Alertes importants!

Aquesta setmana hem tingut dues alertes importants que els polítics farien be de tenir en compte. Són un avís contundent que confirma la situació complicada, tant en el pla polític com en l'econòmic, en què es troba la UE i que aporta incertesa de cara al futur. D'una banda, el resultat de les eleccions italianes, que han confirmat un divorci clar de la societat italiana amb la política clàssica i també amb l'aposta europea de Monti. Així, amb el retorn de Berlusconi, la irrupció de Grillo i la dificultat real de formar govern s'ha generat una incertesa de la gestió política, que ja s'ha manifestat a l'escenari dels mercats, en què s'ha trencat la tranquil·litat que hi havia hagut el darrer mes respecte de la prima de risc que havien d'assumir els estats perifèrics per finançar el deute públic. I d'altra banda, la mala notícia dels resultats econòmics del gener pel que fa a l'atur. Des de Brussel·les ho han qualificat com una molt mala notícia, dramàtica diuen, i n'hi ha per a això i per a molt més, ja que l'atur mig de la zona euro ha passat al 12%, però és que el de l'Estat espanyol ja és el 26,2%, el segon més gran de la UE, només per darrere de Grècia. I el que és més preocupant, l'atur juvenil és pràcticament el doble del detallat i, en el cas de l'Estat espanyol, supera el 50%. Tot plegat, les eleccions italianes i les dades econòmique, són aspectes per analitzar i debatre, però sobretot són tant contundents que s'han de prendre com un avís seriós, com una alerta implacable, que ha de determinar els mandataris estatals i els comunitaris a prendre decisions que ajudin al dinamisme econòmic i a la creació d'activitat productiva. Potser ha arribat el moment de donar un tomb a les polítiques d'austeritat i apostar per aspectes orientats al creixement, encara que això comporti, per als estats més atrapats financerament, més temps per situar-se a la senda del dèficit controlat. Perquè si no es fa així, si se segueix amb l'austeritat a qualsevol preu, pot passar que el remei sigui pitjor que la malaltia i que el malalt (els estats amb dificultats de finançament i endeutats) no arribi a curar-se, perquè s'ha quedat pel camí per no haver canviat de medicina (optar per polítiques orientades al creixement, naturalment sense deixar de banda l'objectiu de l'equilibri pressupostari). Ja sabem que en economia la confiança és essencial, però també ho és la credibilitat, i si això trontolla, anirem malament. Si l'efecte de les eleccions italianes s'expandeix i en les successives eleccions d'altres estats, especialment dels perifèrics, es creen escenaris de populisme, de radicalitat i d'impossibilitat de formar govern, això no ajudarà gens a poder asserenar la gestió política, la tranquil·litat i la confiança dels ciutadans. I si l'atur continua en els paràmetres d'avui, tot plegat pot afectar la cohesió social i política. És per tot això que cal que es preguin decisions que generin optimisme i capacitat de creixement i que creïn ocupació i cohesió social.