Espanya és la que ens fa europeus

El Centre d'investigacions Sociològiques (CIS) publicava dijous el baròmetre d'octubre, en el qual els ciutadans puntuen els ministres. El convidat al Cercle d'Economia de Barcelona d'ahir era el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García Margallo. Un ministre que més de la meitat dels enquestats no coneixen i, els que ho fan, el suspenen amb una nota baixa. Dos aspectes, però, que no van restar públic a la conferència. Venia de ministre i, per tant, de representant del govern de Mariano Rajoy. I això, ja se sap, vol dir que l'Estat espanyol és aquella panacea que és útil per a totes les malalties, i que si Catalunya en marxa patirà totes les plagues bíbliques de cop. D'arguments nous, no en va aportar cap, més enllà dels esgrimits pel PP. Però com que del que es tracta és de fer cada cop més terrorífic l'apocalipsi, ara ja no només Catalunya quedaria fora de l'euro i de la UE. Ara, els ciutadans catalans tampoc serien europeus, i això no admet discussions, va dir, citant els romans. La qualitat generalista d'europeus no la dóna la geografia. La dóna formar part d'un club en el qual, va advertir, costa molt que t'admetin i tothom t'hi ha de voler. Per tant, és només la pertinença a l'Estat la que ens fa europeus. Clar que més endavant va fer una lliçó d'història sobre l'Espanya carolíngia que hi havia a l'edat mitjana. Va obviar, però, que el projecte de nació espanyol no va començar fins al 1714 ni es va constituir com a estat fins al 1812, en la Constitució de Cadis.

Hi va haver un moment en què gairebé dóna un ensurt. Va ser quan, parlant de Mas a Brussel·les, es va declarar federalista. Com si fos socialista. Però no. Només va ser un miratge. Encara que cregui que Europa ha de ser una unió federal, no ha de ser el resultat de fragmentar estats ni d'anar per lliure. Perquè com va recordar, el castellà és la segona llengua més usada al món i a internet, i d'això, tots els catalans-espanyols-europeus n'hem de donar les gràcies per les oportunitats que ens ofereix.