Una nova llei exterior per controlar “ambaixadetes”

L'ambaixador
de torn tutelarà qualsevol cita a l'exterior de Mas

La internacionalització de la causa catalana i de la voluntat ferma de convocar una consulta d'autodeterminació és una de les prioritats del govern aquesta legislatura. Una voluntat que tot just coincidirà en el temps, o que més aviat es pot dir que toparà, amb la iniciativa de l'executiu estatal per desencallar una reforma legal que feia més de 30 anys que estava pendent i que, si no hi ha res de nou, passarà divendres vinent pel Consell de Ministres: la llei d'acció exterior i serveis exteriors.

El nou text és una obstinació personal del ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, precisament una de les veus de l'executiu que més s'han promogut contra el procés sobiranista desfermat a Catalunya. Després que governs anteriors l'anessin ajornant, ara sembla que sí que la tramitació va de debò, amb l'objectiu d'actualitzar una infraestructura exterior desfasada i anquilosada des de final del franquisme, i de passada “ordenar i coordinar” l'activitat de totes les administracions públiques a l'estranger, cosa que també vol dir, és clar, controlar i fiscalitzar l'acció de l'administració autonòmica i local –no cal dir que sobretot la catalana– per difondre un missatge “unificat” a l'exterior. Un missatge centralitzador, és clar, ja que s'imposa que l'activitat exterior de comunitats i ens locals estarà subjecta “a les directrius, els fins i objectius de la política exterior fixats pel govern de l'Estat”, per mitjà d'un document d'estratègia d'acció exterior que aprovarà cada legislatura. Ja es deixa clar, a més, que les comunitats no poden signar tractats internacionals ni generar obligacions exigibles a l'Estat, i tampoc podran “interferir” en la política exterior del ministeri.

El primer esborrany es va redactar al juny, si bé ha calgut reelaborar-lo una trentena de vegades abans d'obtenir l'avantprojecte de llei que s'aprovarà divendres, i que es vol que arribi a les Corts abans de l'estiu. I és que les disputes entre ministeris i el manteniment de diferències entre el cos diplomàtic i el de funcionaris d'oficines comercials (que cobren més i tenen millors condicions) han obert un seguit de conflictes i malestars interns encara irresolts.

Un dels punts més polèmics, però, que han entrat i han sortit diverses vegades del text, és la necessitat d'un informe favorable del Ministeri d'Hisenda perquè les comunitats puguin obrir noves delegacions a l'exterior. La intenció inicial era que l'informe hagués de ser vinculant, i per tant se'ls pogués prohibir fer-ho, en cas que incomplissin el límit de dèficit fixat per l'Estat, fet que Catalunya no farà enguany. Finalment, però, si no hi ha novetats aquests dies, sembla que el punt caurà de l'avantprojecte, i no per la bona voluntat estatal, sinó perquè ha constatat que la jurisprudència del Tribunal Constitucional l'obliga a respectar les competències autonòmiques existents en matèria exterior. Això sí, les comunitats sí que estaran obligades (igual que els ens locals i altres òrgans com ara el Consell del Poder Judicial i el Defensor del Poble) a informar el ministeri dels seus plans per obrir noves oficines, així com dels seus “viatges, visites, intercanvis i actuacions amb projecció exterior”, que rebran un informe amb “recomanacions” del ministeri, si bé no seran vinculants. A més, la llei preveurà la integració d'oficines autonòmiques a l'exterior dins les seus d'ambaixades espanyoles, una opció que el govern popular ja va oferir tot just accedir al poder, i a què de moment ja s'han acollit la Rioja, Galícia, Astúries, Navarra i el País Valencià.

En total, les comunitats tenen més de 160 oficines a fora, una quarta part de les quals són catalanes. En aquest sentit, el ministre fa uns dies va tornar a convidar tothom a integrar-se en l'estructura estatal, cosa que el País Basc i Catalunya han reiterat que no faran. “Si no volen i s'estimen més tancar ambulatoris i tenir ambaixadetes a fora ho hauran d'explicar als seus votants”, va retreure Margallo la setmana passada. L'amenaça de fiscalitzar l'acció exterior, de fet, va més enllà, ja que també ha deixat clar que si un president autonòmic es vol citar amb un ministre estranger, la reunió l'haurà de preparar l'ambaixador espanyol, “o no es farà”. Tot plegat, uns intents que el portaveu del govern, Francesc Homs, ja ha qualificat de “plantejaments ridículs” que “desafien el sentit comú, i les mateixes lleis vigents”, al·ludint a l'Estatut. “És impossible que ens privin l'activitat de viatjar o de rebre unes persones... Què faran? Ens trauran el passaport?” La nova llei no ho preveu pas. De moment.