El jutge renya l'Estat per la denúncia dels trens de l'Onze
La sentència diu que amb el procés contra l'Ajuntament de Girona s'han “malbaratat” recursos públics
Admet la capacitat del consistori per contractar el transport, però en qüestiona la finalitat
El titular del jutjat contenciós administratiu número 1 de Girona va fer pública ahir la sentència del recurs presentat per la Delegació del Govern de l'Estat contra la decisió presa per l'Ajuntament de Girona, que l'11 de setembre passat va noliejar dos trens per dur ciutadans a la manifestació de la Diada. En la resolució, el jutge critica la “conducta” de la delegació per haver presentat el recurs “i malbaratar recursos humans i econòmics dels òrgans judicials”. Segons afirma, l'Estat era conscient que el procediment tindria una “quasi nul·la transcendència jurídica” independentment del seu resultat. Reforça la intranscendència del recurs admetent que amb la contractació dels trens “no s'han afectat recursos ni diners públics de cap mena”. Hi afegeix, a més, que els beneficis obtinguts “han estat donats al Banc dels Aliments” –noliejar els trens va costat 7.329 euros, i per la venda dels bitllets, un miler, se'n van ingressar 9.900.
La sentència admet la capacitat del consistori per contractar serveis ferroviaris, extrem que la Delegació del Govern de l'Estat qüestionava en el seu recurs: “La llei municipal i de règim local de Catalunya [...] reconeix la competència municipal en allò referit al transport públic de viatgers i, per tant, no es pot parlar de cap pretesa manifesta incompetència” en aquesta qüestió. Tot i això, sí que es considera que l'Ajuntament de Girona va sobrepassar el seu àmbit competencial perquè la finalitat de la contractació dels trens era facilitar als ciutadans el transport per assistir als actes de la Diada “per endinsar-se en reivindicacions de caràcter clarament supramunicipal”. És precisament aquest detall, que els objectius de la manifestació fossin reivindicacions no locals sinó nacionals, el que fa que el jutge dictamini que Girona va excedir-se en les seves competències. El redactat veu intencionalitats polítiques tant en el consistori, a l'hora de contractar els trens, com en la Delegació del Govern, en presentar el recurs que ha obert el procés judicial.
Pel que fa a l'administració local, diu que es buscava “un benefici clarament polític en intentar apropiar-se d'una convocatòria ni tan sols realitzada per cap administració pública”, i de la qual s'esperava treure “conseqüències polítiques posteriors”. Les declaracions dels responsables municipals, assegura la sentència, “ho demostren”.
Les mateixes valoracions fa el jutge respecte a l'actuació de l'Estat en tot l'afer. Assegura que ha actuat amb “la intenció d'aconseguir beneficis de caire polític o electoral [...] amb el pretext de defensar la legalitat”.
En les conclusions finals, el jutge estima en part el recurs presentat per la Delegació del Govern espanyol, ja que anul·la la resolució del consistori gironí de contractar els trens, però obliga les parts a repartir-se el pagament dels costos del procediment. Segons l'advocat de l'Ajuntament de Girona, Lluís Pau, però, no hi ha costes i, per tant, el consistori no haurà de pagar res pel recurs que va presentar l'Estat espanyol.
ICV vol que Llanos de Luna comparegui al Parlament
ICV-EUiA va registrar ahir la petició de compareixença de la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, per preguntar-li pels “criteris” de les seves actuacions contra les decisions municipals de caràcter sobiranista –territori lliure, banderes– o per la seva aposta d'augmentar la presència del Cuerpo Nacional de Policía als carrers de Catalunya. El diputat ecosocialista Jaume Bosch recorda que l'Estatut diu que “els càrrecs de les administracions públiques que actuen a Catalunya tenen l'obligació de comparèixer a requeriment del Parlament”. Iniciativa vol preguntar per la qüestió de les banderes, ja que uns 600 dels 947 municipis catalans incompleixen la llei de penjar la rojigualda que la delegada De Luna s'entesta a imposar. A més, Bosch vol aprofitar per preguntar-li sobre les “males pràctiques” denunciades pel Síndic de Greuges al CIE de la Zona Franca.