“El dret a decidir no es demana, s'exerceix”

J: Jo crec que les aspiracions nacionals ara, a diferència d'uns anys enrere, es veuen més com a objectiu o possibilitat propera que com a somni llunyà.

O: Des del 2009-2010 sembla que hem premut l'accelerador, però és que ara estem en una situació molt, molt límit. Són tantes coses, que hem de reaccionar! Hi ha gent que diu que la consulta pot ser el 2015 o el 2016. No podem esperar tant! Jo el 2014 ja el veig lluny, per mi ja hauria de ser el 2013.
J: Davant la postura del govern espanyol de posar tants pals a les rodes, jo hauria ajuntat els polítics del Parlament, hauria declarat la independència de Catalunya directament i llavors hauria fet el referèndum per saber si volem continuar a l'Estat espanyol o no. Si no, som com aquella dona maltractada que encara ha de demanar-li al seu marit si pot marxar de casa.

V: Perquè som catalans, som part de la societat i ens sentim amb el privilegi i amb el deure al mateix temps de col·laborar d'una manera més manifesta.
O: El dia 3 nosaltres anirem a reclamar que el dret a decidir no es demana, s'exerceix; perquè és la base de la democràcia. Podria no ser independentista i reclamar-ho igualment.

J: Tots tres som independentistes. Si algú interpreta que la nostra participació en el concert és un suport clarament independentista, tot i que nosaltres no fem cançons amb contingut polític, no ens farà cap mal. Mala sort si algun seguidor nostre es perd per això.
V: Al final, un s'ha de posicionar. Estem parlant de perjudicis que afecten tota la societat; la sanitat, l'educació, la cultura... Per tothom en general és important que Catalunya estigui millor. Per tothom!

J: Vols que Catalunya sigui un estat propi i lliure?
O: Un cop haguéssim marxat ja ens plantejaríem on anem, si hem d'estar a la UE o no, si hem de nacionalitzar la banca, qui governa i com...
V: “Encara no saps com ni on has d'anar però saps que al mateix lloc no pots quedar-te”, diu la lletra d'una cançó nostra.

V: El meu pare és dominicà i la meva mare, catalana. Per tant, per mi, que sóc qui fa les lletres, els dos idiomes ocupen el mateix lloc al meu cervell. Però ha arribat un punt que havíem d'optar per una llengua o una altra i el que teníem clar és que no volíem defraudar el nostre públic majoritari, que és català.

O: Amb normalitat. L'últim disc ja no l'hem fet en castellà i, de fet, molta gent de fora de Catalunya ens escrivia manifestant-nos que els agradava més la versió en català. Quan vam posar el nom del grup en català, el 2009, sí que aquí vam notar un agraïment.

J: Estem treballant-hi, però no ho sabem.
O: Pel que fa a promoció d'Un far encès, hem tingut força coses. Encara no hem hagut d'asseure'ns a veure què farem.

V: És el més lliure des d'un punt de vista eclèctic. Com a grup vas madurant, agafes personalitat i dius: “Vull fer el que em roti, sense supeditacions.”

J: És fotut. Igual que un fuster viu de la fusteria, el que hauria de ser normal, per a un músic es converteix en un somni.
V: Per sort, tot el que fem està relacionat amb la música. A part de classes de veu, jo aviat tornaré a fer teatre musical.