Lideratge en temps de canvi i de crisi
No cal que sigui un lideratge estrictament individual. Pot ser col·lectiu. Pot ser d'uns quants, d'un grup. I fins i tot pot ser d'un col·lectiu bastant nombrós. Per exemple, en política hi ha moments en què un partit exerceix el lideratge.
El lideratge és necessari sobretot en temps de canvi. I en temps de crisi.
Quan el present és difícil i el futur, incert. I el perill, gran. I aquesta és la situació ara a Catalunya.
I què ha de tenir un lideratge en temps així? I, concretament, el lideratge polític? Tenint present, a més, que la crisi ara també afecta el prestigi de la classe política.
Se l'ha de veure responsable. És a dir, capaç d'assumir el pes de les decisions i de les dificultats.
Seriós. Competent. No pot ser un baliga-balaga.
Ha de ser valent.
Com deia Kennedy, el polític ha de tenir coratge. No s'ha d'amagar. I ha de dir la veritat. No li ha de fer por dir la veritat. Se l'ha de veure segur i ha d'imprimir confiança. I ha de crear autoestima en el seu entorn.
Finalment, no ha de pensar només en les properes eleccions.
Això pot semblar la llista de qualitats d'un hipotètic líder 10. Del líder perfecte i, per tant, poc real.
Però en un moment de grans decisions, en què a Catalunya el lideratge que cal no pot ser ni oportunista ni poruc ni poc capaç de crear confiança, és bo que l'opinió pública tingui aquestes característiques com a referent a l'hora de fer confiança als dirigents.
