Amb pas ferm cap a la consulta
El Parlament impulsa la fase inicial de la llei de consultes
Els socialistes reclamen que no s'utilitzi per a un referèndum independentista
Els partits favorables al dret a decidir van tornar ahir a votar en bloc, i la llei de consultes continua endavant. Tal com estava previst, el ple del Parlament va desestimar les esmenes a la totalitat del PP i Ciutadans i ara s'iniciarà la tramitació parlamentària de la normativa perquè pugui estar llesta a la tardor. Una eina que pot servir per poder celebrar el referèndum, ja que no es necessitaria demanar permís a l'Estat espanyol.
El front comú sobiranista, però, es va vertebrar amb alguns matisos, sobretot pel que fa al PSC. Els socialistes van reiterar que aquest projecte no pot servir per preguntar als catalans sobre la independència perquè no entra dins de les competències de la Generalitat. Un discurs que fa temps que repeteix el PSC, que defensa una consulta “legal” i “pactada” amb La Moncloa. “No ha de ser un pla B independentista”, va alertar
el diputat Ferran Pedret. Fins i tot va augurar que, si se segueix aquest camí, la normativa pot acabar impugnada pel Tribunal Constitucional.
Era una manera de respondre a la pressió que el PP i Ciutadans van exercir durant tot el debat contra els de Pere Navarro. Les dues formacions van reclamar que el govern se centri més en la crisi, van qüestionar la legalitat d'una consulta que vol separar “Catalunya d'Espanya” i van demanar als socialistes que no se sumin a aquesta cursa. El portaveu adjunt del PP, Santi Rodríguez va qualificar, fins i tot, els membres del PSC “d'ingenus” perquè no s'adonen que l'executiu vol impulsar la independència i no el dret a decidir. Però Pedret va recordar que la llei de consultes no està enfocada en aquesta direcció, sinó que ha de servir per potenciar la participació ciutadana –fòrums, debats, consultes, etc.– i la radicalitat democràtica.
Un mateix concepte
CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP sí que van subratllar que aquest instrument es pot utilitzar per exercir el dret a decidir, tot i que també van posar èmfasi en la importància que té que la societat pugui involucrar-se en altres àmbits de participació. Josep Rull (CiU) va defensar la “llibertat” i la “democràcia” que comporta aquesta llei; Gemma Calvet (ERC) va acusar el PP i Ciutadans de donar arguments “d'involució democràtica” per oposar-se al projecte; Dolors Camats (ICV-EUiA) va ressaltar que es tracta d'una normativa per poder “decidir-ho tot” i, finalment, Quim Arrufat (CUP) també va celebrar que aquesta norma retiri part del “poder de decisió” a les institucions i el traslladi als ciutadans.
Per la seva part, el PP va anunciar que sí que formaria part dels treballs que acabaran de redactar l'articulat de la llei per vigilar que no es converteixi en una eina per a la independència, mentre que Ciutadans, que fa unes setmanes va abandonar la ponència prèvia, no es va definir.
Retocs importants
El document preveu que puguin votar en les consultes els majors de setze anys i els ciutadans amb nacionalitat espanyola o de la Unió Europea, Islàndia, Liechtenstein, Noruega o Suïssa, sempre que estiguin empadronats a Catalunya. La potestat per convocar una votació recau en el president de la Generalitat, en els ens locals –si es tracta de qüestions municipals– o també es pot posar en marxa la via ciutadana. En aquest últim cas es necessitaran un mínim de 50.000 signatures, si la consulta s'emmarca en l'àmbit nacional, i, si és en el local, un percentatge d'entre un 5% i un 20% de la població. També es desenvolupen les eines de participació que recull l'article 122 de l'Estatut.
Però aquests requisits són provisionals, perquè durant la tramitació parlamentària els grups presentaran esmenes de modificació. CiU va assegurar ahir que en registraran força, tot i que no va precisar quines.
Immigració
ICV-EUiA sí que va ser més clara i va remarcar que batallarà perquè els immigrants puguin participar en aquests processos i també els catalans que viuen a l'exterior, prop de 600.000 entre els que hi ha a la resta de l'Estat i a l'estranger.
LA XIFRA
LA DATA
Comissió pel dret a decidir
El procés català segueix el seu ritme al Parlament. Un cop aprovat el tràmit inicial de la llei de consultes no populars referendàries i participació ciutadana, el següent pas serà la posada en marxa de la comissió pel dret a decidir. Un òrgan que s'articularà en els pròxims dies i que estarà presidit per la presidenta del Parlament, Núria de Gispert. Era una demanda expressa d'ICV-EUiA, que volia traslladar aquest debat a la seu del legislatiu. Paral·lelament, els grups també estan treballant en el pacte nacional pel dret a decidir, del qual ja es va fer una primera trobada. Ara se n'haurà d'acabar de cosir l'estructura, que tindrà dues parts diferenciades. Una executiva d'una trentena de persones, en què estaran representats el govern, els partits polítics i els dirigents de diverses entitats sobiranistes i agents socials; i després un gran plenari, en el qual tindran cabuda totes les organitzacions.
