Una esmena per a la discrepància
El PSC i el PSOE no han aprovat el protocol que havia de regular la possibilitat que els diputats catalans es desmarquessin en els casos de desacord
El dret a decidir ha esdevingut una diferència de fons
Qüestió recurrent en els darrers anys, la possibilitat que el PSC i el PSOE votessin en sentits diferents al Congrés dels Diputats es va regular en el passat congrés dels socialistes catalans, el desembre del 2011. D'aquella trobada catàrtica, el nou PSC de Pere Navarro, en va sortir pel camí del mig. Entre els que optaven per seguir igual dins del grup del PSOE, és a dir, mantenint sempre la disciplina de vot, i els que apostaven per recuperar el grup propi a la cambra baixa, es va optar per una tercera via, encapçalada pels alcaldes de Lleida i l'aleshores batlle de Sabadell. Àngel Ros i Manuel Bustos van tirar endavant una proposta que preveu un vot diferenciat dels diputats catalans en aquells “casos excepcionals relatius a temes d'especial interès per a Catalunya i el seu autogovern, en què no hi hagi hagut acord” amb el PSOE. L'esmena Ros-Bustos, com es va batejar, era més àmplia i preveia, per exemple, que els diputats catalans intervinguessin en els debats d'especial interès per a Catalunya i que, tot plegat, es regulés mitjançant un protocol que, d'alguna manera, posaria al dia el signat el 1978, del qual enguany es compleixen 35 anys.
L'anomenada “veu pròpia” dels socialistes catalans a Madrid l'han negociat el primer secretari del PSC, Pere Navarro, i el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba. L'avançament de les eleccions catalanes, però, va deixar en stand by el nou protocol de relació, que, a les portes dels comicis, des del PSC sostenien que estava molt avançat.
Posicions enfrontades
El nou rumb fixat pel govern català cap al dret a decidir després del 25-N, que ha obligat la resta de forces a situar-se, ha fet que, per ara, no s'agafi la carpeta. I, en canvi, ha evidenciat una discrepància profunda sobre el debat central de la legislatura catalana. El PSOE no vol ni sentir a parlar del dret a decidir que els socialistes catalans van incorporar dins del seu programa electoral perquè els catalans el puguin exercir sempre que sigui amb una consulta legal i pactada amb el govern espanyol. El PSOE no hi estarà d'acord “mai”, va alertar Rubalcaba a principi de gener en un comitè federal del partit. Els socialistes catalans encara apel·len a la pedagogia i a la paciència i confien a convèncer el partit germà, que ha situat el seu límit en la reforma federal de la Constitució.
Amb els errors del passat apresos, quan a Madrid han hagut de votar, per exemple, a favor del corredor central o no han pogut censurar la sentència de l'Estatut per no desmarcar-se del PSOE, Navarro ja ha alertat que, d'ara endavant, votaran el mateix al Parlament i al Congrés. “El PSC i el PSOE som dos partits diferents”, avisava recentment, i defensava que els catalans han de poder dir la seva, en especial sobre el dret a decidir. La primera oportunitat, avui.
