El missatge del símbol

El procés per vertebrar un símbol és una meravellosa aventura que ens transporta a les arrels d'un concepte. Perquè, en el fons, és d'això del que parlem, de conceptes. I no ho dic en to pejoratiu, ho dic en to positiu i superlatiu, en majúscules. I, en aquesta fabulosa aventura, l'aventura de la història, que tantes vegades no volem mirar o recordar, i que tants favors ens faria fer-ho, ens podem endinsar de cop en les arrels d'un poble, en el sentit de pertinença a un tot. No sóc de banderes, jo, què voleu que us digui. No ho he estat mai. I més perquè moltes vegades han estat emblemes de sofriment o opressió. Però en tant que emblema d'un poble mil·lenari; un poble que s'ha construït al voltant d'una llengua, meravellosa, com totes, un no pot deixar d'identificar aquest símbol amb el llegat del passat, de la història, la nostra, i de la capacitat que ha tingut una gent per bastir una cultura i un sentiment de pertinença i convivència que va més enllà de la lògica, perquè arrela en el terreny del sentiments, gens lògics d'altra banda, però meravellosos. La senyera és la que acarona moltíssimes virtuts; de fet, totes, i a banda d' apropiaments, hauria de fer-nos sobresortir el millor que portem a dins de generositat i sacrifici. Veure, doncs, encara tantíssimes senyeres, com a bandera, i estelades, com a estendard reivindicatiu, ens mostra que potser l'aventura de fer país pot ser –i serà– un nou punt de sortida per a un gran futur.