L'Associació Catalana de Municipis aposta per suprimir la delegació del govern espanyol per “duplicitat” administrativa

El president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, considera que la presència de la delegació del govern espanyol a Catalunya provoca “duplicitat” administrativa i aposta per la seva supressió. Així ho ha afirmat aquest diumenge al migdia en una entrevista a Catalunya Informació. Així doncs, Buch considera que el càrrec que ocupa actualment María de los Llanos de Luna el podrien assumir personalitats com el president de la Generalitat o algun alcalde.

En aquest context, Miquel Buch ha argumentat que si fa uns anys es va poder prescindir de la figura del governador civil a Catalunya, ara es pot fer el mateix amb el delegat del govern espanyol. Considera que, d'aquesta manera “s'estalviarien partides econòmiques” que es podrien destinar a persones “que no arriben a finals de mes”, afirma.

El també alcalde de Premià de Mar es mostra favorable que la consulta pel dret de decidir es faci l'any vinent, però alerta que una obsessió per fixar una data podria resultar per al procés una “àncora” en lloc d'una “fita”.

El president de l'ACM s'ha mostrat també convençut que un “progrés nacional” a Catalunya ha d'anar lligat a un “progrés social”. Des del seu àmbit, constata que els ajuntaments passen dificultats pel que deu la Generalitat, fet motivat per “l'ofec econòmic” a què es troba sotmès per part de l'executiu de Mariano Rajoy. Per això, referint-se a un hipotètic futur com a estat independent, Buch aposta perquè s'estableixin “mesures de seguretat” per tal que això no torni a passar.

En quant a una possible rebaixa del to sobiranista per tal que el govern espanyol rebaixi la seva pressió sobre Catalunya en temes com el límit de dèficit, Buch considera que això no s'ha de donar ja que “són dos camins paral·lels”. Tot i així, avisa que un condicionament podria portar a Madrid a “tenir un problema”. “Tothom ha de veure que l'estat espanyol sotmet Catalunya a un ofec econòmic a canvi que un poble pugui decidir el que vol ser”, ha raonat. Fent un símil futbolístic, ha dit: “Si hem de jugar un partit, juguem onze contra onze”, tot i que té la impressió que el govern espanyol “vol jugar quinze contra onze, i això seria una injustícia absoluta”, ha afegit.

Pel que fa a la celebració d'una consulta pel dret a decidir, Buch és del parer que s'ha de fer en una “data” propera i comparteix l'opinió del seu predecessor a la presidència de l'ACM i actual president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, de fer la consulta en un context favorable. Tot i així, Miquel Buch ha advertit que “fixar una data pot ser una fita però també pot ser una àncora”.

Conscient de l'actual situació de crisi, el president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, reconeix que s'ha d'imposar l'austeritat, però defensa que els ajuntaments, en qualitat d'administració més pròxima al ciutadà, fan grans esforços per a mantenir els serveis que ofereix. Uns serveis que, segons ha apuntat Buch, en un de cada quatre casos no són competència dels ens municipals.

Disposant només del 13% del total que es recapta dels impostos, el també alcalde de Premià de Mar ha assenyalat que des dels consistoris “aprimem tant com podem” con es fan a les empreses o a les famílies. Una reducció, però, que intenta no arribar “al moll de l'ós” i no perjudicar, així, els serveis bàsics que requereix la ciutadania.

En aquest sentit, ha considerat un “disbarat” el projecte de llei del govern espanyol sobre administracions locals que, entre d'altres, desvia dels ajuntaments a les diputacions certs serveis a la ciutadania. “Les persones que més pateixen no podran anar a segons quins ajuntaments a explicar el seu problema, sinó que hauran d'anar a centenars de quilòmetres”, ha lamentat, tot i que considera que l'executiu de Rajoy s'està “replantejant” la llei.

Per altra banda, veu amb bons ulls mesures que es contemplen en l'avantprojecte de llei de governs locals de la Generalitat. Entre aquestes, obrir la possibilitat a què es faci una “fusió voluntària” de municipis o que els pobles de menys de 1.000 habitants siguin gestionats per el consell comarcal corresponent. “Podem sotmetre a l'ajuntament més petit, el de Sant Jaume de Frontanyà a les mateixes obligacions que al de Barcelona, que és el més gran de Catalunya?”, ha qüestionat.