L'ofensiva lingüística

Només dotze famílies han demanat l'escola en castellà

El model d'immersió lingüística en català ha anat patint, al llarg de les tres dècades que fa que és vigent, andanades periòdiques de part del poder polític i judicial, però mai havia estat seriosament qüestionat fins que el Tribunal Suprem (TS) va instar la Generalitat, el desembre del 2010, a fer també del castellà “llengua vehicular” a l'escola per adaptar-se a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut.

El govern català en va fer cas omís i, el setembre del 2011, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va donar un ultimàtum a la Generalitat perquè complís la sentència. Però no ha estat fins fa uns mesos que el poder executiu, a través del ministre d'Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert, ha entrat de ple en l'ofensiva lingüística amb l'avantprojecte de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE), un atac en tota regla al model d'escola en català.

La llei en qüestió s'empara en les darreres sentències judicials per introduir el castellà a l'escola com a llengua vehicular amb una presència “equilibrada” respecte del català i garanteix als pares que no trobin una oferta en aquesta llengua en un centre públic o concertat una plaça en una escola privada de Catalunya pagada per la Generalitat.

Per si no n'hi hagués prou, el pla de Wert relega el català –i les altres llengües cooficials diferents del castellà com ara l'aranès– a la categoria d'assignatura “d'especialitat”, al darrere de les “troncals” i les “optatives”. És a dir, en quarta posició, al darrere del castellà i la primera llengua estrangera (troncals) i la segona llengua estrangera (optativa).

El menysteniment al català s'estén a totes les etapes educatives. Amb el projecte de llei a la mà, es pot donar el cas que els estudiants catalans accedeixin a la universitat sense saber un borrall de català, ja que la LOMQE preveu substituir les proves d'accés a la universitat (PAU), més conegudes com la selectivitat, per una prova específica que fixarà cada universitat. Per evitar que cap estudiant entri a la universitat sense tenir un nivell adequat de la llengua pròpia de Catalunya, les dotze universitats catalanes han arribat a un acord per fer una prova comuna de català.

Els plans de Wert no es limiten a la llengua. En el seu afany declarat per “espanyolitzar els alumnes catalans”, el ministre ha dissenyat una llei que fiscalitza clarament els continguts dels estudis. Ho fa a través de les revàlides que estableix a final de cada etapa i que seran homogènies per a tot l'Estat, i dictant la major part dels continguts de les assignatures. La qüestió ha despertat moltes suspicàcies en matèries com ara la història, ja que el Partit Popular ha criticat reiteradament el suposat biaix nacionalista del sistema educatiu català responsable, al parer del govern espanyol, del creixent sentiment independentista.

L'últim capítol del serial lingüístic es va produir el 4 de gener passat després que el TSJC dictés una resolució en què estimava la petició de sis famílies que havien demanat l'escolarització en castellà per a un total de nou nens.

Tot plegat per satisfer la demanda de dotze famílies que, segons dades d'Ensenyament, han demanat aquest curs que els seus fills siguin escolaritzats en castellà.