Europa pot restar més aïllada

Distrets per l'impacte de la publicació de les recomanacions de l'informe del jutge Leveson sobre les relacions entre premsa, polítics i policia en vista de l'escàndol de les escoltes de News of the World (NoW), i encara commocionats pel suïcidi, fa just una setmana, de la infermera Jacintha Saldanha –s'acaba de conèixer que es va penjar–, que va rebre la trucada falsa a l'hospital en què Kate Middleton es refeia dels seus mals de l'embaràs, una important notícia política que afecta l'aldea de Westminster ha passat aquests dies quasi desapercebuda. Els fets, però, poden tenir gran repercussió futura, tant d'ordre intern com quant a la política exterior de Londres i la seva sempre problemàtica i ambigua relació amb la Unió Europea.

Tot just acaben de tenir lloc tres by-elections. És a dir, eleccions al Parlament britànic en circumscripcions on, per raons diverses, havien perdut el seu representat als Comuns. En conseqüència, calia triar-lo de nou. Sens dubte, una virtut del sistema electoral del Regne Unit: cada candidat s'ha de guanyar l'escó directament i no esperar al puja i baixa de les llistes quan es produeixen baixes.

Rotherham, Croydon North i Middlesbrough són feus tradicionalment laboristes, condició que les esmentades eleccions parcials han confirmat. Fins aquí s'ha escrit el mateix guió de sempre.

El fet destacable no ha estat la victòria del partit d'Ed Miliband en places segures, doncs, sinó que l'UK Independent Party (UKIP) –una formació populista i molt més de dretes que el Partit Conservador, la principal raó de ser de la qual és la sortida del Regne Unit de la UE i el ferri control sobre la immigració– ha estat la segona força més votada en dos dels tres districtes en disputa, i ha quedat tercera en l'altre.

La gran patacada l'han patit els liberaldemòcrates del vice-primer ministre Nick Clegg, especialistes en conquerir escons en by-elections per l'alt grau d'activisme dels militants, ara molt esgotats després de dos anys i mig de govern i d'una política massa gregària dels tories.

Els libdems han superat un rècord històric negatiu. Han quedat en vuitè lloc a la demarcació de Rotherham. Mai abans un dels tres grans partits britànics s'havia situat en aquesta posició en una elecció parcial. La davallada en percentatge de vots ha estat igualment brutal: 13,85 %. A Croydon North les coses no els han anat molt millor (-10.48%). I a Middlesbrough han perdut deu punts. En resum, el 29 de novembre va ser una jornada especialment dura pel soci petit del gabinet, que camina cap a un correctiu electoral molt important en les eleccions generals de 2015 si cap miracle de darrera hora no ho evita. La baixa participació que normalment hi ha en les by-elections pot matisar a l'alça aquestes expectatives tan dolentes . Tot i així, l'ombra amenaçadora de l'UKIP és molt més que anecdòtica.

I ho és per dues raons. D'una banda, per la possibilitat que a la llarga el partit antieuropeu per excel·lència del Regne Unit es mengi espai del, paradoxalment, el partit més proeuropeista de les illes britàniques. En aquest sentit, però, cal recordar que l'UKIP –liderat per Nigel Farage–, encara ha de córrer molt. En sis de les dotze eleccions parcials que hi ha hagut entre maig de 2010 i ara només han rebut el sis per cent dels vots. Encara no ha aconseguit entrar mai al parlament de Westminster, en part a causa del sistema electoral. En canvi, sí que té representació a la mateixa cambra de la qual vol sortir-ne, el parlament europeu, on té dotze diputats.

Sigui com sigui, el que ningú no pot negar és que el missatge antieuropeista viu al Regne Unit una renovada febrada. Plou sobre mullat. A més, la darrera enquesta publicada quant al grau d'adhesió o no dels britànics a la Unió indica que, en un referèndum, fins al 56% de la població votaria en contra de la permanència.

Per tant, David Cameron té un problema. I prou seriós. Els més euroescèptics del seu partit li demanen la consulta amb insistència. El primer ministre, però, no vol obrir la caixa de Pandora, que pot ser, també, la caixa dels trons. Cameron sap positivament que el resultat d'un referèndum a caixa o faixa sobre la Unió seria molt incert i, probablement, favorable a la sortida.

Però si l'UKIP continua superant els tories i els libdems en les properes by-elections, i si els resultats de les europees de 2014 els són tan o més favorables com els de les anteriors, un elevat grau de nerviosisme començarà a estendre's entre les files conservadores. La reacció de Cameron a la pressió dels euroescèptics pot ser dura. El seu desafiament a Brussel·les, fins i tot la seva necessitat de renegociar el pacte d'adhesió amb la Unió, augmentaria. El projecte europeu, prou tocat per la crisi de la moneda única i les polítiques asfixiants que imposa Berlín, patiria un nou sotrac. Així, si el populisme arriba a exercir molta més influència a Gran Bretanya, Europa pot acabar restant encara molt més aïllada.