Un 1714 sobiranista
Mas emmarca la commemoració del Tricentenari en el procés cap a la consulta i crida els catalans a passar del “sentit de país” al “sentit d'estat” Respon a les crítiques pel cost econòmic i defensa que és un acte de justícia
El president demana aprofitar l'efemèride per parlar de futur
Mas reclama que Catalunya és “subjecte polític” 300 anys després
El 30 de juny de 1713, al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, la Junta de Braços va acordar seguir resistint davant l'avenç de les tropes de Felip V. Tot i la retirada de l'habsburg Carles III a Viena, els braços reial, popular i militar van optar per resistir fins a les últimes conseqüències. Ahir, 27 d'abril del 2013, tres-cents anys després, el govern de la Generalitat tornava al mateix Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat per presentar els actes de commemoració de la derrota del 1714. El president Artur Mas va presentar l'efemèride en un to molt més polític que històric i va emmarcar els actes en el procés cap a una consulta sobre la independència amb possibilitats de fer -se l'any vinent. Mas va cridar els catalans a convertir “el sentit de país” en un “sentit d'estat”, va reivindicar que Catalunya és “subjecte polític” després de 300 anys d'imposició i va plantejar la commemoració com una “oportunitat” per donar a conèixer el reclam sobiranista a l'estranger. “Parlarem d'història, de capacitat de resistència, però sobretot hem de parlar de projecte de futur.” El president va cloure el seu discurs amb contundència: “Diuen que la història l'escriuen els vencedors. Convertim-nos aquest cop en vencedors.”
Tots els discursos polítics de la jornada de presentació del Tricentenari van insistir en dos punts: d'una banda, transversalitat i “participació de tothom”, i de l'altra, “recuperació de la història i la identitat nacional catalana”. El PP i Ciutadans van ser els únics partits que no van assistir-hi. Per contra, sí que hi va voler tenir una presència destacada el govern –amb gairebé tots els consellers–, la presidenta del Parlament Núria de Gispert i l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, entre els batlles de les ciutats que participaran en la commemoració. ERC, el PSC, ICV-EUiA i la CUP no hi van enviar els seus líders, però sí representants, o almenys van donar-hi suport.
Els actes del Tricentenari començaran ja el setembre del 2013 a Barcelona. El mateix Mas va admetre: “Hi ha qui criticarà, que dirà que la despesa és inadequada en temps de crisi.” Ahir tant el líder del PSC, Pere Navarro, com el portaveu del PP, Enric Millo, van denunciar la manca d'austeritat i es van preocupar per una nova despesa. El més dur va ser el PP: Millo va arribar a dir que “Catalunya és l'única zona europea obsessionada pel passat”, i va queixar-se que malgrat el dèficit el govern gasti diners “en qüestions innecessàries” com el 1714. “Un exemple d'això és dedicar un milió d'euros per dissenyar i organitzar els actes del Tricentenari”, va etzibar. Mas, però, replica als crítics que la commemoració és necessària “per qüestions de justícia i de dignitat nacional”. Segons el seu parer, “en aquests tres segles hi ha hagut moltes persones que han fet massa contribucions decisives per una causa perquè ara tot això fos simplement oblidat. Molta gent s'hi va deixar la vida, va patir l'exili”.
La qüestió del 1714, segons el govern, és més actual del que podria semblar. “Han estat tres segles de conflicte permanent i, en algun moment, de supeditació”, va asseverar el líder de CiU. “Ha sigut un xoc de mentalitats”, hi va afegir. Mas va traçar un paral·lelisme entre els cops d'estat de Primo de Rivera i de Franco i la retallada de l'Estatut pel Tribunal Constitucional el 2010. “En la història recent hi ha hagut llums. La Mancomunitat, que va ser suprimida el 1925 per Primo de Rivera; la reinstauració de la Generalitat amb la República, que va acabar amb un altre general el 1939; o, finalment, el retorn de Tarradellas, amb l'Estatut del 1979, que va tenir continuïtat fins ara, fins al 2010. Aquest cop no va ser un general sinó un Tribunal Constitucional.” La mateixa Núria de Gispert, d'Unió, va assegurar que “encara patim les seqüeles del 1714” i que “mai no hem recuperat la sobirania que ens fou llevada” amb el Decret de Nova Planta promulgat pel rei Felip V. La conclusió de CiU és que aquesta efemèride és “una gran oportunitat per ensenyar-nos al món amb les nostres millors cartes”, però cal fer-ho, segons Mas, “amb la democràcia, l'esperit pacífic i la unió del poble”.
El comissari dels actes del Tricentenari, Miquel Calzada, va fer un discurs amb un matís diferent del d'Artur Mas i va posar l'accent a commemorar “sense apriorismes”, “amb esperit crític” i amb absoluta “transversalitat” política i ideològica. Va demanar el suport del màxim nombre d'institucions i, segons va explicar, hi participaran deu ciutats, tan diferents com Barcelona, Lleida i Sant Boi de Llobregat. Això sí, Calzada va reafirmar que els actes tindran com a objectiu “entendre d'on venim i on volem anar” i “recuperar la nostra història i, per tant, la nostra identitat”. Va reivindicar, finalment, que el pressupost serà “auster” pel context de crisi econòmica, tot i que, segons ell, mantindrà la “solemnitat”.
La inauguració del centre del Born, tret de sortida
Amb l'obertura de l'equipament arrenca al setembre un any d'exposicions, congressos i espectacles pel Tricentenari
El programa tindrà Barcelona d'epicentre però hi haurà actes per tot Catalunya
Ivan Vila
La sempre postergada i tan endarrerida inauguració del Born Centre Cultural, l'equipament aixecat en l'antic mercat del barri que li dóna nom al voltant de l'important jaciment arqueològic que s'hi va trobar, servirà, el setembre vinent, per donar el tret de sortida a un any d'activitats destinades a la commemoració del tricentenari del setge de Barcelona, que va culminar amb la caiguda de la ciutat, l'11 de setembre de 1714, a mans de les tropes borbòniques i la supressió de les institucions catalanes. Una programació a còpia d'exposicions, congressos i jornades i tota mena d'espectacles que el comissari del Tricentenari per la Generalitat, Miquel Calçada, va dir que vol ser “popular, transversal i inclusiva”. Per Calçada, es tracta d'aportar “una mirada panoràmica sense apriorismes per fer conèixer aquells fets històrics” amb una commemoració que el context de crisi obliga a fer “més austera, però no per això menys solemne”, va afegir (de moment, el pressupost global de la commemoració no ha transcendit), i que vol tenir una “dimensió acadèmica internacional”. Una explicació de la història de Catalunya i les seves reivindicacions que vagi del Born al món, amb una Barcelona protagonista com a capital de Catalunya i principal escenari dels fets que es commemoren, com va recordar Toni Soler, comissari de l'organització per part de l'Ajuntament barceloní, que també dedicarà un espai monogràfic al Tricentenari en les festes de la Mercè d'aquest any.
Des de la inauguració, en principi prevista per al dia 9 de setembre, segons va dir l'alcalde Xavier Trias, al centre del Born s'obriran al públic dues exposicions: una de permanent dedicada a explicar com era aquella Barcelona del 1700, i una de temporal centrada en el setge del 1714.
D'exposicions, n'hi haurà més, com ara la que el Museu d'Història de Catalunya dedicarà a la construcció de la memòria històrica de la nació catalana al llarg dels últims tres segles; la del Palau Moja, que exhibirà els documents conservats a l'Arxiu Nacional de Catalunya del període 1700-1725; la que la Biblioteca de Catalunya dedicarà a explicar com era la vida quotidiana a Catalunya el 1714, i la que exhibirà al Palau Robert material gràfic sobre la guerra de Successió. Però, com que tot i que Barcelona serà l'epicentre, la commemoració s'estendrà per tot el territori català, també hi haurà una mostra itinerant sobre la guerra de Successió a Catalunya, que des del setembre d'aquest any fins al gener del 2015 es podrà veure, successivament, a Cardona, Cervera, Lleida, Manresa, Vic, Santa Coloma de Gramenet i Sant Boi de Llobregat.
La vocació territorial de la programació es concreta també en la creació de la ruta oficial 1714, que pretén revalorar el patrimoni cultural a còpia d'aplegar una seixantena de monuments històrics que permeten explicar i contextualitzar aquell conflicte.
La programació també inclou espectacles al llarg de tot l'any, des de l'estrena de composicions musicals inèdites, com ara la que ha compost Salvador Bracons dedicada al 1714, que serà tema central en nombrosos festivals musicals arreu del país, fins a un cicle de cinema que la Filmoteca de Catalunya dedicarà al segle XVIII i diversos temes vinculats al Tricentenari.
El vessant més acadèmic el constituiran, a banda dels diversos congressos i jornades programats, la publicació de diversos llibres i la posada en marxa d'una sèrie de propostes didàctiques sobre el tema per a primària, secundària i batxillerat que posarà a disposició dels centres el Departament d'Ensenyament.