No serà fàcil, però serà
Cal reconèixer el coratge polític d'Artur Mas, amb un programa sobiranista, amb tota la caverna enfront i, malgrat tot, guanyant. En crisi, tots els governs reben. I la bona feina d'Oriol Junqueras, recuperant els onze escons perduts fa dos anys per l'anterior candidat i posant ERC com a segona força. I la pujada d'ICV, amb un discurs social i autodeterminista alhora. I l'entrada de les CUP. Són el 65% de diputats del Parlament: 87 diputats, un més que fins ara, els que volen que decidim el futur en referèndum. Si hi afegim el PSC, que ho vol amb condicions, són el 79%. Sense ICV, que no ha dit què farà a la consulta, representen el 55% de la cambra favorable a la independència, amb una participació alta i el no mobilitzat. Majoria clara, doncs. I més que mai, un cop coneixem el suport de què disposa CiU quan es presenta amb un programa sobiranista. Perquè no tot CiU vol l'estat i calia aclarir-ho. Amb un PSC sense brúixola, ERC té l'oportunitat d'or de vertebrar, amb sentit d'estat, l'esquerra nacional cap a una nova majoria social. I el PP ja sabem que té sostre, amb el govern i les clavegueres a favor seu. En el camí cap a la sobirania, ja sabem quants som. Ara, a preparar el referèndum, refer l'esquerra nacional i governar. Cadascú a la seva feina.