El PP i el PAR imposen el blaverisme a la Franja
Els partits que governen Aragó aproven la llei que elimina el nom del català i de l'aragonès
Els grups de l'oposició els acusen de fer “el ridícul” i d'estar “obsessionats” amb el català
Les Corts d'Aragó van aprovar ahir amb els vots del PP i del PAR la llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies. L'articulat de la llei defineix l'existència de dues llengües: la llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental i la llengua aragonesa pròpia de l'àrea del Pirineu i el Prepirineu.
El primer circumloqui es refereix al català, parlat a la Franja per unes 45.000 persones, i el segon, a l'aragonès, amb uns vint mil parlants al nord de la província d'Osca. Només el castellà és llengua oficial a Aragó, però català i aragonès havien obtingut un tímid reconeixement legal el 2009 amb la llei de llengües, aprovada pel PSOE i CHA. Fins ahir, que va quedar derogada per la nova llei lingüística del govern del PP i el PAR.
La sigla i l'acrònim que formen les noves denominacions legals del català i l'aragonès, LAPAO i Lapapip, han estat objecte de bromes i burles els darrers dies. Però els nous noms ja són des d'ahir la denominació oficial a Aragó. La nova llei evita qualsevol rastre del català en el seu redactat. Però no només en la denominació. Els promotors de la llei han volgut eliminar a consciència la possibilitat de qualsevol col·laboració amb els altres territoris on es parla català: de les dues úniques esmenes que el PP i el PAR han acceptat durant la tramitació de llei, l'una ha estat per eliminar una referència a “la col·laboració en la matèria amb altres comunitats autònomes i institucions acadèmiques”.
Aquesta voluntat de desconnectar els parlants de la Franja respecte a la resta del domini lingüístic la va deixar clara durant el debat la portaveu del PP, María José Ferrando, que va dir que la llei pretén “frenar la imposició de llengües alienes i alliberar els aragonesos de la imposició de parlar el que no parlen i de sentir el que no senten.” No ho va dir, però s'entenia que es referia al català, no al castellà. La portaveu del PP també va dir que el 95% dels aragonesos tenen el castellà com a llengua pròpia i que aplicar les mesures de protecció a les altres llengües que parlen el 5%, com li reclamava l'oposició, seria “una despesa inassumible”. Ho va xifrar en 39 milions d'euros, tot i que en la seva suma incloïa mesures que ningú no havia reclamat, com la substitució de tots els cartells i plaques de carrer de tot Aragó, i no només de les zones amb llengua pròpia.
El PSOE, CHA i IU van votar en contra i es van expressar amb molta duresa. La portaveu socialista, Mayte Pérez, va dir que la nova llei era “un insult a la intel·ligència” i la del CHA va acusar el govern del PP i el PAR d'estar “obsessionat” a eliminar el nom del català i de condemnar a mort l'aragonès. El diputat d'IU, Adolfo Barrena, va advertir que les Corts d'Aragó feien el ridícul i vulneraven els drets dels ciutadans que parlen aragonès i català.
Empara internacional
Al ple van assistir com a públic membres de la plataforma No Hablamos Catalán, un conjunt de petites entitats que promouen el secessionisme lingüístic a la Franja. Al carrer, davant la seu de les Corts d'Aragó, membres de les JERC van fer una acció de protesta tapant-se la boca amb esparadrap. Des de Lleida, el president de la Diputació, Joan Rañé, va proposar recórrer a “estaments internacionals” per aturar “el creacionisme lingüístic institucionalitzat a l'Estat espanyol, que nega la llengua catalana i els drets dels parlants. “Europa no pot mirar cap a un altre costat”, va dir.
LES FRASES
Mascarell denuncia l'obsessió per eliminar el català
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va argumentar que la nova llei de llengües que va ser aprovada ahir per les Corts d'Aragó que passa a anomenar el català que es parla a la Franja de Ponent com a llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental (LAPAO) reflecteix “l'obsessió que hi ha per evitar que el català existeixi” i que “desaparegui del mapa”. El conseller va afirmar que aquesta decisió “ridícula” respon a l'obsessió d'un determinat espanyolisme que “es concreta amb iniciatives de l'Estat i d'alguns dels partits estatals”.
Davant l'aprovació de la llei, també va discrepar el president d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, que va ironitzar que ara els catalans podran incloure una nova llengua al seu currículum. “Quin ridícul! Ara parlo LAPAO! De la nit al dia tots els catalans podem afegir al currículum una nova llengua de domini: el LAPAO”, va publicar Duran a Twitter.
El director d'estudis Ilerdencs (IEI), Josep Maria Solé i Sabaté, va qualificar la nova llei de decisió d'“atrocitat cultural i lingüística” i va constatar que “la gent que va en contra d'això és o bé per ignorància o bé perquè va amb molt mala fe”.
