Asfíxia permanent a les arques de la Generalitat
Catalunya té un dèficit fiscal crònic i un continu impagament per part de l'Estat, però ha de demanar diners a Madrid per sobreviure
El govern reclamarà 9.073 milions
Rajoy paga amb comptagotes i això perjudica els concerts
La Generalitat manté que si La Moncloa pagués la meitat del que deu no hi hauria retallades
Mas-Colell exigeix un relaxament del límit de dèficit per al pressupost
La majoria dels mortals veuen l'economia com un autèntic galimaties. Xifres, xifres i més xifres que costen d'encaixar les miris com les miris. Però si ens centrem en les finances de la Generalitat i la relació amb l'Estat, tot es redueix a una simple suma i resta, molt fàcil de comprendre. Unes operacions matemàtiques que demostren que La Moncloa colla el govern català per tot arreu. Un executiu que té un dèficit fiscal anual de 16.000 milions i uns impagaments per part de Madrid d'uns 11.000 milions i que es veu obligat a demanar un rescat a l'Estat de 9.073 milions i a fer unes retallades de 4.000 milions en el pressupost si no es flexibilitza el dèficit. En resum, amb una quart part del dèficit (o espoli) fiscal o amb un terç dels impagaments, no caldria fer uns ajustos tan severs en els comptes.
Aquesta sensació d'asfíxia ha anat progressivament en augment i a més l'Estat, des de la Diada, ha intensificat una campanya mediàtica per demostrar que Catalunya depèn econòmicament d'Espanya i que, tot i les seves “ànsies independentistes”, la Generalitat es continua acollint al fons de liquiditat o rescat.
L'any 2012 va rebre 5.370 milions a un interès del 5,65% i La Moncloa vol fer veure als ulls de tothom que es tracta d'un rescat en tota regla. I, de tant en tant, recorda a Catalunya que encara li estan fent un favor. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, explicava que el govern català s'ha estalviat 1.000 milions d'euros gràcies a aquest fons, perquè ha hagut de pagar menys interessos en comparació d'altres crèdits. “Quan les coses es fan conjuntament, tots hi sortim guanyant”, destacava.
Però des de la Generalitat s'opina el contrari i sempre es denuncia la “deslleialtat” de l'Estat. Fins i tot amb el fons de liquiditat. L'any passat els diners van arribar amb comptagotes i això va perjudicar el pagament dels concerts catalans. El portaveu del govern, Francesc Homs, insinuava que aquesta operació “per fascicles” és “per recordar-nos de qui pengem”.
Ara es presenta un altre cavall de batalla que influirà en els pressupostos: el límit de dèficit. Madrid insisteix que les comunitats han de complir l'1,5% del PIB enmig de les crítiques generalitzades dels territoris. Catalunya reclama un relaxament perquè cada dècima que aconsegueixi de més suposarà menys retallades. Si Brussel·les dóna més marge a Espanya, és possible que la flexibilització també repercuteixi als territoris.
Vet a l'impost sobre la banca
La pressió que l'Estat exerceix sobre les finances de Catalunya no només es limita als impagaments, sinó que també impedeix que la Generalitat pugui desenvolupar figures tributàries pròpies per finançar les seves malmeses arques. L'exemple més recent és el vet a l'impost sobre els dipòsits bancaris que el govern català volia implantar, com feien altres comunitats. La Moncloa, però, ha torpedinat aquestes iniciatives, ha articulat un impost estatal sobre la banca i ha tret així aquesta potestat als territoris. El més curiós és que es tracta d'un tribut a tipus zero. “És el primer cop que veig que posen una taxa al 0%”, comentava un diputat al Parlament. Tot i aquest impediment, la Generalitat ha plantat batalla. L'impost estatal va entrar en funcionament l'1 de gener i abans el govern català en va crear un de propi amb la intenció de recaptar 500 milions. Eren sabedors que l'Estat el bloquejaria, tal com va passar posteriorment quan hi va recórrer al Tribunal Constitucional (TC) i es va suspendre. Tot i això, el govern català va voler fer aquesta maniobra d'avançament per intentar ser compensats en cas que l'impost no es posés en marxa. De moment, s'ha recorregut contra el cas. A banda d'aquest tribut, l'executiu espanyol també s'ha carregat l'euro sanitari català i les taxes judicials.
