L'informe de l'avellana

El treball té 100 pàgines i unes conclusions
força genèriques

L'estudi ja va ser investigat per la fiscalia, però el cas es va arxivar

Què fan uns detectius de Método 3 estudiant les avellanes? És normal que la mateixa empresa que el 2004 es va fer famosa quan va trobar l'espia Francisco Paesa elaborés el 2007 un informe sobre el sector avellaner per a la Generalitat? Com és possible que aquesta agència, que al seu moment va assegurar que trobaria Madeleine McCann, fes una feina teòricament destinada a experts en agricultura? En aquella època Método 3 també es dedicava a fer estudis econòmics, però tot plegat té un cert aire de vodevil. Ara aquestes preguntes han tornat a aflorar arran de la trama d'espionatge que esquitxa la política i les seves clavegueres.

L'informe de l'avellana, doncs, ha tornat a adquirir un protagonisme inesperat. La Generalitat està fent una auditoria interna per comprovar quants estudis va contractar amb Método 3. A part d'aquest, n'hi ha tres més: un sobre consultoria tècnica i seguretat (2007), un altre sobre requalificació de terrenys rústics (2007) i un tercer encarregat per la direcció general d'Energia (2009).

De moment, l'únic del qual es té tota la informació és el de l'avellana i hi ha una sèrie de circumstàncies que són, si més no, sorprenents, al marge que fossin uns detectius els que se'n fessin càrrec. L'any 2009, fins i tot, la fiscalia va investigar la seva “dubtosa utilitat”, però el cas es va arxivar.

El treball neix l'any 2007 durant el tripartit, i concretament al Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), comandat llavors pel socialista Joaquim Llena. La conselleria, segons la documentació a la qual ha tingut accés aquest diari, volia fer una anàlisi a fons del sector avellaner per tenir-ne una radiografia exhaustiva, saber quines actuacions de millora s'hi havien de fer en un futur i poder enfortir les ajudes de la Unió Europea. La memòria justificativa de l'expedient exposava que el DAR no “disposa de mitjans personals i tècnics propis per cobrir aquesta necessitat” i per això es proposava una contractació externa. El pressupost màxim de l'estudi, segons l'informe signat per la cap del gabinet del conseller, era de 30.000 euros. A partir d'aquí es van iniciar els tràmits pertinents del que es coneix com un procediment de contractació restringit. En aquests casos, l'administració convida una sèrie d'empreses perquè presentin les seves propostes. Concretament, les firmes van ser Método 3 SA, Marítimo 15 SL i Consultoría de Seguridad Avanzada SL. Això sí, totes estaven vinculades entre si. Método 3 i Consultoría tenien el mateix domicili, mentre que una de les responsables de Marítimo també ho era de Consultoría. Tota una xarxa de complicitats.

Al final, Método 3 va ser l'única que es va presentar a la licitació i els detectius van signar un contracte per 30.000 euros, el màxim que estipulava el DAR. Com que només hi havia una firma que aspirava a fer l'estudi, els criteris per a l'adjudicació –entre els quals destacava l'oferta més econòmica– ja no van tenir pes. Per tant, és possible que si haguessin competit tres empreses potser hi hauria hagut un preu més baix. Una incògnita, però, que mai es podrà resoldre.

L'1 d'agost de 2007 les dues parts van signar l'acord i el representant de Método 3 va ser el seu director, Francisco Horacio Marco Fernández, que ara ha estat detingut pel presumpte espionatge a la líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho.

Unes setmanes després, la conselleria ja tenia damunt la taula l'informe, titulat La realitat socioeconòmica de les explotacions dedicades al cultiu de l'avellaner a Catalunya. Un document amb 100 pàgines i dividit en vuit capítols. Un dels més extensos –més de 30 pàgines– és una llista de 24 explotacions d'avellaner amb dades del registre mercantil, que expliquen les seves característiques socioeconòmiques i que serveix per comprovar com funcionen els ajuts. “Només un 17% de les empreses que reben subvencions les haurien de rebre”, destaca el treball.

Les conclusions finals, per la seva part, són força genèriques. “Les hauria pogut fer un tècnic del departament”, assenyalen fonts coneixedores del cas. Per exemple, s'especifica que per establir un “marc estable” per a l'avellana al Camp de Tarragona s'ha d'apostar per un enfocament que prevegi mesures com ara “invertir en explotacions, incorporació de joves i diversificació de les activitats”.

Però aquests capítols no són els únics polèmics. La fiscalia també va investigar aquest treball després d'una denúncia de Manos Limpias i va trobar “sospitós” que una bona part estigués elaborat amb una simple enumeració de les normatives europees. El cas, però, es va arxivar.

Aquest text sobre l'avellana formava part d'un conjunt d'informes del tripartit que van generar una gran tempesta. La Generalitat va gastar el 2007 uns 31 milions d'euros en 2.500 treballs externs i se'n va agafar una mostra de 300 per analitzar-los. Les conclusions van ser que un 16% presentaven “incidències”. Fins i tot es van obrir diligències judicials –CiU també ho va denunciar–, però no es va detectar que hi hagués delictes de malversació, prevaricació o falsedat documental.

La setmana passada, Joaquim Llena va admetre que no s'hauria d'haver contractat Método 3: “És evident que una cosa així no l'haurien d'haver portat uns detectius.”