Juristes reivindiquen incorporar el dret foral valencià a l'Estatut

Les jornades sobre els 30 anys de l'Estatut del País Valencià que aquest dimecres han començat a la Universitat d'Alacant han encetat amb força el debat sobre la seua redacció i les seues mancances.

La secretària general de la UA i catedràtica de Dret, Aranzazu Calzada, ha recordat que “és molt important mirar cap al passat per a entendre i comprendre el present i no repetir les errades en el futur”, una afirmació referida al fet que la Constitució espanyola no reconeguera el dret foral valencià a l'hora de redactar l'Estatut. Calzada ha recordat que al País Valencià van existir uns furs i una ordenació jurídica molt completa d'influència romanística que va estar en vigor molt de temps, fins als decrets de Nova Planta . “A partir d'aquest moment, i fruit d'un conflicte bèl·lic, van ser abolits i mai no van ser reintegrats al territori a diferència del que sí que va ocórrer en altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó i això ha condicionat tota l'estructura política de l'estat”, ha subratllat.

Per la seua banda, la comissària dels actes commemoratius de l'efemèride i catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat de València, Remedio Sánchez, ha denunciat el que considera un greuge comparatiu en la Constitució espanyola per no reconéixer el dret foral valencià i ha posat especial atenció en les contradiccions de la Carta Magna. “La història no pot ser aval per a cap reivindicació legal, però sí que fa referències històriques per justificar alguns dels seus articles”, ha dit. Per a la catedràtica això queda palés en els recursos de l'estat contra algunes lleis valencianes, on argumenta que “no hi ha precedents forals”. Per a Sánchez això resulta incoherent, ja que la Constitució no reconeix aquest dret foral que sí que ha existit.

La ponent també ha criticat el text constitucional per “no voler ser clar ni precís”.