Xocs sindicals i institucionals

Joana Ortega (1959) s'ha passat els seus dos anys al capdavant de la vicepresidència empassant-se gripaus. D'una banda, els que comportava haver de negociar i aplicar les retallades en l'administració com a responsable de la cartera de Governació i Administracions Públiques. Ha entomat de ple, doncs, el xoc amb els sindicats. L'altra vessant de les ingrates tasques que li han caigut a Ortega en aquesta curta legislatura han estat les relacions amb els executius de José Luis Rodríguez Zapatero, primer, i després de Mariano Rajoy. La vicepresidenta, militant d'UDC des de 1985 i dona de confiança de Josep Antoni Duran i Lleida, ha exercit de connexió des del govern amb el líder d'Unió, president de la part catalana de la comissió bilateral Estat-Generalitat, creada per negociar traspassos competencials, i que en l'últim any ha patit d'esclerosi en paral·lel a la degradació de la relació entre els governs de Mas i Rajoy.

La relació amb el món local també ha estat marcada pels deutes de la Generalitat amb els ajuntaments, i també ha castigat Ortega.

Aquesta dona casada i mare de tres fills que el 2002 va arribar a presidir l'Institut Català de la Dona i el Consell Nacional de Dones de Catalunya sempre podrà presumir d'haver estat, a més de la primera vicepresidenta de la Generalitat, la primera presidenta, ni que sigui en funcions, durant els viatges o les vacances de Mas, responsabilitats que manté. Aquesta legislatura té pendent l'aprovació de la llei de consultes que ja ha impulsat i la sempre ajornada llei electoral catalana.

Ortega, que va ser edil a Barcelona de 1995 a 2007 i és diputada des de 2006, també ha trobat temps en aquests dos anys per acabar els estudis de psicologia i deixar enrere definitivament la polèmica entorn del seu currículum oficial, on havia posat que era llicenciada tot i no haver completat la carrera. Ortega va admetre l'error i, ara sí, ja pot presumir de ser psicòloga titulada.