Persecució als ajuntaments sobiranistes
La delegació de l'Estat a Catalunya recorre contra Girona, Viladamat i Sant Julià de Ramis per haver-se declarat territori català lliure i sobirà
Els alcaldes critiquen el malbaratament de recursos que genera l'Estat
L'Estat carrega de nou, ara a cop de denúncia, contra els ajuntaments que s'han definit inequívocament a favor de la independència de Catalunya. La croada contra els municipis que s'han declarat “territori català lliure i sobirà” es reactiva després dels casos ja coneguts de Celrà, Llançà i Vidreres. Ahir mateix Girona feia públic que la delegació del govern de l'Estat a Catalunya també havia presentat un recurs contra la moció independentista que va aprovar en el ple de desembre. A banda de la capital gironina, també els municipis de Viladamat i de Sant Julià de Ramis han rebut el recurs presentat per l'Estat contra la decisió sobiranista.
Indignació a Girona
L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, es va mostrar molt molest per aquest nou embat de l'Estat cap a la capital gironina. No en va, Puigdemont va qualificar de “decebedor” que la delegada del govern a Catalunya “no faci cas de l'advertència del jutge en la sentència del tren que criticava el malbaratament de recursos” que suposa l'actuació sistemàtica de denúncia per part de l'Estat. En la mateixa línia, Puigdemont atribueix el recurs d'ara a “una obsessió malaltissa identitària”. L'alcalde, a més, va afirmar: “Si la delegada del govern a Catalunya no té feina, n'hi puc donar molta, des de demanar celeritat en les reposicions fins al compliment del projecte ferroviari o solucions per a les persones que estan a l'atur.” En aquesta mateixa línia, considera que el nou recurs respon a “una dèria persecutòria cap a ajuntaments que aprovem mocions identitàries” i no va dubtar a demanar que “si la delegació del govern ha de servir per això, en comptes de defensar els interessos dels gironins, que la tanquin”.
La moció sobiranista i simbòlica de declarar Girona territori lliure i sobirà es va aprovar el 10 de desembre amb els 15 vots a favor dels regidors de CiU, la CUP i ICV, les set abstencions del PSC i només els tres vots en contra dels regidors del Partit Popular. La CUP feia una crida ahir a no deixar-se intimidar per l'Estat.
Coincidint amb el recurs contra l'acord del ple de Girona, la delegació del govern espanyol a Catalunya també ha presentat recurs contra l'acord unànime que, en els mateixos termes, va prendre el ple de Sant Julià de Ramis, el 24 de setembre passat.
L'alcalde de Sant Julià de Ramis, Narcís Casassa (PSC), diu que troba “fora de lloc” el recurs “perquè hi ha temes més importants i urgents a resoldre”. Atribueix l'acord que va prendre el ple que presideix a una presa de posició “simbòlica per l'actitud intransigent” de l'Estat pel que fa al reconeixement de les singularitats de Catalunya i la negativa a parlar d'un nou model de finançament: “L'actitud de la delegada del govern espanyol reforça encara més la voluntat dels catalans d'anar a la nostra”, va dir.
La notificació del recurs va arribar al consistori el 30 de gener. Uns dies abans havien rebut un requeriment a fi que s'informés sobre el compliment de la llei de banderes. Respecte a aquesta qüestió, en el ple de setembre també es va acordar penjar l'estelada al balcó de l'ajuntament, al costat de la senyera. De moment, el consistori manté aquestes dues banderes onejant a l'edifici. Els propers dies es redactarà l'informe que l'Estat requereix.
A l'Alt Empordà, Viladamat també ha rebut la notificació del recurs contra la declaració municipal de territori català lliure i sobirà. L'alcaldessa, Irene Palol (CUP), diu que ja esperaven aquesta reacció per part de l'Estat, i afegeix que “més valdria que es dediquessin a arreglar els problemes que hi ha”. Assegura que el recurs no li mereix “cap mena de respecte”, però que presentaran la documentació que els reclamen. Pel que fa a l'acord del ple, Palol diu: “Només faltaria que un òrgan escollit pel poble no pogués prendre aquesta mena de decisions”, i assegura que l'Estat no els “acoquinarà” tan fàcilment
Per altra banda, l'alcalde de Campelles, Joan Dordas, afirma que té constància que estan a punt de rebre també un recurs contra la declaració de territori català lliure i sobirà, tot i que encara no l'han rebut. El municipi del Ripollès va declarar també persona no grata el monarca espanyol.
LES FRASES
Vilablareix rep pel Diem Prou
J. FerrerLa delegació de l'Estat espanyol a Catalunya ha presentat una denúncia al jutjat contenciós administratiu número 2 de Girona contra l'Ajuntament de Vilablareix perquè el 12 de març del 2012 va aprovar una moció favorable a la plataforma Diem Prou, partidària que sigui l'Agència Tributària Catalana i no l'espanyola la que recapti els impostos de la ciutadania. L'alcalde de Vilablareix, David Mascort (ERC), troba “surrealista” la denúncia de la delegada del govern espanyol, María de los Llanos de Luna. “Aquesta senyora només està pendent del que fem els ajuntaments que no pensem com ella.”
Vilablareix té vint dies de termini per dur el text de la moció –poc més de dos folis– al jutjat. Mascort lamenta que l'Estat els faci perdre “temps, diners i recursos humans” quan afirma que el delegat de l'Agència Tributària Espanyola a Catalunya ha assegurat que el que promou la plataforma Diem Prou és “del tot legal”, indica.
La moció es va aprovar de manera unànime (set vots d'ERC, en el govern, tres de CiU, i un d'Independents pel Poble-PM, vinculat al PSC). Vilablareix es planteja fer alguna acció de sobirania fiscal, com ja han fet a Alella (Maresme) i a Gallifa (Vallès Occidental).
Girona, en el punt de mira de l'Estat
L'Ajuntament de Girona té la sensació d'estar en el punt de mira de l'Estat en els últims mesos, ja que el contenciós administratiu d'ara per la moció sobiranista se suma a l'acció judicial de l'Estat de denunciar la capital gironina per haver noliejat dos trens cap a Barcelona per la Diada. El recurs va arribar en plena campanya electoral al Parlament i el judici es va celebrar el mes de gener. El jutge va acabar anul·lant el decret d'alcaldia perquè es va entendre que el consistori havia excedit les seves competències. Tot i això, el jutge també qüestionava el recurs de l'Estat recordant-li que l'acte ja s'havia realitzat i no havia suposat cap despesa de diner públic i, en canvi, suposava un dispendi de recursos humans de l'Estat, del mateix consistori i de les instàncies judicials. El sindicat de dretes Manos Limpias també va anunciar que havia portat l'alcalde Puigdemont als jutjats per l'aprovació de la moció sobiranista per part de l'Ajuntament i reclamava a la fiscalia que actués acusant-lo de prevaricació, usurpació d'atribucions i coaccions i amenaces contra institucions. Unes demandes que el mateix Puigdemont va garantir que no tenien cap base legal per sustentar-se. L'equip de govern de Girona tem que encara hi hagi més denúncies o demandes per part de l'Estat. Des de fa uns mesos l'edifici consistorial només té penjada la senyera, ja que va retirar la resta en produir-se un segon robatori de la bandera espanyola.
