Constitució i hipocresia

Fa uns dies es celebrava a tot l'estat el 34 aniversari de la Constitució Espanyola. Tots els grups polítics (excepte els nacionalistes i IU, què va anar a dir la seua per retirar-se dels actes institucionals) celebraren l'esdeveniment amb la lluentor que un aniversari com aquest semblava merèixer. I tant el president del Govern, Mariano Rajoy, com el cap de l'oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba, proclamaren una vegada més, la seua orgullosa adhesió a la nostra Carta Magna.

A mi particularment, em sembla un enorme exercici d'hipocresia comprovar què, any rere any, els més ferms defensors de la nostra Constitució son, precisament, els qui amb major alegria la menyspreen. Cosa que fins i tot obliga de vegades, a defensar els seus articles més avançats, precisament a aquells que mostrem dia sí, dia també, les nostres critiques envers la Llei de Lleis. És el món a l'inrevés en un país on tot sembla fer-se amb aquella part del cos on l'esquena perd el seu nom.

Diu la Constitució, al seu Preàmbul, què “La Nació espanyola proclama la seua voluntat de protegir a tots els espanyols i pobles d'Espanya en l'exercici dels drets humans, les seues cultures i tradicions, llengües i institucions”. I també, al Títol preliminar: “Espanya es constitueix en un estat social i democràtic de Dret, que propugna com valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.”

Doncs bé, no sembla que siguen aquests, precisament, els principis rectors de l'acció legislativa dels nostres governants. Rajoy emfatitzava què la Constitució, 34 anys després, continuava amb plena vigència. Però el ben cert és que no sembla que la nova Llei d'Educació que està perpetrant el Ministre Wert, vaja a complir amb l'esperit reflexat al preàmbul constitucional. Al menys no amb allò referit als “pobles d'Espanya”.

Sense parlar (no acabaríem), del propi dret a la educació, recollit a l'article 27 de la Constitució. Al pas que anem, amb tanta retallada, quedarà com el dret dels espanyols a gaudir d'una vivenda digna i adequada (art. 47), al dret a disfrutar d'un medi ambient adequat (art. 45), el dret al treball i a la lliure elecció de professió o ofici, i a una remuneració suficient per satisfer les seues necessitats i les de la família (art. 35) i tants altres drets recollits en la nostra Carta Magna i què els poders públics no atenen, quan no directament, els usurpen als ciutadans. La proposta de Rubalcaba de reformar la Constitució per “acoblar-la als nous temps incloent-hi, el dret a la salut”, sembla un sarcasme en els temps que corren…. De no ser per voler fer d'aquest dret un més dels incomplits pels nostres poders públics, que volen així deixar ben clar que si estan on estan solament és per guanyar-se el jornal…. burlant-se de la ciutadania.

No sembla tampoc que es pretenga respectar el pluralisme polític amb unes lleis electorals que fomenten el bipartidisme, que impedeixen als ciutadans estar representats en alguns parlaments si no superen barreres com la del 5% que estableix el nostre Estatut, etc. Com tampoc sembla que el Partit Popular estiga per la llavor de recolzar els drets democràtics dels ciutadans. Ans al contrari, està decidit a reprimir-los: front a la cada vegada major contestació ciutadana a les polítiques del govern, la resposta ha sigut la repressió brutal i generalitzada. Davant la brutalitat policial, connivència del govern, i quan s'ha aconseguit arribar als tribunals ens trobem amb que els jutges reconeixen que ha hagut comportament delictiu, però que no poden aplicar cap condemna per la impossibilitat de reconèixer l'infractor. Tot i això, si al final hi ha condemnats, se'ls indulta i s'ha acabat el problema. L'informe que aquests dies ha fet públic Amnistia Internacional, que assenyala el retrocés en els drets humans a Espanya en aquest darrer any és molt aclaridor.

A més, ara mateix, el govern estudia canviar les lleis per evitar que es difonguen imatges on la policia “s'extralimita” en les seues funcions. I davant l'augment de les protestes, es planteja “regular” el dret de manifestació i el dret de vaga.

Regular: bonica paraula que amaga la intenció del poder de limitar la resposta ciutadana. La nostra dreta pàtria només entén la Constitució i les lleis per ser utilitzades contra la ciutadania, i no per, tal i com diu la Constitució, aconseguir la justícia i la dignitat de la persona. La Constitució s'esgrimeix contra el dret a decidir, contra les aspiracions de major autogovern d'alguns territoris; i la llei serveix per desnonar, per reprimir. I si no és suficient es reforma i es “regula”.

Un exemple que em pilla ben a prop: Porte dos mesos, encara no, exercint com a Regidor en l'Ajuntament d'Alzira; i he hagut de patir en aquests pocs dies (i ja des de la meua accidentada presa de possessió) la particular “interpretació” dels reglaments per part de les nostres autoritats. Tot i això, al darrer plenari, davant les protestes de la oposició per que no s'inclouen als ordres del dia municipals les mocions que redactem mes rere mes, la nostra Alcaldessa anunciava una “modificació” del Reglament per fer “més àgils” els Plenaris. Vist el que hem vist, aquest eufemisme només pot tractar d'amagar una cosa: van a intentar modificar el Reglament dels Plenaris per retallar encara més l'oposició. No sembla estrany això si tenim en compte el fet què ara mateix, tot i mantindre la majoria absoluta, el PP està força contestat en les seues polítiques i a nivell local té una oposició més nombrosa i activa que en legislatures anteriors, on només Carles Aranda semblava donar la cara.

Poden fer el que vulguen, però no aconseguiran els seus objectius. Continuarem denunciant els atacs als drets i a la sobirania del poble, i continuarem treballant per millorar el nostre poble amb propostes i actuacions. No ens faran callar. És l'homenatge més sincer que podem retre als qui, abans que nosaltres, es deixaren la pell, i la vida, per la democràcia que pas a pas, tracten de furtar-nos.