Un breu per la independència

Tot i les atencions mediàtiques rebudes l'endemà de l'11 de setembre, des d'aleshores la premsa francesa no ha dedicat gaires pàgines al procés independentista emprès a Catalunya, i no s'espera que revifi l'interès fins a l'última setmana electoral. Per ara, pocs missatges i tots en la mateixa direcció: “El separatisme amenaça Europa”, tal com titulava Le Figaro un reportatge publicat el 6 de novembre. Repassant els moviments d'autodeterminació que estan proliferant al continent, amb Catalunya i Escòcia al capdavant, el diari conservador atribueix a les penúries econòmiques la revifada sobiranista. La interpretació és comuna en tota la premsa parisenca i hexagonal. “Els catalans no raonen en relació amb Europa, viuen obnubilats en la seva pugna amb Madrid”, hi afegia en un reportatge a France 24 la politòloga Sylvia Desazars, abans d'atribuir a les polítiques d'austeritat el mèrit d'exacerbar el moviment per la independència. Sobre la recent visita d'Artur Mas a Brussel·les, ni una ratlla en els principals diaris. I en relació amb l'encaix català a Europa, poca cosa més que un post de Pierre Rousselin, editorialista de Le Figaro per a política internacional, en què reclama a la Unió Europea que defineixi la seva posició sobre “les derives secessionistes que s'obren en els seus estats” i aclareixi si a Catalunya li caldrà el beneplàcit dels 27 socis continentals per convertir-se en el 28è membre del club. Ell, com bona part de França, així ho vol.