La ciutadania dibuixa un Alacant sense ànima i sense rumb però amb alternatives de futur

El debat que havia plantejat l'actual alcaldessa d'Alacant, Sònia Castedo, no havia satisfet els regidors de la coalició Compromís i és per això que a l'instant es van plantejar fer un debat amb la participació real de la ciutadania i no han parat fins que ho han aconseguit.

Amb aquesta iniciativa, volien un “debat real sobre l'Estat de la Ciutat”, “no com el que ens vam haver d'empassar al ple de l'ajuntament el 8 d'octubre”. Un debat on els diferents sectors que conformen la ciutat tinguera veu, els comerciants, els sindicats, la Plataforma d'Iniciatives Ciutadanes (PIC), el turisme, les dones, les qüestions socials, la transparència a l'acció de govern, l'accessibilitat i fins i tot el 15M, bé i el públic, que en aquesta ocasió si que ha pogut participar.

L'únic però que pot posar-se a la selecció feta de grups, entitats i associacions ciutadanes per a aquesta ocasió, seria la manca de representants de l'empresariat, que alguna cosa també haurien de dir.

Entre tots van dibuixar ahir dissabte i durant quatre hores, la ciutat actual, van esbossar les raons, les debilitats i també les fortaleses, hi van abocar molta crítica, però també molta proposta i especialment moltes ganes de parlar, d'expressar-se i de continuar fent-ho.

Hi ha alternatives

El debat estava organitzat en dos meses amb dos grans eixos un de caire econòmic i un altre social, “Hi ha alternatives” i “Una ciutat per a les persones”.

La primera idea que s'ha posat de manifest ha arribat per part del nou president de la PIC, José Maria Perea, que va carregar contra l'Ajuntament a qui a acusat de no ser capaç de donar resposta a la degradació que —segons ell— viu la ciutat, a més va reivindicar debatre sobre qüestions reals “Alacant no és ja la quarta província de l'estat, potser si en població, però no en renda disponible, que estem per sota del 40” i aprofitava per a apostar per un pensament supramunicipal i una coordinació entre Elx i Alacant en matèria econòmica, estratègica, cultural i també universitària, “no tenen sentit dos universitats públiques a 20 kilòmetres competint”, va sentenciar Perea.

Consuelo Navarro, de CCOO, va reivindicar al seu torn, un canvi al model productiu —curiosament el mateix que demana el president de Cierval darrerament— i una aposta decidida per la creació d'ocupació, demanant que es vertebre el territori amb polítiques econòmiques i d'ocupació per a acabar acusant al PP de fer polítiques que serveixen als poderosos i no a la ciutadania.

Pel que fa al comerç, Pedro de Gea plantejà ahir el paper del comerç local com a motor de la ciutat, un sector que fa cinc anys era responsable de 20.000 llocs de treball directes i que ara ha perdut entre 5 i 6 mil. Per a de Gea, la crisi, la baixada de consum, però també les grans superfícies —n'hi ha 7 al terme municipal— en són les responsables del panorama de desolació que viu el petit comerç i que ell reivindica com a fonamental en la cultura i societat alacantina i per això ha reclamat que siga declarat Bé de Rellevància Local.

Tomàs Mazón, director de la càtedra d'estudis turístics Pedro Zaragoza de la UA, va estar molt crític amb la política turística de la ciutat, arribant a a afirmar que aquesta no existeix i assegurant “Alacant no té res a oferir als visitants”, la manca d'infraestructures com una connexió ferroviària amb Andalusia o l'AVE també han estat objecte de crítica en la intervenció de Mazón que també destacava la necessitat de rodalies que comuniquen i vertebren les comarques d'Alacant. La seua argumentació que va finalitzar reivindicant una aposta pel turisme d'hivern i per que les administracions i polítics “es creguen això que això del turisme és molt important, perquè no tenen ni idea”.

La darrera intervenció d'aquesta primera mesa de debat ha estat per a l'advocada i destacada feminista Concha Collado, qui reclamava que s'incorporen les perspectiva de gènere a les polítiques municipals com una eina per a garantir la igualtat i fer que la societat guanye amb la dona —que està més formada que mai— contribuint al progrés de la societat. Collado també ha carregat contra el que considera “desmantellament de l'estat social”, que afecta de manera especial a les dones ja que són les que tradicionalment s'han ocupat de l'espai domèstic.

Una ciutat per a les persones

La diputada Mireia Mollà va estar l'encarregada de presentar la segona mesa de debat i ho va fer recordant que les polítiques que ens venen “des de dalt” també afecten a les ciutats, ja que “l'obligatorietat de posar en primer lloc el pagament dels interessos als bancs, també es veu als pressupostos municipals que no tenen l'opció de prioritzar la necessària inversió o les persones.

Oscar Llopis, del sindicat UGT ha començat fent un repàs de les retallades i com estant afectant als serveis públics per acabar afirmant que “cal continuar denunciant aquestes polítiques que no són més que pura ideologia reaccionària que ens vol dur a un estat de beneficència”.

Sílvia Ramírez, tècnica en intervenció social, ha estat molt gràfica a l'hora de descriure com ha augmentat desproporcionadament el nombre de persones en situació d'exclusió social a Alacant, però sobretot ho ha estat a l'hora de parlar dels condicionants ideològics que porten a veure aquesta situació com a “pobresa” simplement o com a una qüestió d'exclusió social. Segons Ramirez, les polítiques de l'ajuntament afavoreixen l'exclusió social el drama de la qual no es veu ara, sinó d'aquí a uns anys ja sense solució.

La ciutat accessible també va estar present ahir dissabte en el debat ciutadà, un apartat en què Llanos Rodriguez ha explicat que el 63% de les llars del centre són inaccessibles, el 67% dels comerços, el 50% dels bars i restaurants i fins i tot la majoria de les dependències municipals on fins i tot “les poques que disposen de bany adaptat, com el nou ajuntament, l'utilitzen per a altres coses i no el poden usar”. Llanos Rodriguez es preguntà com podien participar de la vida pública les persones amb discapacitat, si sovint ni tan sols hi podem accedir”.

El debat ha finalitzat amb les intervencions de José Maria Copete del moviment 15M que va carregar contra el sistema que considerava caduc i que havia arribat l'hora de substituir-lo, amb exemples de gestió d'espais al marge de les administracions, com l'Hort de Carolines i de José Luís Sola, de Govern Obert i va reivindicar una política transparent mostrant dades que situen la Generalitat i diferents municipis valencians a la capçalera de l'opacitat en matèria de contractacions o d'urbanisme.