CiU només perd en 7 pobles de les comarques de Lleida

CiU ha guanyat a 224 municipis lleidatans i a totes les comarques. Només set pobles s'han “escapat” de la victòria de la federació. CiU ha obtingut a la demarcació de Lleida el seu percentatge més alt a Catalunya, el 43%, però tot i això l'augment de la participació l'hi ha fet perdre un escó. La bufetada fa mal a la federació, perquè tot i gairebé triplicar la segona força, ERC, va perdre més d'un 3% dels sufragis. A més, el vuitè diputat de CiU va “ballar” durant hores a la nit en favor del socialistes. Aquests darrers, si haguessin validat un segon parlamentari, haurien tingut una derrota més dolça.

CiU va obtenir diumenge majoria clara a Lleida per desena vegada en unes eleccions autonòmiques i només va perdre a Arsèguel (Alt Urgell), Fulleda (Garrigues), Senterada (Pallars Jussà) i Montoliu de Lleida (Segrià), on va guanyar ERC. El PSC va ser el més votat a Canejan i Les (Aran) i el PP es va imposar a Bossòst (Aran).

Per tant, queda clar que CiU té una fuita al Pirineu i, especialment, a la Vall d'Aran, on el PP va fer una forta estirada i amb alguns “forats” socialistes, on els socialista Àngel Ros hi té tirada i on va fer força campanya.

ERC, contra pronòstic, se situa com a segona força al còmput global de Lleida, triplicant escons, però també passa a ser segona força a uns 220 municipis, darrere dels nacionalistes. L'augment dels independentistes, important al Pirineu, suposa un intercanvi de posicions amb els socialistes, que passen de segons a quarts. ERC, per tant, recupera els tres diputats que havien obtingut a les eleccions de 2003 i 2006. Després, van començar la seva particular travessia al desert.

El PP és la més estable de totes les forces polítiques, com passa arreu. Registren un augment d'uns 4.000 vots i d'un escàs 1%, que els consolida el segon escó, que ja tenien al 2010 i al 1995. Enmig d'aquest període, però, amb prou feines imaginaven el segon diputat. El PSC, en plena renovació, també a Lleida, optava per Àngel Ros, avalat per les seves dues majories absolutes consecutives a Lleida en unes municipals i amb el difícil objectiu de mantenir els tres parlamentaris que havien aconseguit mantenir, amb penes i treballs, fa dos anys, ja en plena davallada.

Sabien que en podien perdre un, però pocs pensaven que cauria també el segon. Ara, Ros, que tenia aspiracions de lideratge al PSC, veu minvat aquest projecte. A més, malgrat anunciar en un principi que no tornaria a aspirar a l'alcaldia, ara ja diu que sí, que vol la reelecció i que, per ara, combinarà la feina de paer en cap i la de parlamentari.

Tot i que no es poden extrapolar resultats d'unes municipals a unes eleccions al Parlament, el PSC i Àngel Ros han de fer un pensament, ja que a la capital, els socialistes han passat aquest diumenge a la tercera posició. Per primera vegada el PP els ha superat i ho ha fet per més d'un miler de vots. I és que, a més, la fuita de vots socialistes s'ha repartit també cap a ERC i ICV, que han duplicat sufragis respecte del 2010 a la capital.

Ningú, com es deia, vol extrapolar, però més d'un ja fa càbales, pensant amb les properes locals i com un possible desgast de Ros els pot afavorir.

ICV és una de les novetats, recuperant l'escó perdut l'any 2010, sembla que prenent vots al PSC i deixant enrere altres formacions que amenaçaven de sorprendre, com la CUP o Ciutadans, que ha triplicat sufragis. Solidaritat i Plataforma han perdut la meitat dels vots.