Fil a l'agulla al front comú sociopolític per la consulta
Partits i institucions públiques es troben avui per posar les bases d'un pacte nacional pel dret a decidir obert a entitats civils
Excepte CiU i ERC, hi ha reserves sobre la conveniència i oportunitat de la cita
Implicar totes les institucions públiques i la societat civil per fer front comú en el procés català cap a la celebració d'una consulta. Aquest és l'objectiu que s'ha fixat el govern amb el pacte nacional pel dret a decidir, una plataforma conjunta que començarà a caminar avui a la tarda amb la reunió preliminar “de treball” al Palau de la Generalitat a la qual el president ha convocat els partits que donen suport al procés i representants de la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments. A més d'Artur Mas i dels líders de CiU, ERC, el PSC, ICV-EUiA i la CUP, hi seran la vicepresidenta i el conseller de Presidència; els presidents de les quatre diputacions, l'alcalde de Barcelona i, en nom del Consell de Governs Locals, els alcaldes de l'Hospitalet, el Prat, Premià de Mar i Manlleu. La intenció en convocar només administracions és evitar suspicàcies d'entrada sobre favoritismes o omissions d'altres ens, amb la qual cosa avui es preveu discutir i acordar les bases per al bon funcionament del pacte per, tot seguit, obrir-lo a les entitats civils i els agents socioeconòmics que vulguin integrar-s'hi.
El president d'ERC, Oriol Junqueras, feia dissabte una crida a “totes les entitats i municipis del país” perquè s'hi incorporin, i es mostrava convençut que serà del tot atesa. Ahir, en una entrevista a Efe, el secretari d'organització de CDC, Josep Rull, emfasitzava aquesta idea, en el sentit que el pacte ha de servir per “reforçar” la majoria pel dret a decidir que hi ha al Parlament, “forçar” el govern de l'Estat a negociar els termes d'una consulta pactada i començar a servir també com a òrgan interlocutor davant Europa.
El conseller de Presidència, Francesc Homs, celebrava també des de Torà la unió dels partits en la cita, en contraposició al “no a tot” del PP, i destacava que la cimera és també clau per sortir de la crisi econòmica i social. En la mateixa línia, el portaveu adjunt d'ERC, Oriol Amorós, recordava des de Mollet que, “sense el dret a decidir, Catalunya no podrà elaborar el pressupost social que necessita”.
Amorós ho deia en part en resposta al líder d'ICV, Joan Herrera, que declarava a l'ACN que estava “una mica tip” de cimeres que no serveixen per canviar les polítiques del govern, i qualificava la d'avui de “sobrera”, ja que respon sobretot al desig de Mas, que “necessita omplir l'escenari de gesticulacions perquè no fa res de política”. ICV, que tot i això hi anirà, s'estimaria més que el procés s'articulés des del Parlament, i per això destacava la comissió que amb aquesta finalitat s'hi crearà els pròxims dies. A més, a banda de les entitats “més mobilitzades” per la consulta, demanarà la inclusió en el pacte d'altres entitats socials i de moviments cívics transversals.
La CUP, que també hi ha confirmat l'assistència, ja va expressar la setmana passada les seves reserves amb la cimera, a la qual com a molt anirà a “escoltar”.
LES FRASES
Els socialistes hi aniran, però s'ho miren amb fredor
La implicació en el procés del PSC amoïna especialment CiU, fins al punt que Josep Rull assegurava ahir que “la cimera no serà una mera gesticulació, sinó que servirà per construir espais de confortabilitat en què pugui tenir recorregut el vot favorable del PSC”. No li serà fàcil aconseguir-ho, si es té en compte que els socialistes ja han assenyalat les seves reserves i hi aniran amb una certa fredor, només perquè hi ha un mandat parlamentari que van votar i volen veure com es canalitza. L'expresident José Montilla insistia ahir al 3/24 en el diàleg per fer una consulta pactada, i defensava que “té sentit” que el PSC sigui a la cimera per comprovar que serveix “per fer propostes”, i no per “distreure”. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, deia a RAC1 que “no és la primera cimera que calia convocar” –en referència a la crisi–, si bé la veu com la manera “de buscar el marc legal, concertat i pactat per materialitzar la consulta”.
La líder del PP, Alícia Sánchez-Camacho, va acusar ahir el PSC de ser “còmplice d'un Mas que s'elogia a si mateix”, i de deixar-se utilitzar “per legitimar el seu camí cap a la independència”.