Tant estima, que abonyega

Mariano Rajoy no perd el temps en floritures. Sap perfectament que per molt que digui “T'estimo Catalunya!” no està obligat a demostrar-ho, i encara menys abocant-hi diners en inversions. La prova, els minsos recursos que els comptes de l'Estat per al 2013 –que aquesta setmana s'han discutit i aprovat al Congrés– destinen al capítol d'infraestructures i que no reflecteixen en absolut el lema que el PP passeja per la campanya del 25-N. Així que, entremig dels centenars de vegades que el president de la cambra, Jesús Posada, va pronunciar “esmena rebutjada”, només en dues o tres ocasions es va escoltar “esmena aprovada” dins el capítol de Foment. Falsa alarma! Es tractava de millores tècniques i d'un oblit –la reducció de taxes de l'aeroport de Girona– que en cap cas implicarà que l'Estat s'hagi de rascar la butxaca.

Al final, els comptes de l'any vinent preveuen una inversió a Catalunya de 1.262 milions d'euros. Aquests són números que es posen sobre el paper, però no s'ha d'oblidar que durant l'execució una part important de la inversió desapareix per art de màgia. Es volatilitza. I per sinó n'hi ha prou, en aquesta ocasió abans de l'aprovació definitiva el PP ja pretenia rampinyar 20 milions de diferents obres catalanes per invertir-los a Múrcia.

Amb aquests tipus de gestos, el govern espanyol ni tan sols ha volgut camuflar el seu nul interès per complir l'Estatut; és a dir, el 18,8% del PIB que els comptes haurien d'haver destinat a Catalunya. El poc que va deixar viu el Tribunal Constitucional, el PP ho remata amb el pretext que no hi ha ni un euro a la caixa. I tant segurs estan que sent una mica menys gasius no canviarà res a les urnes, que ni tan sols han aplicat la vella fórmula de dissenyar uns comptes electorals sabent com sabien quan els confeccionaven que Mas convocaria els comicis immediatament. Així que, mentre Rajoy acusa CiU d'usar el debat sobiranista per tapar negligències, el seu govern hi entra de ple perquè ningú no fixi la mirada en aquest nou incompliment.

Gosarà Alícia Sánchez-Camacho anar al Senat amb esmenes de pa sucat amb oli com ho va fer en els pressupostos vigents? Fons parlamentàries ho donen per fet. Si més no, aquest ha estat el pretext del PP per impedir que cap grup català arrenqués cap millora que pogués rendibilitzar a les urnes. La qüestió, però, és que les esmenes han d'entrar al Senat l'endemà del 25-N. En funció dels resultats de la nit anterior, el PP podrà calibrar si respon amb algun gest d'agraïment o bé ho deixa córrer perquè creu que els electors no han respost a les seves expectatives.

És evident que els paràmetres electorals del PP no se situen en demostrar el seu amor a Catalunya presentant-se davant el ciutadà amb un sac d'inversions, sinó que prefereixen usar la tàctica d'espantar-lo anunciant que arriba l'home del sac, a veure si així, a base d'ensurts, aconsegueixen omplir de vots el seu sarró.