El gran maldecap

Enmig de tantes incerteses i tants maldecaps, tots els valents que darrerament posen la cara en unes eleccions estan sotmesos que els la trenquin. Per a Artur Mas era un perill i cal reconèixer-li la valentia. Això és el que ha passat al president Mas amb la victòria més amarga de la seva trajectòria política.

El somni que pregonava, que implicava aconseguir com a primer pas la majoria absoluta de CiU, ha fracassat. A Catalunya, les majories absolutes estan pràcticament oblidades. La federació la volia recuperar identificant tot un país, la gent, les institucions, la manifestació de l'Onze de Setembre i solucions màgiques amb un sol partit... Una part del seu projecte implicava que només hi hagués una sigla conduint el procés. Malgrat que fins i tot dins la seva coalició hi havia dubtes que aniran sortint els pròxims dies i sobretot poca paciència.

CiU ha comès un error en un país en què sovint s'ha demostrat que el desig majoritari, allò que es vol, és “tants caps tants barrets”.

A llarg termini, la majoria absoluta de CiU era un pas de gegant per llançar un missatge a Espanya i a Europa sobre la futura independència de Catalunya. Hauria pogut significar el principi de l'autodeterminació.

A mitjà termini, amb una majoria absoluta la política catalana hauria perdut atractiu pendent de les decisions d'un líder, un fet que hauria creat una gran desconfiança entre aquells que no hi creuen i que no l'han votat.

A curt termini, i tal com han quedat els resultats, s'ha entrat en un període incert. Continuarà Artur Mas? Qui li donarà suport en la investidura? Pot funcionar una coalició de govern CiU-ERC? I IC, com a Sant Vicenç dels Horts? Quin serà el paper dels socialistes? Qui aprovarà el pressupost del 2013? Són les presumptes corrupcions de CiU les que han fet avançar ERC? I ara què?

Tot plegat, un gran maldecap. Apassionant.