Carta oberta a la Sra. Karina Vercher

L'interior de l'ànima humana sovint esdevé inescrutable i misteriosa, i és per això que esbrinar les seues motivacions moltes voltes sembla cosa de bruixots i fetillers; sobretot, potser, per a persones que com jo —crec—, pequem una miqueta d'un excés contumaç d'innocència o ingenuïtat.

Ignore quins són els motius —veritables motius, volem dir— que han portat a la regidora Karina Vercher a obrar tal com ha fet fins ara en tot aquest afer provocat, segons tinc entés, per ella mateixa (i fins i tot gosaria dir que no m'importen massa); però, francament, votar en contra d'uns pressupostos generals (presentats per un Govern al qual ella pertanyia, no ho oblidem), al·legant que eren contraris als interessos socials del poble, no em sembla ni normal, ni versemblant, ni just.

I per descomptat que presentar una moció de censura, junt al grup conservador PP, em pareix encara més anormal, més inversemblant i més injust.

Cadascú és lliure de tenir l'opinió o ideologia que vulga, i obrar-hi en conseqüència. Això està més clar que l'aigua de la Sangonera (curiosa relació d'idees i noms, per cert!), però no hem d'oblidar pas, que la Sra. Karina Vercher va militar en Esquerra Unida, fins que fou expulsada, i li hem de suposar una idees d'esquerres i progressistes; ben contràries a les que solen esgrimir amb gran contundència i pocs miraments els governs liderats pel Partit Popular.

I com que tota aquesta forma d'obrar ens sembla ben il·lògica, no tindrem més remei que escoltar el que diu la vox populi. O no...

Perquè hi ha gent que diu que tot açò ve provocat per un immens i nociu afany de protagonisme d'aquesta exmilitant d'EU. Eixir en les portades de tots els periòdics i anar en boca de tothom al preu que siga. Ser la persona, ara mateix, més popular —i mai millor dit— de tot el poble i part de la contornada.

És això el que volia aquesta dona? Paralitzar ella —ella tota sola i soleta— la vida política i administrativa de Tavernes? Produir tot aquest mal i entregar en safata de plata l'alcaldia al Sr. Manolo Vidal?

I si no ha fet tot açò per afany de protagonisme, per què ho ha fet? Per diners? No, em negue a creure que algú pot caure tan baix i ser tan miserable com per a deixar-se comprar per una quantitat de diners o un suculent càrrec polític o administratiu. Les persones d'esquerres no solen fer això. Ningú ven els seus ideals per diners. Les persones decents, vull dir. Seria —i perdoneu-me una comparança tan cristiana— com vendre l'ànima al Diable.

És per tot això que des d'aquest escrit commine a la Sra. Karina Vercher, a què es defense públicament i diga la veritat. Diga'ns que no ha fet res d'açò (sobretot permetre que el PP torne al poder municipal de Tavernes) ni per protagonisme, ni per diners o altres recompenses, ni per maldat (que també podria ser); i només llavors començarem a creure que l'estultícia humana és realment inescrutable, misteriosa i, sobretot, nociva per a tot un poble. Diga-ho públicament; que la política, com ben bé sabem, és cosa pública. Defense's, si us plau!