Obsessió contra els ajuntaments
María de los Llanos de Luna ha fet de la denúncia als municipis sobiranistes un hàbit i ha portat als jutjats els que no tenen penjada la bandera espanyola i aproven mocions independentistes
L'Estat pretén reordenar el complicat panorama municipal i anuncia que la majoria de càrrecs públics no cobraran i que desapareixeran ajuntaments
S'imposen els símbols espanyols
i es persegueix
el sobiranisme
El 2 de gener del 2012 l'exdiputada del PP al Parlament María de los Llanos de Luna prenia possessió com a nova delegada de l'Estat a Catalunya. S'estrenava en el càrrec fent una petició de cooperació a la Generalitat sense contraure cap compromís a favor de Catalunya. En el mateix discurs ja deixava entreveure el que amb el pas dels mesos esdevindria una obsessió personal, potenciar la presència de l'Estat al país. I, per sortir-se'n, s'ha agafat a un dels elements que més visible fan aquesta presència: la bandera espanyola. Un mes i mig després de ser delegada engegava una croada contra Sant Pol de Mar perquè en un acte simbòlic de rebuig a una sentència del TSJC, arran de la denúncia d'un regidor, s'havia col·locat una estelada al balcó municipal. Ho va considerar un ultratge i va iniciar una ofensiva consistent a imposar la simbologia espanyolista i a caçar els municipis sobiranistes. En un any, costa de comptar el nombre d'ajuntaments que ha portat als tribunals perquè la ‘rojigualda' no oneja a les façanes consistorials. De fet, és cert que la llei de banderes els obliga a tenir-la penjada, però també ho és que pràcticament la majoria dels ajuntaments tradicionalment no ho han fet mai i que fins ara no havia passat res. Tàrrega, Porqueres, Cardedeu, Torroella de Montgrí, les Borges Blanques, Altafulla i Banyoles en són només alguns.
El modus operandi sempre és el mateix: un advertiment al consistori perquè la pengi, un termini perquè ho faci i, si no, tribunals. El cas més esperpèntic ha estat el de Corbera de Llobregat, on no n'ha tingut prou amb l'ajuntament i també vol que hi hagi banderes a equipaments públics com ara l'escola i la biblioteca. L'objectiu? Diverses fonts apunten que el que pretén De Luna és crear jurisprudència per, així, exigir el mateix a la resta de municipis catalans.
Trens i mocions passen pel jutjat
L'actuació de la delegació no es limita només a les banderes espanyoles. Ha decidit perseguir tot allò que fa tuf de sobiranisme. No li ha tremolat el pols a l'hora d'anar als jutjats, fins al punt que alguns fins i tot han renyat De Luna. Va ser en el cas del contenciós contra el lloguer de trens de Girona i Figueres per a la manifestació de l'Onze de Setembre. La sentència posterior va retreure a la delegació del govern espanyol que intentés utilitzar les institucions amb la intenció d'aconseguir beneficis polítics i electorals.
Però això no li ha servit d'escarment, perquè l'altre gran front de batalla ha estat denunciar els consistoris que s'han declarat simbòlicament territori lliure i sobirà en els seus plens. Es tracta d'una moció en la qual molts municipis es declaren fora de l'Estat espanyol, tot i que no deixa de ser una declaració d'intencions sense conseqüències reals. Ja han rebut citacions, entre d'altres, poblacions com ara Campelles, el Masnou, Igualada, Llançà, l'Aldea, Celrà, Collbató, Vidreres, Espinelves i Sant Julià de Vilatorta.
Regidors gratis i pobles fantasma
Les administracions locals fa anys i panys que demanen un nou sistema de finançament que els permeti afrontar amb garanties el nombre de serveis que presten, molts dels quals no són obligatoris però que representen un benefici per als ciutadans. En un context de crisi especialment dur, l'Estat va anunciar fa mesos un projecte de llei que, teòricament, havia de racionalitzar la despesa del complicat món local. A la pràctica, pel que se'n sap, hi ha dos fronts bàsics per reduir costos. D'una banda, limitar els sous dels càrrecs electes i deixar més del 85% de regidors sense cobrar. De l'altra, la desaparició d'ajuntaments per fusionar municipis. El ball de xifres ha anat variant, des d'eliminar consistoris amb menys de 20.000 habitants fins a fer desaparèixer els que en tenen menys de 5.000. En el cas més extrem, això suposaria que en tota la demarcació de Lleida només es mantingués la capital, tal com està funcionant ara. La Generalitat havia negociat que Catalunya quedaria fora d'aquest ordenament, però finalment sembla que també hi entrarà.
