Autobús a la llibertat

Són les quatre de la tarda i un estol de gent que va arribant de tots els racons de Tarragona s'afanya nerviosament pel carrers del voltant de la plaça Imperial Tàrraco. Indumentàries amb tot de motius quadribarrats i les estelades que sobresurten d'algunes motxilles en delaten el destí: la rambla Lluís Companys, on esperen els set autobusos noliejats per Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana, que esperen per marxar cap al Concert per la Llibertat. L'Ermengol, que té tot just 15 anys, ja va anar a la manifestació contra la retallada de l'Estatut el 10 de juliol del 2010 i a la de l'últim 11 de setembre, en què el clam ja va ser per l'estat propi. A la seva edat, ja és un veterà de la mobilització. “No em convencen gaire el repertori ni els grups, però òbviament avui l'important no és el concert”, explica la Núria, que l'acompanya.

La gent ha fet cas de la crida de l'organització, que recomanava ser-hi vint minuts abans, i la zona dels jutjats ja és un formiguer, amb cares conegudes com les de l'expresident de la Diputació Joan Aregio o el senador de CiU Jordi Sendra. Alguns arriben amb bosses de menjar per donar al banc dels aliments, tot i que tampoc s'han atrevit a carregar-se gaire. “Avui anem a tornar-nos a posar les piles i a recuperar l'empenta de l'11-S”, explica Joan Chavarria, secretari local d'Òmnium, que en pocs dies va esgotar el paquet d'entrades i tiquets de bus que van posar a la venda a 40 euros. Tot i algunes corredisses finals, i amb baixes d'última hora per motius de salut, a dos quarts de cinc en punt gairebé tothom és a lloc. El Joaquín, assegut a primera fila d'un dels busos, porta una samarreta en que destaca un drac i les quatre barres dels Països Catalans. “La vaig encarregar per internet i me la van enviar de Xangai; ja hi tinc encarregat la nova del Barça”, explica entusiasmat. Segur que avui també serà la més venuda amb diferència a la botiga de l'estadi.

La composició de l'autobús, que va ple i està decorat amb un parell d'estelades al passadís, representa la transversalitat de l'esdeveniment a què es dirigeix i de la causa sobiranista que, al cap i a la fi, s'hi reivindica. Gent jove i gran gairebé a parts iguals. De la ciutat i de pobles del voltant, de tot el Camp de Tarragona. Senyores enjoiades vantant-se assegudes just al davant d'una jove parella que es cargola un cigarret, abillada ella amb un vestit-estelada de cos sencer i ell, amb una samarreta de la CUP. Avui hi ha una etapa important per al moviment de transició nacional. I, com no podia ser d'altra manera, tothom ha pujat al mateix autocar.

“No t'esperis gaire ambient durant el viatge, massa gent gran”, comenta, això sí, el David, del Morell, que ha vingut amb amics de Constantí i de la Selva del Camp. Aviat es veu que els seus vaticinis es faran realitat, així que decidim fer un sondeig. Asseguts al galliner, la fem petar amb el Ton, el Marcel·lí i la Rosa Maria. Vénen de Torredembarra i de Montblanc i els acompanyen el Pol i l'Elvira. “Som cinc, arribarem a les sis i tindrem set”, bromegen. “Venim per una qüestió de patriotisme, perquè ens dóna la gana; i perquè ara això va de debò”, clama la Rosa Maria. Poc els importa, la veritat, el cartell del concert. Tampoc les crítiques que hi ha vessat el PP. “M'agrada que en diguin aquelarre”, diu el Ton. “Encara s'ha de fer molta pedagogia, en tots els àmbits”, apunta el Marcel·lí. La tertúlia és viva, però fins i tot ho és més uns metres més endavant, a mig bus, amb dues parelles, la Kika, l'Antoni, la Victòria i el Rafel. “A Tarragona costa molt mobilitzar la gent, però l'11 de setembre va ser molt important, vaig quedar parada”, explica la Kika, que s'obre a narrar la seva experiència. “Fa cinc anys jo hagués votat que no en un referèndum. Bé, de fet la independència és una cosa que no m'havia plantejat mai, ho veia molt lluny”, reflexiona, mentre el Rafel li dóna la raó. “Ja n'hi ha prou amb tot el que ens fan i diuen de nosaltres”, clou. Avui, l'ambient no és el mateix que el de la Diada, però estan animats pel concert. “No ha baixat l'onada, la gent està sensibilitzada i fins i tot diria que vol anar més ràpida”, comenta l'Antoni, que és empresari i assegura que en el tracte amb els clients ha notat un augment de l'entusiasme sobiranista. “El concert és important per mantenir el caliu i que no es refredi, però la cadena del setembre encara ho pot ser més”, subratlla la Victòria, que també està engrescada pel mosaic. “Segur que es veurà més a fora que a la resta de l'Estat”, constata el Rafel amb certa resignació.

Però, i la gent jove? “També estan engrescats, però el relleu de l'11-S l'ha agafat la gent de mitjana edat”, reflexiona la Rosa. La Cristina i l'Edit, que és de l'ANC local, i no li treuen la raó. “A Tarragona ens hi hem d'esmerçar molt més, però ja estem treballant en la cadena del setembre, que serà un punt d'inflexió diferent”, asseguren. Amb la conversa aquí i allà, hem passat ja el peatge de Martorell, i l'autopista comença a poblar-se d'autocars plens d'estelades. En arribar a la Diagonal, copen gairebé en exclusiva el lateral, on els més joves saluden els ocupants d'un bus turístic que s'hi ha posat al costat tot mostrant-los orgullosos les senyeres i estelades. A les sis, els voltants del Camp Nou ja bullen. Fi del trajecte. O inici, segons com es miri. Mentre baixa cap a la porta 9, el Ton sembla emocionat.“Tinc 53 anys i vaig començar en fa 40 traduint al català els pamflets que el PSUC i els sindicats repartien als barris tarragonins. Ara, aquí ja no hi ha marxa enrere.”