Leo Messi
Jugador del FC Barcelona
«Simply the best»
El crac del Barça ha deixat de jugar la lliga dels mortals per competir amb els més grans de la història rebentant rècords de llegenda en una cursa sense límits
La norantena de gols del 2012 són símbol
de l'inconformisme que el convertirà en el més gran
Ser el número u no l'ha frenat; cada any és millor que l'anterior
Als 25 anys la seva llegenda està a mig escriure, amb el Barça i també amb l'Argentina
És tan fàcil dir-ho que n'hi ha prou amb pronunciar dues paraules, però fer-ho, fer història, té una dificultat enorme i només és a l'abast dels escollits. Significa ser un avançat, trencar barreres que ningú ha trencat, arribar fins a on ningú hauria pensat arribar mai. Com? Doncs amb dosis molt grans de talent, d'esforç i de fe. La mateixa fe que destil·lava el petit Lionel quan no aixecava dos pams de terra i jugava en un equip de barri a Rosario (Argentina); agafava la pilota i no parava fins que la deixava a la porteria rival. La mateixa fe que hi va posar quan va arribar a Barcelona amb 13 anys, buscant el tractament hormonal que li permetés créixer una mica més, perquè de tan petit com era ningú donava un duro pel seu futur com a professional. La mateixa fe, o determinació, o il·lusió, o ambició –diguin-li com vulguin– que demostra gol a gol, partit a partit i any rere any per créixer com a futbolista.
Són aquestes les coses que han portat Leo Messi a ser un escollit, un d'aquests individus que són capaços de fer història. A la seva manera, dins d'un camp de futbol, participant com a figura principal d'un espectacle lúdic i –si ho volen– trivial, però exhibint també un dels valors que mouen la humanitat, la capacitat de superació.
Leo Messi és el millor futbolista del món amb molta diferència amb la resta, cosa que saben tots els seus companys de professió i que admeten sense problema la immensa majoria. Això ja és un valor indiscutible tenint en compte la competència, però és que, a més, és el millor per quart any consecutiu i això hi afegeix valor. Ser el millor no l'ha enganyat, ni l'ha acomodat, ni l'ha canviat, per això és capaç de demostrar-ho cada dia i per això també la seva sola presència al terreny de joc en un partit del Barça ha justificat la decisió de milers d'aficionats al futbol de ser a la grada o la de milions de posar-se davant del televisor. Però encara ho podem complicar una mica més. Messi no en té prou amb ser el millor i amb voler-ho demostrar cada dia durant quatre anys. Col·leccionar títols col·lectius, guardons individuals i tones d'elogis arreu del món no ha aconseguit engegar a fer punyetes la modèstia i la humilitat necessàries per veure que encara pot aprendre, que encara pot millorar. No ho necessita, però Messi vol continuar creixent, vol ser encara millor. I això incrementa exponencialment el seu valor. Als 25 anys, ja fa temps que va deixar de competir amb els seus contemporanis per fer-ho amb els més grans de la història del futbol. Aviat només podrà competir amb ell mateix.
En realitat la seva carrera des que va deixar la Masia per conquerir el Camp Nou ha estat una superació constant. Cada any ha estat millor que l'anterior i el 2012 el millor de tots. El Barça no ha pogut evitar un petit recés després de tres anys i mig col·leccionant tots els títols, però Messi no, ell ha mantingut la seva escalada imparable. En el primer trimestre del 2012 va deixar enrere César (235 gols) com el màxim golejador de la història del Barça en partits oficials. A la primavera, va deixar lil·liputencs tots els pichichis anteriors en 84 anys de Lliga espanyola, acabant el campionat amb 50 gols. També va atrapar l'italobrasiler José Altafini, que des de 1963 tenia el rècord golejador en una Copa d'Europa (14 gols) com a jugador del Milan. Un penal fallat contra el Chelsea al Camp Nou li va impedir fer el quinzè i jugar una altra final de Champions i a la resta dels humans ens va recordar que és un dels nostres, però és 99,9 per cent segur que aquella espina d'ahir és gasolina per continuar aquesta cursa sense límits.
Messi va acabar la temporada marcant 73 gols (més 29 assistències de gol) deixant enrere el llegendari Pelé (Santos), ha començat la temporada de nou a ritme de rècord a la Lliga (25 gols en 15 partits), ha acabat l'any esmicolant un altre registre amb 4 dècades d'antiguitat, els 86 gols de l'alemany Gerd Müller (Bayern) i aquesta setmana saludarà l'any nou amb la seva quarta Pilota d'Or consecutiva superant altres mites del futbol com Cruyff, Platini i Van Basten.
Si tenen deu minuts, preparin unes crispetes, busquin al Youtube el vídeo de la norantena de gols de Messi el 2012 i assaboriran el combinat de virtuts diferents que converteix Messi en el malson de defenses, porters i entrenadors rivals. El regat, la tècnica, la finta, la velocitat, la punteria, el toc subtil, l'astúcia, l'habilitat, la precisió, la naturalitat, la sang freda, la classe, l'ambició, la col·locació, la creativitat, la cama esquerra, la cama dreta, el cap, l'instint assassí, la fe... Trobaran jugadors amb alguna o algunes d'aquestes qualitats, però cap que les tingui totes, com Leo Messi. El millor de tot és que això continua. El 2013 un nou capítol.