‘El Mundo', contra el president
En plena campanya del 25-N, el diari de Pedro J. va publicar un fals informe policial en què acusava Mas de tenir comptes corrents a Suïssa
CiU, que apuntava cap a la majoria absoluta, queda amb 50 diputats
La policia nega l'informe i dos periodistes són imputats
Després de la gran manifestació de l'Onze de Setembre, el president de la Generalitat va dir que havia escoltat el carrer i va convocar eleccions al Parlament. Decidit a guiar el vaixell rumb cap a Ítaca, va demanar un suport extraordinari per a la seva persona i va anunciar que el dia que l'objectiu s'hagués aconseguit, ell faria un pas enrere i no es tornaria a presentar. Les enquestes auguraven una majoria absoluta de CiU, però a mitja campanya, el 16 de novembre, va esclatar la gran operació de desprestigi orquestrada des de les clavegueres de l'Estat contra la persona cridada a portar els catalans a un referèndum. L'instrument va ser el diari El Mundo, que va publicar un suposat informe de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) en què s'acusava el president Mas, i també Jordi Pujol i la seva família, de tenir comptes a Suïssa.
En realitat, en les eleccions anteriors ja s'havia utilitzat aquest tema, lligat a una regularització feta pel pare de Mas d'una venda a l'estranger, per desprestigiar el cap visible de CiU, que havia fet un viratge clar envers el dret a decidir. No va servir de res que Mas ho negués tot i que presentés una querella contra El Mundo. El PP i el PSC es fan afanyar a fer llenya, encara que ben aviat el magistrat del cas Palau digués que no havia encarregat ni havia rebut cap informe. Alícia Sánchez-Camacho, aleshores molt xerraire, demanava explicacions a tort i a dret, Rajoy com sempre no deia ni ase ni bèstia i l'inefable ministre Montoro s'afanyava a dir que ho investigarien i, utilitzant com sempre les males arts, s'atrevia a dir que qui havia de comparèixer a donar explicacions era qui tenia comptes a Suïssa. No parlava de l'amnistia fiscal ni de Bárcenas.
El govern espanyol va jugar un paper brut. El ministre de l'Interior, el català Jorge Fernández, no va estar a l'altura ni va donar la cara. La policia va admetre finalment que no havia rebut cap demanda d'informes del jutge ni havia elaborat cap document oficial i que per tant l'informe del qual parlava El Mundo no existia. El fiscal va obrir diligències, encara que el seu cap a Madrid el va renyar, i el PP va seguir fins al dia de les eleccions exigint que s'investigués Mas. Finalment, la querella d'aquest i la d'altres membres de CiU com ara Felip Puig van ser acceptades i els dos periodistes signants, imputats.
El resultat, però, va arribar el 25-N. CiU apuntava cap a la majoria absoluta i va quedar amb 50 diputats. Ara s'ha sabut que la majoria dels votants van decidir el sentit del vot durant la darrera fase de la campanya. La feina estava feta i ara és el torn de la Justícia, però la Justícia espanyola és lenta, molt lenta.