Aznar, Voltaire, Bambi i altres convidats

Sovint al Parlament hi ha convidats especials. No en cos, sinó en ànima. El ministre Wert, per exemple, n'ha esdevingut un habitual. En la sessió de control d'aquest dimecres, per exemple, se l'esmenta cinc cops. La delegada del govern espanyol, María de los Llanos de Luna, és una altra que no falla, és clar. Però l'estrella de la jornada entre els convidats en esperit és l'expresident espanyol José María Aznar, que la nit abans havia sortit a la tele. També l'expresident Pujol, però aquest en un documental en què només es parlava del seu passat, i a Aznar l'havien entrevistat i havia parlat de futur. Amb un avís-amenaça del tipus “compte, que torno, que no se us pot deixar sols” inclòs, que és tema de conversa obligat. Dins i fora de l'hemicicle.

A dins, quan per replicar les crítiques d'Enric Millo sobre l'anomenat Consell Assessor per a la Transició Nacional, el conseller Francesc Homs atribueix al popular la voluntat de fer mèrits, però, irònic, diu que no té clar si és de cara a Rajoy o a Aznar. A fora, quan als passadissos els periodistes esperen els líders de cada grup, als quals Artur Mas va cridant un per un al despatx per tancar una data per a la cimera de torn, i tots passen pel tràmit de valorar –o, més aviat, devaluar– l'avís-amenaça. Amb micròfons pel mig o sense. Els populars li treuen importància, més que ningú, i algú recorda que un cop va fer riure Aznar i que té una foto que ho acredita. Sona a avís-amenaça, també, de manera que potser millor tornar dins l'hemicicle, on també es parla de futuribles: si Aznar es promociona com a eventual salvador del PP i d'Espanya, Mas diu a Sánchez-Camacho que de vegades li sembla que aspira a delegada del govern, i les diputades Núria Parlón i Carina Mejías s'endevinen mútuament el futur: Mejías vaticina que la socialista acabarà competint amb Carme Chacón a Madrid i Parlón, que la diputada de C's es prepara per tornar al PP català, d'on prové.

La perseverança de ses senyories a l'hora de submergir-se en les procel·loses arts de Sandro Rey només és comparable a la seva insistència a trepitjar l'igualment pantanós territori de la cita literària, un camp de mines en què sovint no se'n surten, tot i que els novells de la CUP són capaços de ballar-hi claqué: avui, Salvat-Papasseit, per cortesia de Quim Arrufat. Menys afortunat està Josep Rull (CiU), que cita allò de “no estic d'acord amb el que diu però faré tot el que pugui perquè pugui dir-ho” i ho atribueix, as usual, a Voltaire. Ni aquí abaixa la guàrdia el PP: “No faci tant de cas del senyor Junqueras, que la cita és apòcrifa”, el corregeix Santi Rodríguez. Al gener, el líder d'ERC ja va cometre el mateix error, i la web de La Vanguardia va recordar que la frase se la va inventar una biògrafa de l'autor per sintetitzar el seu pensament. Explicació que ara repeteix Junqueras, perquè consti que hi ha diputats que no només es documenten via Viquipèdia.

Més desapercebuda passa la relliscada d'Albert Rivera. A voltes amb el procés sobiranista, el líder de C's adverteix els per ell ingenus del PSC: “Ja sabem com va acabar Bambi.” Deu voler dir com va acabar la seva mare, morta pels caçadors, que Bambi sobreviu i esdevé el rei del bosc. Tant la pel·lícula de Disney com el llibre en què es basa acaben bé. I van tenir sengles seqüeles i tot.

És clar que sempre resta la possibilitat que es refereixi a aquell altre Bambi, posats a invocar expresidents.