de Chávez, aquest cop, no ha “convidat” cap organisme d'observació internacional.

“El nostre sistema està automatitzat, és verificable. No necessitem supervisions foranes”, explica gairebé cada dia Tibisay Lucena, presidenta del Consell Nacional Electoral (CNE), en les conferències de premsa d'aquests dies. No hi ha observadors internacionals, perquè el Centre Carter, ni encara menys l'OEA o la UE, no n'envien si no són convidats formalment pel país amfitrió. “El govern de Caracas no va mostrar voluntat política de convidar-nos. Per tant, no hi anem”, explica, lacònicament, un funcionari de l'OEA.

“Tenim 3.435 observadors nacionals i 245 acompanyants internacionals”, diu Teresa Olivares, encarregada en el CNE de la premsa estrangera. “Li'n semblen pocs?”, demana, amablement.

Els observadors nacionals estan enquadrats en la Xarxa d'Observació Veneçolana i treballaran sota els paràmetres de les grans missions de l'OEA i la UE. És a dir, les tasques prèvies exploratòries, a càrrec d'un equip tècnic reduït, seguides del desplegament, el dia electoral, de milers de voluntaris.

Els “acompanyants” internacionals a què es refereix Lucena són funcionaris de la Unió de Nacions Sud-americanes, encapçalats per l'exvicepresident argentí Carlos “Chacho” Álvarez, a més de parlamentaris convidats “a dit” per Caracas d'altres llocs, incloent-hi l'Estat espanyol. És a dir, delegacions bàsicament polítiques. Álvarez qualifica la seva tasca de “gran honor” i es felicita que Veneçuela no necessiti la “tutela” forana –l'OEA és, per al chavisme, un apèndix dels Estats Units–. No hi ha dia que l'oficialisme no passegi Álvarez per Caracas, mentre l'hipotètic supervisor dóna per fet, dies abans de les eleccions, que tot està en perfecte ordre.

Al CNE tenen la resposta preparada a la pregunta de per què no s'han admès voluntaris internacionals a la xarxa –com sí que ho fan, per exemple, els seus equivalents nacionals a Colòmbia, el Perú o Mèxic, on sí que es convida, a més, l'OEA, la UE i el Carter–. “No ho necessitem. El president Chávez i el candidat [Henrique] Capriles s'han compromès a acceptar el resultat. Transparència veneçolana, sí. Observació internacional, no, gràcies”, diu Olivares, en to cortès.