El vot guanyat

Són divuit alumnes de tercer i quart de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra que esperen puntuals a les quatre de la tarda del dimarts 23 d'octubre a l'aula 10 del quart pis. Són onze noies i set nois que s'han presentat voluntaris per entrevistar Oriol Junqueras. Un dinovè estudiant està malalt. Provenen de diversos punts de Catalunya. N'hi ha de la Selva del Camp, a les comarques meridionals; de Tàrrega, a Ponent; d'Olot, Figueres i Vidreres, a les comarques gironines; dos són del Vallès Oriental, de Santa Eulàlia de Ronçana i Cardedeu; i tres més del Vallès Occidental, dos de Terrassa i l'altra de Sant Cugat del Vallès; una, del Baix Llobregat, de Sant Just Desvern; i els altres set, de Barcelona: tres de l'Eixample esquerre i un de l'Eixample dret, de Ciutat Vella, Sarrià i Sant Gervasi. La seva procedència té importància perquè els hem demanat que s'identifiquin i diguin d'on provenen abans de fer cap pregunta, però el candidat Junqueras no en farà prou i als de Barcelona i Terrassa els demanarà el districte, i fins i tot al garrotxí amb cognom italià, les seves arrels.

Els nois i noies de la Pompeu no mostren gens de nerviosisme i tenen clar quin és el seu paper, que els recorda Xevi Xirgo, el director d'El Punt Avui. Tenen el privilegi de disposar d'una hora amb un dels protagonistes de l'actualitat i han d'actuar com el que aviat seran: periodistes. Precisament per això se'ls recorda que no s'han de convertir en protagonistes, sinó que s'han de considerar interlocutors entre el candidat i els lectors, els receptors finals de la informació. Però també se'ls recomana que no s'arronsin davant del candidat i que, sense entrar en cap teva-meva, no el deixin escapar si creuen que no respon a la pregunta. Tindran oportunitat de comprovar-ho i un d'ells va aguantar bé i va cargolar el candidat quan li fugia d'estudi utilitzant les seves arts professorals. Porten les preguntes preparades, força més de les que el temps permetrà fer, i saben que algunes les hi trepitjaran els propis companys. Una hora de conversa per preparar el terreny permet descobrir estudiants ben informats, dels que paeixen la informació i busquen l'anàlisi. Creuen, en general, que el bilingüisme és un patrimoni de Catalunya però que tots ells necessitaran més de dues llengües per guanyar-se la vida. També tenen clar que el procés iniciat no té marxa enrere, encara que no saben amb quina velocitat. Un d'ells es declara no independentista, però convençut que tal com estem no es pot continuar. Un altre no es refia que Mas no faci marxa enrere si té majoria absoluta. Tots tenen edat de votar i no n'hi ha cap que digui que no ho farà. Han treballat la biografia de Junqueras i comenten que els sembla un candidat ben preparat i elogien que hagi posat ordre en una olla de grills com Esquerra Republicana, i el paper que ha fet com a diputat al Parlament europeu i com a alcalde de Sant Vicenç dels Horts. Sant Vicenç sortirà diverses vegades al llarg de l'entrevista i els nois seran convidats a visitar-lo per part del candidat alcalde, que el posarà d'exemple de convivència diverses vegades. Parlen entre ells també de la imatge dels candidats i és un punt que creuen que li flaqueja, a Junqueras. Una hora i més de vint preguntes després, un d'ells, que es declara convençut convergent, s'ha sentit satisfet pel tarannà del candidat i ens anuncia en veu baixa que, per collar Mas i CiU, el votarà.