[D]
44
Política
Barcelona - 19 novembre 2012 2.00 h

“Europa mai ens farà fora”

“Som ciutadans europeus i farem el procés a través d'uns drets democràtics pels quals la UE vetllarà”

“Prioritzarem esquerra i país. Són indestriables”

“Som conscients que la independència corre pressa”

Assegura que si tingués majoria absoluta proclamaria la independència la mateixa nit de les eleccions
CONSULTA
“La pregunta ha de ser com més senzilla. millor: «Vols la independència de Catalunya?»”
DEPRESSIÓ
“L'Estat espanyol no se'n sortirà. Per tant, val més que
ens en sortim
nosaltres”
ESTAT PROPI
“Parlem poc de les dificultats del procés independentista perquè no
n'hi haurà”
CASTELLÀ
“Ha de ser oficial a l'estat propi. És just i bo que aquesta llengua tingui un reconeixement”
DECLARACIÓ
“Si tenim majoria absoluta, el dia 26
ja podríem
declarar la independència”
ESQUERRA
“Som el partit que fa més anys que és independentista i podem aportar
rigor i discurs”
PRESSUPOSTOS
“Estem en contra dels de CiU. S'ha de canviar la política d'ingressos i despeses”
CONJUNTURA
“Les crisis també generen oportunitats i les hem d'aprofitar”
LLISTA UNITÀRIA
“El més important és que hi hagi
com més independentistes millor”
CiU
“Si confio en Mas perquè porti la independència? Confio en el poble
de Catalunya”
MAJORIES
“Si no som necessaris, continuarem treballant per la independència”
- Barcelona
Esquerra es considera l'alternativa a CiU pel que fa a polítiques socials. En la situació actual de crisi i amb l'objectiu de dèficit que té la Generalitat, fins a quin punt creu que hi ha marge per poder fer polítiques alternatives? I quines faria el seu partit?

ALBERT SORT

Hi ha un marge enorme. ERC ha votat en contra dels increments d'IVA i d'IRPF, que va aprovar el govern espanyol amb els vots a favor de CiU. Quina és l'alternativa? Fixar, encara que només sigui mentre duri la crisi, un impost sobre les transaccions financeres que fan els bancs entre ells. En lloc de fer pagar més els ciutadans, botiguers autònoms i petits empresaris en forma d'IVA i IRPF, el que proposem és fer pagar les entitats financeres. En el Parlament Europeu ja hi ha un esborrany semblant aprovat que per al conjunt d'Europa preveu una recaptació de 60.000 milions. A Catalunya ens corresponen 900 milions. Podríem fer servir aquests diners en tots aquells àmbits que ens poden ajudar a sortir de la crisi com ara la internacionalització, innovació, recerca i ensenyament. En l'apartat de la internacionalització, hi ha un parell d'exemples clars. Necessitem la connexió ferroviària amb ample de via europeu amb el port de Barcelona i Tarragona, i també l'aeroport de Barcelona, que reactivaria l'economia, perquè hi haurà contractació d'obra pública i abaratiria els costos de transport dels contenidors i dels productes elaborats que arriben des de l'Àsia fins a Europa. L'altre exemple. Quan una empresa alemanya vol vendre un producte a Rússia, Ucraïna o Xile, per dir uns països, no cobra directament del client, sinó que l'Estat alemany avança els diners i ell s'encarrega de cobrar. La Generalitat no pot, perquè no té recursos i les nostres empreses han de competir amb desigualtat de condicions. (....) Catalunya també és capaç de fer molta recerca i necessitem donar-hi suport i l'any vinent aquest àmbit s'ensorrarà, perquè les nostres universitats tenen problemes per pagar les nòmines. L'impost de transaccions financeres pot ser l'alternativa per millorar això.
Els partits han parlat molt dels aspectes positius d'una Catalunya independent, però poc dels riscos i les dificultats. Quins són aquests riscos?

CLÀUDIA SERRA

De fet, parlem poc de les dificultats, potser perquè no n'hi ha. Si la dificultat és que ens diguin que no estarem dins de la Unió Europea, és una dificultat inexistent. La UE mai ens dirà que estem fora, perquè ja en som ciutadans i perquè farem aquest procés a través d'uns drets democràtics pels quals la mateixa Unió Europea estarà obligada a vetllar. A més, Catalunya és contribuent net de la UE i, per tant, sempre ha aportat més diners dels que ha rebut. I ningú està interessat a fer fora aquell que dóna més que no pas rep. L'únic que té un cert interès de fer-nos fora és l'Estat espanyol, que té una capacitat gairebé nul·la de negociació perquè tancarà l'any amb un deute de 900.000 milions d'euros, un deute sobirà de 2,3 bilions d'euros i amb un dèficit públic que superarà els 80.000 milions d'euros.
I les possibles dificultats econòmiques?

CLÀUDIA SERRA

Tampoc n'hi haurà. Catalunya és l'estat occidental més auster de tots. La diferència entre els impostos recaptats i els gastats és de 16.000 milions d'euros, que a nosaltres ens serviran com a garantia de la nostra capacitat per pagar els deutes acumulats. Si es referia a la dificultat comercial o a un possible boicot del mercat espanyol, la resposta també és clara. Fins ara, a tot arreu, un consumidor compra un producte perquè és més barat o més bo. Per tant, tingueu confiança. Segur que anirà bé.
Ara mateix l'Estat recapta impostos i dóna els diners per pagar hospitals, escoles... Quan es convoqui el referèndum l'Estat podria deixar d'aportar diners a Catalunya. Això sí que seria una dificultat que es podria plantejar.

LAURA MONT

Precisament perquè ens trobem amb dificultats perquè ens donin allò que és nostre, tenim un motiu més per ser independentistes. Si algú dubtava que la independència era bona, el fet que l'Estat utilitzi els nostres diners com a mitjà de pressió contra nosaltres és un estímul més. És cert que entre el moment de la proclamació de la independència i el moment en què tindrem la gestió dels nostres impostos, hi haurà un espai temporal. L'haurem de cobrir amb l'accés al mercat del crèdit, que està garantit a través de dos mecanismes: el superàvit públic que tindrem i també les grans infraestructures estatals que passaran a ser titularitat de Catalunya. La seva gestió és un punt molt atractiu i es podran posar a concurs. Aquesta concessió podrà ser privada o pública i garantirà uns recursos. Per exemple, el port de Barcelona paga a l'Estat espanyol un impost especial del 8,5% de tota la seva facturació i aquests diners passaran a la Catalunya independent.
Però abans de proclamar la independència, l'Estat pot dir que amb la consulta es comet una il·legalitat i deixa de pagar immediatament.

LAURA MONT

Per això som conscients que la independència corre pressa.
Un cop Catalunya sigui independent, quina creu que serà la fractura social?

CLARA AGUILAR

Cap ni una. Sóc alcalde de Sant Vicenç dels Horts, que té un 83% de castellanoparlants i elegeixen un alcalde independentista. En la nostra llista de Sant Vicenç hi ha el president de la penya del Barça, el vicepresident de la penya del Madrid, el vicepresident de la Hermandad Cofrade del Cristo de la Salud i la de la Virgen de la Soledad en companyia de la Buena Gente de los Caminos de Granada, el president de la colla sardanista, el president de la penya Mis Otros Flamencos, el vicepresident de la Casa d'Andalusia...
No creu que per aconseguir la independència hi hauria d'haver un partit fort que aglutinés les formacions independentistes en lloc d'anar separats?

HELENA XIRGU

Per mi el més important és que hi hagi com més diputats independentistes millor i m'agradaria que en aquesta suma ERC hi jugués un paper important, perquè som els que podem aportar més preparació, més rigor i més entusiasme. Els ciutadans, per tant, decidiran quina és la força legítima de cadascuna d'aquestes formacions.
El seu partit què prioritza més, les esquerres o el país?

POL MASDEU

Ho prioritzem tot, perquè una cosa va lligada amb l'altra. És impossible fer polítiques socials si no tenim més recursos; i no tindrem més recursos si no som un estat. I és impossible tenir un estat si no convencem la majoria de la població. I la millor manera de convèncer-los és dir-los que tindrem un estat més pròsper, més just i que garantirà la igualtat d'oportunitats. No serem independents si no hi ha un projecte social inclusiu i no hi haurà un projecte social de debò si no som independents.
Vostè va assegurar en un article que el castellà també seria oficial en un nou estat català. És una opinió personal o compartida en el si del partit? N'hi ha que consideren que això aniria en detriment de la normalització del català. Per exemple, Vicent Partal va indicar que aquesta proposta podria suposar la mort per al català.

MARINA VICENS

Els que diuen això s'equivoquen. La situació ha de ser més o menys l'actual amb una diferència fonamental: l'Estat deixarà d'anar-nos en contra i ens anirà a favor. Per tant, si tal com estem ara, no hem desaparegut, menys desapareixerem després. No entenc el motiu de preocupació. El català és la llengua pròpia de Catalunya. No ho discuteix ningú. També ha de ser oficial, la llengua vehicular de l'ensenyament i la llengua prioritària de l'administració, inclosa la de la justícia. I el castellà pot ser llengua cooficial, perquè els ciutadans que l'usen es puguin adreçar a l'administració. És del tot raonable. I si algú té cap dubte que passegi per Sant Vicenç dels Horts.
Què diria a la gent que pensa que vostè fa aquesta proposta per captar vots dels castellanoparlants?

MARINA VICENS

Els diria que no em coneixen, perquè això ho he defensat tota la vida. Crec que és just i bo per a moltes persones d'aquest país, que el que volen és sentir-se acollides en una Catalunya independent i consideren que és rellevant que la seva llengua familiar tingui un reconeixement. Ho defensaré tota la vida i si cal donar batalla per això la donaré ja sigui com a alcalde, president de la Catalunya independent o com a ciutadà del carrer.
Li volia fer una qüestió més personal. Com viu vostè aquest procés i creu que té marxa enrere? Confia en Artur Mas perquè porti Catalunya cap a la independència?

MIREIA PRAT

Ho visc amb entusiasme. Sóc independentista de tota la vida. No tinc cap record previ a ser independentista. Imagina't si ho sóc. Quan veig que la societat catalana es convenç d'allò que jo sempre he cregut amb convicció estic molt content. També ho visc amb un enorme sentit de la responsabilitat; no podem desaprofitar les oportunitats que tenim perquè la història ens en dóna poques. Estic convençut que si ho fem bé no hi hauria marxa enrere. I en qui confio? En el poble de Catalunya. I si algú ho dubta que vingui a Sant Vicenç dels Horts.
Vostès defensen un model estatal emmarcat dins de la Unió Europea. Si la independència es llegeix en termes de voluntat de sobirania nacional del poble, això no és una incoherència tenint en compte que Europa és intervencionista en polítiques econòmiques?

MARIA CORRALES

No. Sóc independentista i ningú ho és més que jo. Al costat d'això també sóc molt europeista. És molt bo per a Europa i per a Catalunya que a Europa s'avanci en la creació d'una gran entitat de caràcter polític, social, fiscal o bancari. Sóc independentista català i federalista pel que fa a Europa. El que vull és que l'estat català estigui integrat dins la Unió Europea i sigui un dels avaladors del procés d'unitat europea.
Però això vol dir que el poble no tindrà la sobirania en qüestions econòmiques...

MARIA CORRALES

Sí, perquè el poble català decidirà si vol estar dins de la Unió Europea o no. En el cas que ens diguin que sí, fa cessió d'alguns àmbits de sobirania en el conjunt de la Unió, cosa que també és sobirà. Cedir sobirania és un acte de sobirania, que només pots fer si ets sobirà. La independència és fonamental, perquè ets tu qui decideixes si vols cedir o no àmbits de sobirania. És perfectament coherent ser independentista i federalista europeu.
Per quines raons un independentista s'ha de fiar d'ERC en aquestes eleccions quan en el passat acumula un bagatge com ara haver fet president José Montilla, que no era independentista?

GUIDO CENGIAROTTI

Tampoc José María Aznar era un president independentista ni estava a favor de Catalunya i CiU li va donar suport. També ha votat el pressupost del PP, la reforma fiscal i la reforma laboral i que jo sàpiga Mariano Rajoy no ha destacat mai com a independentista. Crec que els electors s'han de refiar d'ERC perquè és el partit que fa més anys que és independentista i en aquest procés hi podem aportar molt de rigor i discurs com estem fent aquí. Aportem molts exemples concrets, coneixement dels percentatges d'endeutament o mecanismes per accedir als mercats financers. Si volem que el procés el condueixi gent preparada, la millor és la d'ERC.
Aleshores vostè creu que CiU és un partit independentista? Per què compara la situació d'ERC amb CiU?

GUIDO CENGIAROTTI

Jo explico que els ciutadans poden confiar en ERC perquè som els més preparats per conduir i acompanyar aquest procés i no seré jo el que desmenteixi els dirigents de CiU quan diuen que no són independentistes. Ni ho desmentiré ni ho avalaré. S'ha de preguntar a ells.
A l'hora de fer el referèndum per la independència, quina pregunta formularia a la ciutadania?

JAVIER GARRIGA

Com més senzilla i explícita millor. “Vols que Catalunya sigui un estat independent?” o “Vols la independència de Catalunya?”. Es tracta d'evitar confusions.
Fins a quin punt influeix el procés escocès a Catalunya? Si no acaba triomfant, hi pot haver un pas enrere aquí?

LAIA MIRANDA

De la mateixa manera que a Europa han triomfat molts processos independentistes i això no ha comportat que Catalunya sigui independent. També és possible que hi hagi processos que no culminin i no tinguin res a veure amb Catalunya. Nosaltres desitgem tota la sort del món als escocesos. Al Parlament Europeu vaig compartir escó amb el president del Partit Nacional Escocès. El que ells facin no necessàriament ha de tenir impacte en Catalunya. Tant de bo ens en sortim tots dos. Catalunya i Escòcia s'assemblen en moltes coses i els que no s'assemblen en res són el Regne Unit i el d'Espanya.
I Catalunya tindrà alguna influència cap a altres països com ara Bèlgica?

LAIA MIRANDA

Catalunya té bona voluntat de tenir influència sobre la humanitat i tant de bo també la tingui sobre els flamencs. La companya diputada que seia davant meu al Parlament Europeu era una independentista flamenca i també els desitjo molta sort. I estic segur que ells també ens en desitgen a nosaltres.
Li volia proposar una mena d'exercici. Posi's a la pell d'un català que viu a Barcelona i que se sent per sobre de tot espanyol. Vostè és conscient que en termes econòmics li convé la independència, però demà es lleva i Catalunya és independent. Què faria?

PACO CAVALLER

Respectar la voluntat majoritària dels ciutadans de Catalunya, igual que els independentistes han respectat aquesta voluntat mentre no han estat independents. Intentaria entendre per què els meus conciutadans n'estan tan convençuts i disfrutar d'aquesta millora econòmica, que tu reconeixes que aquest ciutadà també percep. Gaudir d'un estat en què ell probablement tindria una renda per càpita més alta.
Sempre que els recursos es tractin bé.

PACO CAVALLER

Per molt que ens hi esforcem, tractar-los pitjor que l'Estat espanyol és molt difícil. L'Estat espanyol té el rècord mundial de suspensió de pagaments: catorze vegades en els últims quatre segles. Abans no l'empatem passaran molts segles. Tranquils. També té el rècord d'expedients oberts per violació de directives europees, més de quatre-cents. Abans que el puguem empatar, passaran unes quantes dècades. No tingueu cap mena de por. Per tant, jo si fos un ciutadà que se sent fonamentalment espanyol, votaria Oriol Junqueras com fan molts dels meus conciutadans de Sant Vicenç dels Horts. Emocionalment són espanyols i no tenen cap dubte a l'hora de votar un alcalde independentista.
Històricament, el seu partit ha viscut un cúmul de divisions i escissions. Què ens garanteix que aquest cop no tindrà aquest problema?

MARTA VILAGELIU

Des que en sóc president, el partit ha demostrat sempre una capacitat d'unanimitat extraordinària. Vaig ser escollit candidat a les eleccions europees amb la unanimitat del consell nacional, vaig ser escollit president del partit amb un noranta per cent i escaig del vot i vaig ser escollit candidat a les catalanes per unanimitat. L'única cosa que he vist és unanimitat, mai cap ruptura ni escissió. L'única cosa que he vist és gent generosa que s'esforça per un projecte comú.
Tem que hi hagi un traspàs de vot independentista cap a CiU, o de més possibilitats cap a l'esquerra, com per exemple la CUP o Iniciativa?

ORIOL SOLÉ

No tinc por de res i menys que els ciutadans de Catalunya decideixin votar el que vulguin. Per tant, si els ciutadans creuen que hi ha una millor opció que ERC, ho respectaré i els intentaré convèncer que s'equivoquen. Per tant, cap por.
D'altra banda, reobriran les comissions d'investigació al Parlament sobre sanitat i les caixes d'estalvis?

ORIOL SOLÉ

Si el futur govern no hi posa tanta llum com és necessari per aclarir els dubtes que hi ha, intentarem reobrir-ho tot. Estem a favor de la transparència, de la llum. De la mateixa manera que l'autor alemany Goethe va morir demanant més llum, nosaltres som tan partidaris de la llum com ell.
I llavors per què van vetar la compareixença d'Artur Mas a la comissió del cas Palau?

ORIOL SOLÉ

Perquè som un partit responsable que intenta distingir entre les responsabilitats del partit i les responsabilitats institucionals i no vol arrossegar el president de Catalunya davant d'una qüestió que li competeix, no com a president de Catalunya, sinó com a president d'una formació política. Intentem distingir les qüestions de país de les qüestions de partit.
De moment, vostès no han aclarit un full de ruta sobre el referèndum, ni el quan ni el com. En aquest sentit, es pot entendre que faran seguidisme de CiU?

JOAN PIÑOL

Entén moltes coses sense cap base... Quan? Dependrà dels ciutadans de Catalunya. Si ens donen majoria absoluta, serà aproximadament el dia 26. ERC va guanyar les eleccions del 14 d'abril de 1931 i no es va esperar que es constituïssin els ajuntaments de cada municipi per proclamar la República Catalana. El que vull és fer-ho al més aviat possible, de la manera més eficaç possible i no renuncio a cap camí.
Per tant, vostè no és partidari d'esperar a convocar el referèndum fins que estigui segur de guanyar-lo.

JOAN PIÑOL

Si convoquem el referèndum el guanyarem, no el convoquem per perdre'l. Nosaltres tenim pressa a fer la feina.
CiU pot tenir la temptació que aquest referèndum s'allargui quatre anys?

JOAN PIÑOL

És una pregunta excel·lent per fer a aquest partit. Però jo contesto per ERC. Si un altre partit guanya les eleccions per majoria i decideix fer-ho d'aquí a 280 anys, almenys fins d'aquí a quatre anys no tindrem possibilitats de tornar-ho a plantejar. Però nosaltres els intentarem convèncer. Fa 81 anys que intentem convèncer el país. Persistirem.
I si CiU té una majoria absoluta, quin seria el paper d'ERC durant la legislatura i respecte al referèndum?

JOAN PIÑOL

Imagina't que ERC no és imprescindible en la configuració de les majories parlamentàries. Què farem? Treballar per la independència del país i presentar una alternativa econòmica i social al govern que hi ha ara. Continuarem fent el que hem fet sempre.
ERC votaria a favor d'un pressupost de CiU amb força retallades si això fos garantia de la celebració d'un referèndum al més aviat possible?

ANNA BUJ

Haurem de saber què vol dir al més aviat possible i què vol dir força retallades. Són dos conceptes molt laxos. “Al més aviat possible” és un concepte obert i “força” també. No ho sé. Si contesto que sí, llavors em pots preguntar si votaria “sí” si hi hagués força retallades.
Però quina evitaria, les retallades o el referèndum?

ANNA BUJ

És el que he contestat abans. Les dues coses van estrictament lligades. A nosaltres, per guanyar un referèndum, ens convé demostrar que tenim un projecte econòmic i social, que és just i inclusiu i que no es deixa ningú pel camí. No aprovarem una cosa que vagi en contra d'allò que estem convençuts que és bo per als ciutadans de Catalunya i bo perquè els ciutadans de Catalunya es convencin que la independència és bona. És com si em diguessis que la independència ha de dependre d'algun mal per al conjunt dels ciutadans. No ho acceptaríem. Per tant, defensaré les dues coses alhora.
Continuant amb els pressupostos, quina és la línia vermella que no creuaria?

ANNA BUJ

No en fixem cap, però actuem com si n'hi hagués. Estem en contra dels pressupostos de CiU dels últims anys i som partidaris de canviar la política d'ingressos i despeses. Farem el que ja he explicat abans. Si CiU vol un acord amb nosaltres, ja saps per on ha d'anar. És com si em preguntessis què t'estimes més, el teu fill o la teva filla? Són preguntes impossibles. Jo els estimo tots, tot i que encara no tinc dos fills [rialles].
Creu que és imprudent plantejar en el moment actual el procés d'independència? Fa tres o quatre anys que som en context de crisi i aquestes situacions acosten els extremismes, com es va veure a l'Alemanya del 33. Potser la gent que està en contra del procés independentista s'ha acostat a partits d'extrema dreta com ara Plataforma per Catalunya i això comporta que partits perillosos per les seves idees creixin.

PACO CAVALLER

De partits perillosos per a la democràcia, n'hi ha alguns que guanyen per majoria absoluta. Per tant, no em sentiré intimidat. L'Estat espanyol té el rècord de sentències en contra per part del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg. Estem acostumats que l'Estat espanyol violi els drets humans. L'última sentència, per haver torturat un director d'un diari. Atès que Espanya no és cap exemple de democràcia enlloc del món, el que vull és sortir-ne tan aviat com sigui possible i construir una alternativa democràtica justa i pròspera.
Però no em referia a Espanya, sinó al fet que Plataforma pugui entrar al Parlament català.

PACO CAVALLER

Si hi entrés, quants diputats obtindria? Dos? Si és així, n'hi haurà 133 més que no seran com ells. Tranquils. Una altra reflexió. Les èpoques de crisi també generen coses extraordinàries. Nosaltres tenim aquesta oportunitat. Els Estats Units es van convertir en la primera potència mundial enmig d'una gran crisi, la Gran Depressió. Les crisis provoquen grans oportunitats i es tracta que nosaltres les aprofitem. No s'ha de tenir por que la gent decideixi i això és l'única cosa que volem.
Vostè comenta que la crisi pot ser una oportunitat. Creu que la gent s'ha apuntat al carro de la independència com a solució a la crisi? I què passarà quan la crisi se solucioni?

MARIA CORRALES

Hi ha moltes raons per les quals la gent s'apunta a una opció o a una alternativa. Hi ha moltes raons per les quals un pot ser del Barça, l'Espanyol o l'Inter de Milà. N'hi ha que poden ser emocionals, econòmiques...
Vostè ven sobretot les raons econòmiques.

MARIA CORRALES

Jo les venc totes. Pensa que si l'Estat espanyol fos l'estat més democràtic del món, el més pròsper del món, el més just del món i el més simpàtic del món i el senyor Mariano Rajoy quan sortís ens fes riure a tots, cosa que no descarto que actualment faci sense voler-ho, jo continuaria sent independentista. En general, però, hi ha gent que s'apunta per raons de tota mena. Totes respectables.
Però i si l'Estat espanyol va millor. Què passarà?

MARIA CORRALES

Però és que l'Estat espanyol no anirà millor. Deu 920.000 milions d'euros, 2,3 bilions de deute sobirà i té un dèficit anual que tornarà a superar els 80.000 milions. No anirà millor. L'any vinent pagarà en interessos més diners dels que es gasta en prestacions als aturats. Per tant, l'Estat no se'n sortirà. El pressupost públic espanyol és d'uns 200.000 milions, dels quals aproximadament 40.000 seran per a interessos i l'any següent aquesta partida encara serà més gran. Per tant, com que no se'n sortirà, val més que ens en sortim nosaltres.


El doctor en història del pensament econòmic i professor d'història moderna i contemporània de la UAB Oriol Junqueras es fa esperar a la Pompeu fins que descobrim que ha estat puntual, però a l'edifici de la Ciutadella i no al campus de Roc Boronat. Cal disculpar-lo, perquè va de bòlit no només com a candidat d'ERC, sinó com a futur pare. Aquell matí havia enregistrat un tall de veu per a les falques de la campanya, havia fet una roda de premsa davant l'hospital de Bellvitge per denunciar els pressupostos de l'Estat i abans de dinar amb el seu equip de campanya un menú de nou euros, havia acompanyat la seva parella al metge perquè el naixement del seu primer fill és imminent. En Lluc es va fer pregar i finalment va néixer el 2 de novembre. Té pressa, perquè a les sis ha d'anar a fer classe a l'Autònoma.

El candidat Junqueras porta americana sense corbata. S'enfronta a l'auditori amb la seguretat del professor bregat i la confiança de l'historiador que s'ha prodigat en els mitjans de comunicació i que ja era popular abans de ser diputat europeu, alcalde de Sant Vicenç dels Horts i president d'Esquerra Republicana. Mana des del primer minut a l'aula, on en comptes de pregar benevolenza els etziba la brama que corre per l'Autònoma: “Els que valen, valen; i el que no, a la Pompeu.” Junqueras és un brillant orador i s'hi abona. Utilitza armes de professor davant els entrevistadors i del doctor Salvador Alsius, que s'ho mira des del fons de l'aula. Cita contínuament Sant Vicenç dels Horts i la convivència que s'hi troba. És vehement i defensa a fons la seva raó amb arguments, tant per justificar el paper del castellà en una Catalunya independent, com per no voler justificar que els partits independentistes no vagin units a les eleccions perquè tampoc no hi van els autonomistes ni els unionistes. Entoma bé el retret que ERC va fer president Montilla recordant que CiU va fer president Aznar. El seu missatge és clar: “No tingueu por”, repeteix. Anuncia que el camí cap a la independència no té marxa enrere i assegura que si té majoria absoluta, proclamarà la independència al Palau la mateixa nit de les eleccions.


1. ALBERT SORT I CREUS

Estudiant de tercer de periodisme i segon d'humanitats. Barcelona, 20 anys.

2. ANNA BUJ I CUSSÓ

Estudiant de tercer de periodisme. Barcelona, 20 anys.

3. LAURA MONT I CASTRO

Estudiant de tercer de periodisme. Sant Cugat del Vallès, 20 anys.

4.MARTA VILAGELIU I ARNELLA

Estudiant de tercer de periodisme i segon d'humanitats. Santa Eulàlia de Ronçana, 20 anys.

5. JOAN PIÑOL I GARCÍA

Estudiant de tercer de periodisme i tercer de dret. Barcelona, 20 anys.

6. ORIOL SOLÉ I ALTIMIRA

Estudiant de tercer de periodisme i segon de ciències polítiques. Barcelona, 20 anys.

7. GUIDO CENGIAROTTI AUMATELL

Estudiant de tercer de periodisme. Olot, 20 anys.

8. CLARA AGUILAR I FALGUERA

Estudiant de tercer de periodisme i d'humanitats. Sant Just Desvern, 20 anys.

9. JAVIER GARRIGA I BRAVO

Estudiant de tercer de periodisme. Barcelona, 20 anys.

10. PACO CAVALLER I MURILLO

Estudiant de tercer de periodisme. Barcelona, 20 anys.

11. NATÀLIA SEGURA I RAVENTÓS

Estudiant de tercer de periodisme i segon de ciències polítiques. Barcelona, 20 anys.

12. MARIA CORRALES I PONS

Estudiant de tercer de periodisme. Tàrrega, 20 anys.

13. MARINA VICENÇ SIBECAS

Estudiant de quart de periodisme. Figueres, 20 anys.

14. MIREIA PRAT I DURAN

Estudiant de quart de periodisme. Terrassa, 21 anys.

15. POL MASDEU I CAÑELLAS

Estudiant de quart de periodisme. La Selva del Camp, 21 anys.

16. HELENA XIRGU I CACHINERO

Estudiant de tercer de periodisme. Vidreres, 20 anys.

17. LAIA MIRANDA I ELÍAS

Estudiant de tercer de periodisme. Terrassa, 19 anys.

18. CLÀUDIA SERRA I DOMÈNECH

Estudiant de periodisme. Cardedeu, 21 anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Més llegides