Administrar la misèria també es governar

Definitivament, a Silla no tindrem pressupost de 2013, al menys per ara. Ha fallat tot, totes les càbales, totes les gestions a Madrid, fins i tot ha fallat l'esperança que Montoro finalment no ens deixaria tirats, segons em deia l'alcalde Serafín. Res, ha fallat tot: cap ni una de les gestions polítiques han commogut el govern del Partit Popular. Així que, com no tenim ni un duro, la fallida de l'ajuntament és total.

L'actual govern municipal també és, per altra banda, feble i insegur; no perquè li falte un regidor per a la majoria, perquè també es pot governar en minoria, si se sap. És feble i insegur perquè els populars han estat incapaços d'arribar a cap pacte amb cap dels cinc altres partits presents en el consistori.

De manera que, sense diners i en minoria, l'actual govern no pot tirar endavant, cosa que repercuteix en els ciutadans. Un poble que no tinga la garantia que dóna un govern segur, és un poble que està perdut. I com els ciutadans votaren perquè els governaren, ara tenen el dret a exigir responsabilitats als seus representants per a tirar endavant, com a mínim.

Silla no votà a un partit, sinó a sis i el més votat, el PP, havia d'haver arribat a un pacte per aconseguir formar un govern amb nou regidors, i encara no ho ha fet. El veïnat sempre voten els candidats que creuen que els representarà millor en el govern del poble, per tant no és comprensible que arribats a l'hora de la veritat aquests no complisquen amb l'obligació de governar el poble, segons prometeren.

La pregunta que es pot fer cada partit és que en les actuals circumstàncies no queda gens de marge per a fer res, i tenen raó. Però governar no és sols fer-ho quan hi ha abundància, perquè així és molt fàcil, governar també és fer-ho en les circumstàncies més adverses, com les d'ara. Administrar la misèria és difícil, però els bons polítics demostren que ho són en les circumstàncies difícils i, per altra banda, administrar la misèria també és governar.

A mi m'han preguntat veïns de diversos colors polítics què es pot fer en les actuals circumstàncies; ho repeteixen cada vegada que apareix una notícia negativa sobre el nostre ajuntament. La meua resposta sempre és la mateixa, la que acabe de dir: que algun partit ha de pactar amb el PP, perquè el poble s'ha de governar.

És evident que pactar és com carregar amb un mort, i sembla just que qui no té cap responsabilitat no vulga compromisos. Dit així, és just fins i tot. Però a la situació a què hem arribat, tots tenim la nostra responsabilitat i cal afrontar-la, perquè qui no té cap culpa és el veïnat, que espera que qui siga governe bé, cosa que prometeren els sis partits.

I tu què faries, si hagueres de pactar, em preguntava una càndida i simpàtica veïna, segurament votant del PP? Doncs, mira, Pepica, jo ja signí dos pactes, de quatre anys cadascun, amb el PP, UV i EU; jo representava el Bloc; fins i tot arribí a ser l'alcalde. Li anà malament a Silla? Ella em diu que no. Aleshores, era més difícil un pacte entre quatre que ara entre dos. És qüestió de tenir bona voluntat. I de fer bé el pacte, evidentment.

Per exemple, li dic a Pepica, un pacte entre el partit major, el PP, i un dels quatre partits de centre-esquerra, podria significar tres coses per a Silla: tindre un govern fort; decantar la política municipal, i les retallades, a no perjudicar les polítiques socials, culturals i educatives; evitar les despeses en coses prescindibles, com les de festes i saraus, en les despeses de representació i sous dels polítics i alts funcionaris.

Pepica ho entén, i em diu que sí, que no calen bous i que qui vulga festa que se la pague. També entén perfectament que els polítics han de ser els més austers del poble, cobrant un poc més del que cobraven anteriorment i prou. També entén que es poden fer inversions en coses que abaratisquen les despeses municipals, com ha fet ella que ha canviat totes les peretes de la llum, per a estalviar. Pepica sap més del que imagina.

Perquè la piscina la pot gestionar una empresa, no? Evidentment, li recorde que el meu govern la privatitzàrem. I el conservatori, em diu, m'han comentat que La Lírica s'ha oferit a recuperar l'escola d'educands que hi havia abans de convertir-la en el conservatori, que ara no podem mantindre; en efecte, li dic. I que es podria millorar la recaptació de tributs i taxes; en efecte.

I què passa amb els rebuts de l'aigua, em diu Pepica? Doncs, jo ja he dit que no m'explique com els nostres polítics no fan res per a evitar que ens carreguen l'aigua tan cara i que ens facen pagar la mala gestió i els abusos i corrupcions del tractament d'aigües de Pinedo...

I encara li afegisc que si Silla devem més que divisem també és veritat que la Generalitat ens déu moltíssim. I que no és acceptable que el govern de Rajoy no ens haja tirat la maneta que deia l'alcalde que ens tirarien. Un govern més fort que el que tenim podria fer més força per aconseguir que ens paguen.

A Pepica l'he deixada convençuda, ara falta que aquestes reflexions també puguen convèncer algú dels quatre partits de centre-esquerra. Per raons òbvies no vull pensar en un pacte entre el PP i l'extrema dreta.