Immune a la polèmica

Acumula guardons a la transparència –diversos cops amb les puntuacions màximes que atorguen diversos índexs que avaluen les administracions públiques–. També atresora dues amplíssimes majories simples i una d'absoluta en les últimes tres conteses electorals. Però Manuel Bustos ha estat un alcalde controvertit per a una minoria més o menys gran de la ciutat des que va prendre possessió del càrrec per primer cop, el 1999. Mesos abans es va filtrar que havia empadronat els seus fills en un pis inexistent perquè anessin a escola a Sabadell i ja com a batlle diverses entitats van denunciar pressions perquè firmessin a favor del trasllat del zoològic de Barcelona al Vallès i d'altres hi van ser incloses sense ser consultades. Al final el zoo va continuar a la Ciutadella.

El cas Bemba, amb una càrrega policial la nit del tancament d'un bar denunciat per sorolls, va acabar amb la imputació dels regidors Paco Bustos i Josep Ayuso el setembre del 2003. Mesos més tard, la detenció d'un menor que enganxava adhesius amb l'eslògan “Estil Bustos; no, gràcies” en una paperera va generar una gran onada de protestes. Eren els anys de la implantació de la controvertida taxa de residus i una vaga d'escombraries que, el 2005, va fer sortir la ciutat als informatius estatals. A escala política, CiU, ICV-EUiA i ERC van deixar de donar suport a un PSC amb majoria absoluta, però Bustos només va perdre dos regidors el 2007.

El mandat anterior, ICV va dur als jutjats la concessió administrativa del cementiri i a la fiscalia la suposada adjudicació irregular de pisos tutelats –arxivada perquè no hi havia delictes i només defectes administratius–. Bustos va anar exhibint orgullós els trumfos judicials i ahir insistia, convençut, que tornarà a provar-se la seva innocència.