La legislatura vertiginosa
metes ·
La presidenta De Gispert assumeix la lluita contra la crisi i el dret a decidir com a eixos del nou Parlament, en un discurs d'elevat to patriòtic
Avui inicia els contactes amb els partits que culminaran amb la investidura
Votada ja la mesa, sense sorpreses, el debat s'estén ja a altres òrgans
Cordin-se el cinturó. La desena legislatura del Parlament de Catalunya, la de la consulta d'autodeterminació, les retallades i els nous tributs per controlar el dèficit, ja està en marxa. I serà de vertigen. Si hem de fer cas del discurs inaugural de la seva presidenta, Núria de Gispert, ahir reelegida, l'objectiu és tan clar com irrenunciable: “Obrir noves portes i horitzons”, per lluitar contra la crisi i per assolir unes “diferents relacions amb Espanya”, que passen per “exercir el dret a decidir”. Tant si pacten CiU i ERC com si no, la legislatura serà igual de densa que de tensa, i des del minut zero. Per això De Gispert feia un altre avís d'entrada: “Som una gran nació, el país de la pau i treva; i trairíem la tradició si instal·léssim en el Parlament la bronca, la desqualificació o l'insult.” Per això reivindicava també una expressió de nou encuny: “l'amistat cívica”.
Les paraules de la presidenta, farcides de referències a la resistència històrica del poble català, no van deixar lloc, tanmateix, a equívocs sobre l'horitzó dels propers quatre anys i la voluntat catalana de ser “un poble lliure i una nació plena”. Va lloar així la històrica manifestació de l'11 de setembre com un “punt d'inflexió”, va parlar de la “fallida de l'aposta autonomista” dels últims 30 anys i de la “necessitat d'explorar noves vies” per poder garantir el futur del país, “en sintonia amb un poble en marxa”. I va llançar una altra subtil advertència sobre el text que emmordassa avui el dret a l'autodeterminació: “Hem de ser conscients que no venim de la Constitució de 1978, som hereus d'un gloriós passat”, va clamar, des de les assemblees per la pau al segle XI fins a la Generalitat republicana, passant pels consolats de mar i les corts generals del segle XIII. “Venim de molt lluny i anem lluny encara, plens de somnis i llum”, resumia De Gispert, recitant versos de Miquel Martí i Pol.
Amb molts menys fervor patriòtic, la presidenta de la mesa d'edat que havia arrencat el ple, la popular Dolors Montserrat, havia recorregut a un altre poeta, Salvador Espriu, per demanar que “ni en els moments més tensos, mai es trenquin els ponts de diàleg”. Fins i tot havia recuperat una crida a la concòrdia de cadascun dels sis presidents que ha tingut la cambra “durant 32 anys d'estabilitat democràtica que emanen de la Constitució i l'Estatut”...
Mesa sense sorpreses
Montserrat, junt amb José Antonio Coto (PP) i Marta Vilalta (ERC) com a diputats més joves, va dirigir les feixugues votacions (per mitjà de paperetes escrites i introduïdes a mà un per un) per dirimir la composició de la mesa del Parlament, que no van dur sorpreses. La democratacristiana De Gispert va ser elegida amb 79 vots (els de CiU i ERC, més alguns prestats pel PP i el PSC a canvi de rebre'n després ells per obtenir-hi representació), 52 vots en blanc i tres de nuls, els de la CUP. Anna Simó (ERC) i Lluís M. Corominas (CiU) seran els vicepresidents després d'haver rebut 67 i 54 vots respectivament, i Miquel Iceta (PSC, 45 vots), Pere Calbó (PP, 35), Josep Rull (CiU, 26) i el debutant i reivindicatiu David Compañón (ICV-EUiA, 16) en seran els quatre secretaris.
Només Ciutadans va expressar la seva disconformitat per la composició, votant en blanc a tot, perquè és “l'únic grup parlamentari” que no serà a la mesa, malgrat que passa de tenir tres a cinc formacions representades, quan “ICV hi va ser amb menys vots durant el tripartit”. Els ecosocialistes, en canvi, estaven contents perquè s'hi ha recuperat la pluralitat, la qual ja advertien que també caldrà traslladar a altres òrgans que pengen del Parlament, com ara la Sindicatura i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, on ara no hi són ells ni ERC. El PP ja veu perillar la seva vicepresidència, si bé ahir es mostrava molest pel “reiterat incompliment” del pacte a què van arribar fa uns mesos amb CiU, amb qui tenen poques ganes de tornar a negociar.
Els va faltar temps, a C's i al PP, per criticar també les paraules de De Gispert per haver donat “l'esquena als problemes reals dels catalans”. En termes semblants es va expressar el PSC, que va lamentar un discurs “frontista, més partidista que institucional, i que ha posat molt l'accent en el que defensen només algunes forces”. Un símptoma que, segons ells, ja “reflecteix el possible acord CiU-ERC, el qual suposarà un govern dèbil”.
Avui, a consultes
Dels 135 diputats, amb una mitjana d'edat de 45 anys, que ahir van ocupar els seus llocs a l'hemicicle, 58 (un 43%) són nous, i 54 (un 40%) són dones, el paper de les quals De Gispert “seguirà reivindicant” aquesta legislatura, camí de la normalització definitiva. Una vintena més són alcaldes. Alguns dels electes, això sí, no arribaran ni al primer ple: sis, per exemple, són consellers (ho és també el mateix Mas), i si renoven deixaran l'escó segurament a companys que anaven darrere seu a les llistes, tot i que no hi estan obligats per llei, igual que ho faran els que rebin algun càrrec en el govern.
Tot plegat es podria saber molt aviat. De Gispert iniciarà avui a les onze les protocol·làries consultes amb tots els líders de grup per trobar un candidat a president de la Generalitat. Només deixarà per a la tarda Artur Mas, que podria aprofitar per comunicar-li formalment que l'acord entre CiU i ERC està tancat. En aquest cas, ella avui mateix convocaria per dijous i divendres el ple d'investidura. Si no, caldrà esperar, com a màxim fins al 3 de gener.
LES XIFRES
L'oposició reclama una cimera social
L'oposició va coincidir ahir a demanar la convocatòria, abans i tot de la investidura, d'una cimera per consensuar polítiques socials i econòmiques que ajudin a sortir de la crisi. Hi van insistir el PSC, que va situar també entre les prioritats que “Mas es torni a asseure amb Rajoy per parlar del model de finançament”, i el PP, que fins i tot ja hauria registrat la proposta ahir a la tarda. ICV, alarmada per un “ajust de 4.000 milions que no va enlloc”, s'hi va sumar, i va afegir el dret a decidir als temes a tractar perquè no sigui “moneda de canvi” d'un pacte i el “patrimonialitzin” un o dos grups. ERC està d'acord en la cimera per “treballar de la forma més oberta i consensuada possible”, i es va comprometre a “estendre qualsevol acord amb CiU a la resta de partits”, sobretot els que estan pel dret a decidir. ERC fins i tot votarà la petició que presenta avui Ciutadans per restablir dues comissions d'investigació que ja s'havien iniciat l'anterior legislatura, sobre les caixes i la sanitat.
