Somriures i llàgrimes, o mira el que fas, Serafín

Fa uns dies i amb tota la bona voluntat, informí que l'alcalde m'havia respost, breument i amb un somrís, quan li preguntí com anava tot, evidentment referint-me a l'ajuntament: —Home, no anaven a deixar-nos tirats..., em digué. Com és lògic jo entenguí que m'estava volent dir que ja havien trobat una solució als problemes econòmics municipals, ja que sabia que havien fet un viatge a Madrid, al Ministeri del senyor Montoro. M'alegrí, doncs, i així ho vaig escriure, encara que ja advertia que faltava saber quina era la “solució” del govern i quant ens costaria. Ara ja sabem que ens autoritzen a refinançar el deute, que abans no podíem, però, a un preu inassumible, amb uns interessos elevadíssims! O siga que la solució de Montoro és que ens endeutem encara més del que estem. Vaja, quina solució!

En el ple passat s'havia d'aprovar demanar aquest famós préstec, però conegudes les condicions, els regidors de l'oposició no estaven per consentir-ho. Davant de la situació, el govern municipal amenaçà amb denunciar els partits que s'oposaven per prevaricació, cosa que no entenc. Jo creia que prevaricar era prendre una decisió contrària a la llei, o siga injusta, i en aquest cas el que crec injust és que el poble augmente el seu deute, per tant els regidors no prevariquen dient no, sinó si diuen sí. Ignore si els regidors demanaren per escrit un informe de legalitat al secretari, que es limità a llegir un article de la llei, que l'alcalde interpretà com li convenia.

M'han comentat que la proposta del PP s'aprovà finalment, ja que els dos regidors de l'extrema dreta s'absentaren, perquè sembla que temen anar a la presó, ja que algú d'ells té problemes amb la justícia i es cregueren les amenaces dels populars. Com jo ja m'esperava, fou el regidor del Bloc-Compromís, Josep Melero, qui justificà, amb arguments concisos, ètics i valents, que ell votava en contra i que, si calia, es declarava insubmís, perquè per damunt de les amenaces amb què els tractaven de coaccionar, estava la seua consciència i estaven els interessos del poble de Silla. En aquestes circumstàncies s'aprovà la proposta del PP.

Davant de tot açò jo trec una conclusió terrible: que a Silla, el govern municipal en mans populars, s'ha passat la democràcia per on ha volgut, amb el suport de l'extrema dreta. Per molt que vulguen emparar-se amb la crítica situació econòmica municipal, el ben cert és que han aconseguit forçar la voluntat democràtica dels regidors amb amenaces. Si jo estiguera en la pell dels actuals regidors, evidentment denunciaria l'acord aprovat, davant de l'advocat de l'Estat, tot i adjuntat un informe de legalitat del secretari municipal. La democràcia ha de prevaler sempre, fins i tot per damunt del que decidisca o deixe de decidir un ministre, que, per cert, està demostrant que no la respecta massa escrupolosament. I els qui respecten la democràcia han d'assumir les responsabilitats, inclús anant a la presó, com deia el regidor Melero. El contrari de la democràcia ja sabem que és la dictadura.

Quina llàstima que d'un debat tan interessant com el que tingué lloc l'altre dia al Plenari de Silla no se n'assabente el veïnat! Lamentablement no hi ha massa interès perquè tothom estiga informat, com he repetit tantes vegades, ni mitjançant la web municipal, ni la majoria de la premsa generalista, ni els partits. Sembla com si s'haguera organitzat un complot anti-informatiu en què tothom estiguera implicat. La televisió (Telehorta) és una altra cosa, perquè sí que reprodueix els plens, cosa que hem d'agrair, encara que això genera un altre problema, del qual vull dir alguna cosa.

El que veu la població davant de la pantalla és tan indigerible, com ho són els plens municipals en directe. Com la càmera és passiva, es limita a enfocar passivament els regidors que intervenen, que en general passen tot el temps, dient vaguetats, amb incoherències i repeticions, sobre tot amb repeticions. Hi ha alguna intervenció que es pot qualificar, sense més, d'estúpida, altres d'avorrides. En conjunt, i amb les excepcions mínimes, els plens de Silla es poden qualificar, del 0 al 10, amb un 4; no arriben a l'aprovat.

Això no ve de nou i quan jo hi era, com a regidor de l'oposició, o com a membre del govern i com alcalde, recorde que em cansí de demanar que férem les intervencions més breus, més clares i que no repetirem el que déiem, però no ho vaig aconseguir. Probablement no s'aconseguirà mai, mentre no es limite el temps d'intervenció, com a mínim. Aquesta situació també és molt negativa per a la democràcia, perquè crea desinterès en la societat per conéixer el que fan i el que deixen de fer els seus representants.

Així les coses, i començant com estem el segon any de legislatura, continue pensant que a Silla ens falta valentia per a afrontar la situació i ens sobra covardia. Continue pensant que la situació en què estem entrampats sols es pot resoldre amb uns bons pactes, com es féu durant el quadripartit, que impliquen l'assumpció de responsabilitats per part d'una majoria. Contràriament, el que tenim és un govern feble, que tem donar cap pas en fals, i uns partits de l'oposició que temen el mateix i/o esperen que la situació es podrisca més encara. Està fent-se, doncs, exactament tot el contrari del que necessita Silla. Per això he titulat l'article “mira el que fas, Serafín”, encara que realment hauria d'haver escrit mira el que feu uns i altres, perquè com deien els romans, dum loquor, tempus fugit, que mentre parlem el temps passa.