El TC, una tercera cambra que reescriu lleis catalanes
L'allau de recursos al Constitucional converteix el tribunal en jutge i part de les grans lleis i ara també de taxes
Catalunya té el rècord de litigis pendents, amb més d'un centenar
Rajoy preveu enviar-hi tot l'itinerari del dret a decidir començant per la Declaració de Sobirania
Els plets d'ara es resoldran a partir del 2019
La poca seducció que hi veu Duran fa que es traspassi al TC la teràpia conjugal
El democratacristià Josep Antoni Duran i Lleida va trobar en l'amor un cultiu fèrtil per a la metàfora del moment actual. “Falta seducció i l'únic que hi ha és desamor”, concloïa Duran al púlpit del Congrés en la primera rèplica a Mariano Rajoy dimecres en el debat de política general. La poca seducció, però, converteix cada cop més el Tribunal Constitucional (TC) en el divan de teràpia conjugal, perquè acumula els litigis que no es poden resoldre en la negociació política que es lliura davant una majoria absoluta del PP al Congrés i al Senat. L'allau de recursos al TC, des de lleis com ara la d'establiments comercials fins a taxes com ara l'euro per recepta, passant per un eventual recurs contra la Declaració de Sobirania, transforma el mateix Constitucional que va amputar l'Estatut en una tercera cambra que acaba reescrivint les principals lleis catalanes.
Significativament, els anys de més conflictivitat al divan del Constitucional van ser el 2003 (22) i el 2004 (17), coincidint amb una majoria absoluta i conservadora del popular José María Aznar com la que té Mariano Rajoy. En l'última memòria disponible del TC, la del 2012, Catalunya és el territori amb més litigis pendents: 104. En la llista hi ha 40 recursos d'inconstitucionalitat de la Generalitat contra lleis de l'Estat i també 45 de la resta de comunitats contra Catalunya. Però el recull no inclou plets recents com ara l'admissió del recurs català contra la llei Wert d'educació per una invasió de competències.
Com teoritza des de la Universitat d'Oviedo el catedràtic de dret constitucional Francisco Bastida, “Catalunya és un dels territoris que més zel mostren en defensa de les seves competències i alhora el que suscita més recel en la resta de les comunitats. Però fins i tot així crida l'atenció que l'endarreriment del TC en la resolució d'assumptes s'acarnissi especialment amb Catalunya.” Andalusia, on el PSOE governa fa 30 anys i que ara s'erigeix en antagonista del que fa Rajoy a La Moncloa, només té 21 litigis pendents al TC.
A més de les lleis com ara la del sector audiovisual i la d'urbanisme, el TC guarda al calaix la taxa judicial i l'impost bancari, l'euro per recepta i el retorn dels toros, entre les normes i taxes de l'última fornada. Si bé inicialment Rajoy i el titular de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, van restar a la Declaració de Sobirania del Parlament tot valor –“un mer acte declaratiu”, va arribar a dir el ministre durant una conversa informal a La Moncloa–, en plena allau de revelacions sobre el cas Bárcenas la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va corregir el tret i va airejar l'imminent recurs al TC contra el text català. El dictamen només espera l'informe de l'Advocacia de l'Estat, així que és Rajoy qui controla el tempo de la batalla judicial.
Davant l'allau de plets al TC, el constitucionalista Roberto Blanco alerta que ara no hi ha més antídot que la mesura dels polítics i la dels magistrats a l'hora d'admetre a tràmit tots els litigis. El divan de teràpia conjugal, però, no resoldrà el desamor dels plets actuals fins al 2019.
Una gerontocràcia encara més conservadora al juny
Els dotze magistrats del TC integren una gerontocràcia de 67 anys de mitjana. Però el seu nucli dirigent comptabilitza encara més aniversaris que la mitjana, ja que el president, Pascual Sala, té 78 anys i el vicepresident, Ramón Rodríguez Arribas, en té 79. Sala i Rodríguez Arribas són, precisament, dos dels quatre magistrats que hauran de ser rellevats al juny. Els altres dos són Pablo Pérez Tremps i Manuel Aragón.
Dins la pròxima terna de renovacions, els substituïts són dos nomenats pel govern –de Rodríguez Zapatero– i dos proposta de l'òrgan del govern dels jutges, el Consell General del Poder Judicial. Tot i que Manuel Aragón es va arrenglerar amb el bloc conservador en els debats de l'Estatut, és considerat un progressista. De tal manera que al juny els progressistes perdran tres seients dels quatre que són renovats i, gràcies a la majoria absoluta del PP, seran substituïts per jutges conservadors al juny. La nova correlació de forces, doncs, passarà a ser de set a cinc a favor de les tesis del govern de Mariano Rajoy en una època en què el TC ha de dirimir tots els plets catalans.
