Ara toca independència

El 29 de juliol, el Camp de Mart de la Devesa de Girona es va omplir amb 15.000 persones convocades amb l'eslògan Catalunya vol viure en llibertat. Organitzat per El Punt Avui, el concert va recordar el que s'havia muntat vint anys abans per protestar contra l'actuació del jutge Baltasar Garzón que havia reprimit amb delit l'independentisme i tornava a convocar figures com ara Pi de la Serra, Miquel Gil i Brams. Aquell va ser un moment d'eufòria en el procés que ha portat el sobiranisme a convertir-se en el moviment que ha mogut un país fastiguejat i ofès després de la sentència del 2010 del Tribunal Constitucional que capolava el nou Estatut. En el camí cap a l'autodeterminació, Girona ha actuat com el motor de la locomotora i més des que el 12 de febrer, a l'Auditori, l'embrió de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) va atreure més de 1.600 independentistes d'arreu del Principat. A l'acte, multitudinari i solemne, l'alcalde Carles Puigdemont va assegurar que “Girona té vocació de capital nacional”, va defensar la independència de Catalunya i es va emocionar amb Salvador Sunyer, exalcalde de Salt, que va presentar Catalunya com una mena de colònia d'Espanya, i amb Josep Maria Terricabras, retornat a la vida després del greu accident que havia patit a l'eix transversal i que va entendrir els assistents assegurant: “Estic content de ser viu per aconseguir la independència abans que cap de nosaltres mori.” Hi va haver una segona part el 7 de juliol, quan Girona va tornar a acollir el front municipalista posant la directa cap a l'estat propi, en un moment que l'Assemblea Nacional Catalana, entitat que es va constituir el 10 de març de 2012 al Palau Sant Jordi, havia convocat els catalans a la Marxa cap a la Independència a la seu Vella de Lleida fins a arribar a la manifestació de la Diada a Barcelona. L'activitat de l'ACN va ser un element d'agitació amb incidència a tota la demarcació. Els actes per l'autodeterminació es van multiplicar i abans de la Diada es va fer una anada a peu des de Sant Hilari fins a Barcelona, es van llogar més de dos-cents autobusos per viatjar a la capital catalana, els ajuntaments de Girona i Figueres van posar dos trens a disposició dels manifestants, pobles i ciutats es van omplir d'estelades i les torxes de la flama independentista van il·luminar les escales de la Catedral. El matí del dia D, més de 5.000 gironins convocats per la CUP i Arran es van manifestar a la ciutat, i a la tarda molts van repetir entre passeig de Gràcia i Gran Via integrats en la massa d'un milió i mig de persones que reclamaven que Catalunya fos un nou estat d'Europa. Aquell va ser el tret de sortida que portaria a les eleccions al Parlament del 25 de novembre i l'inici d'un procés complicat i imparable que pot portar Catalunya a la plena sobirania. A finals d'any les estadístiques recollien una dada irrefutable: la majoria dels municipis i tots els consells comarcals de la demarcació s'havien adherit a l'AMI (Associació de Municipis per la Independència) i, tot i les denúncies arribades de Madrid, havia pujat el nombre d'ajuntaments declarats territori català lliure i sobirà.