Hi ha molta desconfiança

Setmana de pactes polítics encreuats de tot l'arc parlamentari amb un resultat previst: CIU i el seu president, Artur Mas, acabaran formant govern a finals d'any gràcies al suport de “paraula” a la primera investidura i al pressupost que s'haurà d'aprovar a principis d'any per part d'ERC.

A mitjan desembre començarà una legislatura que no tindrà res a veure amb el Dragon Khan del tripartit. Ningú vol repetir l'experiència d'ésser amics i enemics. Coneguts i desconeguts en pocs minuts de diferència. Serà una
legislatura de caixa o faixa.

En veu baixa. De dreta a esquerra i d'unionistes a independentistes. Tots coincideixen que la legislatura serà breu. Els més optimistes creuen que s'acabarà quan hi hagi la consulta pel dret a decidir i aquesta consulta aposten que s'ha de fer l'any vinent. Per tant, no creuen que
Artur Mas tingui suport en els quatre pressupostos d'una legislatura, fet que el pot obligar a convocar unes noves eleccions. Els més atrevits creuen que hi haurà un altre candidat.

L'anàlisi és pessimista i sobretot allunyada de l'esperit de l'11 de Setembre, en què tot feia pensar que l'avançament electoral comportaria una majoria absoluta clara de CiU en el camí cap a la independència. La solució seria que fos una legislatura de confiances i això ara per ara està per veure.

La legislatura no ha començat i ahir mateix va haver-hi un assaig a la Diputació permanent que en va deixar entreveure el funcionament des d'ara.

Ningú, menys CIU, va donar confiança al conseller Mena, que va comparèixer per temes de treball. Ni al d'Interior, Felip Puig, per l'actuació dels Mossos el 14-N. Ni al president de la
Generalitat en funcions, que
ho va fer per temes financers. Tots van dubtar del govern en temes sensibles com el treball, la policia i les finances.

En el nou Parlament serà difícil que els dubtes desapareguin.