Progressisme o mort
D'Henrique Capriles es diu, fins i tot en el seu bàndol, que ha clonat (des del discurs a la indumentària) l'estil populista de Chávez per arribar allà on ningú amb el seu currículum arribaria: al cor del poble. Ha recorregut en aquesta campanya més de tres-centes poblacions, sempre amb la seva gorra i envoltat d'un moviment de masses fins ara desconegut en un líder de l'oposició als dominis d'Hugo Chávez.
A Capriles se'l veu com l'esperança
del progrés i la seguretat en una Veneçuela crispada per catorze anys de mala gestió econòmica i uns índexs de corrupció i violència desorbitats fins i tot en el context de la regió. Reconeix els merits socials d'Hugo Chávez, però defensa amb fermesa que ha arribat el moment del canvi.
La incògnita sobre aquest líder de tarannà moderat en un país saturat d'agressivitat és com encaixarà l'òrbita d'aliats de Chávez (bona part dels mandataris de l'Amèrica Llatina) el relleu per un líder que, disfressat o no, és fill de la burgesia. Per ajudar-los a canviar el xip, Capriles promet una gira exprés pel continent quan arribi al poder.
Henrique Capriles Radonski, descendent de jueus víctimes del nazisme, catòlic practicant i allunyat del radicalisme tradicional antichavista, pertany a una família d'amos de grans mitjans de comunicació i multicines, a més d'immobiliàries.
Capriles va convertir-se en un candidat gairebé unitari de l'oposició apuntalat en una capacitat camaleònica per representar d'una banda el poder empresarial (l'enemic número u de Chávez) i alhora la franja mitjana de l'electorat que ja no pot més amb les estridències del president veneçolà. Entre les seves promeses electorals hi ha la de no sotmetre el poble als llarguíssims monòlegs televisats del president. Abans d'aspirant al palau de Miraflores va ser alcalde de Baruta, una barriada de Caracas, i governador del departament de Miranda. Era aleshores líder de Primer Justícia, una de les grans forces de l'oposició. El passat febrer va guanyar les primàries de l'oposició, conscient de la necessitat d'unir-se, amb un 63 % dels vots.
El gran obstacle, a escala de l'Amèrica Llatina, és guanyar-se la confiança dels aliats de Chávez, un dels quals és Cuba. L'illa caribenya viu de l'auxili del petroli chavista. A Capriles se l'acusa d'haver tolerat un atac a l'ambaixada cubana en l'intent colpista del 2002.
A l'home del somriure immaculat no se li coneix cap relació seriosa (fora d'una exnòvia i popular presentadora de televisió), no està casat ni té fills. Promet, també, buscar parella tan bon punt arribi a la presidència.
