Roca alerta del buidatge de competències al món local
Un dictamen encarregat per la Diputació de Barcelona posa en dubte la constitucionalitat de la llei de reforma de les administracions de l'Estat
Esteve anuncia que es planteja dur-la al TC
Que la llei de reforma de les administracions locals que promulga el govern de Mariano Rajoy no agradava pràcticament a ningú a Catalunya no és cap novetat, però a aquest descontentament general s'hi ha afegit ara un nou element: un dictamen encarregat per la Diputació de Barcelona al despatx d'advocats de Miquel Roca i Junyent. L'informe arriba bàsicament a onze conclusions en què es posa en dubte la constitucionalitat de la proposta de l'Estat, tan procliu a fer servir la Constitució com a eina per aturar iniciatives a Catalunya.
El dictamen va ser fet públic ahir pel president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, i pel coordinador general de l'ens, Xavier Forcadell, que van fer incidència sobretot en la pretesa inconstitucionalitat del text pel que fa al buidatge de competències dels ajuntaments i el seu traspàs a les diputacions, basant-se en la imposició de criteris a l'hora de calcular si els municipis compleixen els requisits previstos per la llei. Uns costos estàndards que encara no se sap quins serien i que determinaran si la prestació del servei és eficient o no. Esteve va explicar que seria “molt complicat” que la Diputació hagués d'assumir obligatòriament molts dels serveis que haurien d'acabar cedint els ajuntaments. Per exemple, per la falta de recursos, va aventurar, molts d'aquests serveis s'haurien d'acabar externalitzant i deixarien de ser prestats per una administració pública.
En l'informe del despatx de Roca i Junyent també es carrega contra la “laminació” de la competència exclusiva de la Generalitat en matèria local inclosa a l'Estatut. De fet, la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, sempre ha defensat un principi d'acord, segons el qual el redactat de la llei estatal explicitarà que no serà d'aplicació a Catalunya. Però per ara l'Estat no ho ha posat per escrit.
Adaptar-se a la realitat
L'informe de Roca considera que la Constitució, passats 35 anys des de la seva aprovació, no pot interpretar-se com el primer dia, i posa en relleu la gran quantitat d'iniciatives que s'han desenvolupat a Catalunya en matèria de règim local. A més, considera que la seva aplicació suposaria desdibuixar la funció per a la qual van ser creades les diputacions.
Per tots aquests motius, i emparant-se en el dictamen de Roca, la Diputació es planteja portar la llei al Tribunal Constitucional, si és que Rajoy l'acaba impulsant tal com està plantejada. “La nostra tasca ha de ser ajudar els ajuntaments quan ens ho demanen. Mai com una imposició, i sempre disposats a donar resposta a realitats diferents”, va assegurar Esteve.
Ahir, el president de la Diputació es va reunir amb els presidents de l'ACM, Miquel Buch; la FMC, Xavier Amor, i el Consell de Col·legis de Secretaris, Interventors i Tresorers de l'Administració Local de Catalunya, representat per Petra Saiz. Els va demanar col·laboració per evitar que s'acabi aplicant tal com està ara, i també es buscarà la complicitat de tots els grups de la Diputació, la resta de diputacions, el govern i els grups parlamentaris.
Una llei que no respecta la diversitat dels pobles
Un altre dels aspectes que més són criticats de la llei espanyola és que determina uns barems estàndards, sense respectar l'especificitat ni les necessitats de cada municipi. En aquest sentit, Esteve va recordar que, en el cas de la demarcació de Barcelona, hi ha 311 municipis, i que no se'ls pot tractar tots de la mateixa manera. I encara més tenint en compte la presència de ciutats com ara Barcelona, amb una població que s'acosta als dos milions, i de municipis petits, com per exemple Sant Jaume de Frontanyà. “No té res a veure la recollida d'escombraries en una illa de pisos de l'Eixample, on viuen unes 300 persones, amb la d'un poble de 300 habitants repartits en masies”, va exemplificar.
Unes previsions que no fa la llei del món local que està desenvolupant la Generalitat, segons Esteve, que hi va afegir que aquesta té en compte la qualitat de la prestació del servei i no pas el seu “cost estàndard”.