Política

Els municipis de la Franja donen la cara pel català

Una trentena d'ajuntaments de la Franja s'adhereixen a una nova Declaració de Mequinensa com a resposta a la llei del Lapao

Insten el govern d'Aragó a retirar la llei i a promoure el català

Mig centenar d'alcaldes i regidors, vint-i-vuit ajuntaments i tres consells comarcals van elaborar ahir una nova Declaració de Mequinensa en defensa del català a la Franja. L'acte l'havia convocat l'alcaldessa de Mequinensa, Magda Gòdia, per canalitzar el rebuig que ha generat als municipis catalanoparlants la nova llei lingüística del govern aragonès del PP i PAR, que elimina el nom del català i passa a anomenar-la Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental, un llarg circumloqui que forma la sigla Lapao.

S'hi van presentar alcaldes i regidors del PSOE, CHA, IU, PAR, Convergència Democràtica de la Franja (CDF), que té una alcaldia a la Ribagorça, i el regidor d'ERC de Calaceit. No hi havia cap representant del PP, tot i que el regidor de Calaceit va afirmar que hi anava amb coneixement de l'alcalde i que durant la setmana vinent s'aprovarà al consistori una moció d'adhesió. Després de més de dues hores de reunió, els edils van donar a conèixer la declaració. En el text, lamenten el “ridícul universal” que han fet el govern i les corts d'Aragó per haver modificat el nom de les llengües pròpies d'Aragó, adverteixen que la nova llei condemna a mort l'aragonès i desprotegeix greument el català, i demanen la derogació immediata de la llei.

En la declaració, els alcaldes i regidors es comprometen a impulsar mocions de suport en tots els municipis i a portar a terme “les actuacions que siguin necessàries” en l'àmbit de la justícia, el Tribunal Constitucional i les autoritats europees en defensa de la denominació de la llengua catalana i dels drets dels seus parlants.

Al principi de la trobada, els reunits van escoltar la intervenció de diversos acadèmics que van explicar els motius històrics i científics que expliquen l'existència del català a la Franja, i la seva unitat amb la resta de l'àmbit lingüístic.

Suport a l'aragonès

Durant l'acte, els assistents van recordar el caràcter històric de la cita. Alguns d'ells, com els alcaldes de Torrent de Cinca i Areny de Noguera, ja van ser-hi a la primera Declaració de Mequinensa, el 1984. També hi van assistir representants de les associacions de suport a l'aragonès, llengua que també perd el seu nom en la nova llei. Chusé Aragües, de la coordinadora Aragó Trilingüe, també va reclamar la derogació de la llei.

Preocupació pel futur de la llengua a l'escola

La primera Declaració de Mequinensa, el febrer de 1984, va reunir 17 alcaldes i es va convertir en una fita històrica pel que fa al reconeixement de la llengua. A partir de llavors es va introduir el català com a assignatura optativa a les escoles i instituts de la Franja. Ahir, s'hi van reunir 53 alcaldes i regidors, i s'hi van adherir 28 de la seixantena de municipis catalanoparlants d'administració aragonesa.

Una acadèmia aragonesa dirà com s'escriu en Lapao

Si s'aplica, la nova llei preveu la creació d'una Acadèmia Aragonesa de la Llengua que fixarà les normes del Lapao i els textos per a l'aprenentatge escolar de la nova llengua. Fa uns anys que alguns grupuscles ja treballen en una normativa secessionista per al català de la Franja, convoquen concursos literaris i redacten comunicats. Dijous, el PAR de Fraga en publicava un seguint aquestes normes.

El català

és assignatura optativa a la Franja


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.