El poble que avança
Poble que Canta, un moviment coral per la independència, pren la temperatura a l'estat d'ànim de Catalunya: “El sentiment d'independència és molt fort i això ho veiem als pobles on ens conviden”, explica el seu creador, Jordi Llobet
Actuaran al concert ‘Catalunya vol viure en llibertat i amb dignitat', com l'any passat
“Calia fer alguna cosa per aixecar els ànims de tots aquells que volem la independència de Catalunya.” Així explica Jordi Llobet, creador de Poble que Canta, la gènesi d'aquest conjunt coral que va néixer a redós de la manifestació de l'Onze de Setembre del 2009 i que, dos dies després, al referèndum d'Arenys de Munt, va tenir clar el sentit de la seva existència. Amb la música com a arma per lluitar contra el desànim i el pessimisme, Llobet manté que “un poble que canta és un poble que avança” i està convençut que el temps i els fets li han acabat donant la raó a ell i als centenars de cantaires procedents de corals d'arreu dels Països Catalans que han mantingut viva la flama de l'independentisme i l'han portat allà on els han convidat a participar.
Gairebé quatre anys i una setantena de concerts després, l'empenta ha anat guanyant força. “La voluntat del poble català és un tsunami, una onada de grans dimensions que cap dic de contenció podrà aturar”, expressa Jordi Llobet. Assegura que s'ha passat de l'estancament a la il·lusió de tot un poble “que ha sabut posar-se per davant dels seus governants” i que la música hi ha tingut un paper fonamental com a creadora d'un estat d'ànim. “La música ens fa vibrar i sempre ha tingut un paper cabdal en els moviments socials de canvi. Fins i tot els exèrcits tenen bandes de música.”
Llobet posa com a exemple l'èxit de la convocatòria de l'any passat de la segona edició del Catalunya vol viure en llibertat i el Concert per la llibertat al Camp Nou. Recorda amb il·lusió la cita gironina i dóna “un deu” a l'organització. Poble que Canta va posar sobre l'escenari de la Devesa una vuitantena de cantaires que van interpretar El Cant de la Senyera i Els Segadors. “Va ser una experiència brutal cantar davant d'un públic amb un estat d'ànim tan positiu, amb molta efervescència.”
Transmetre emocions
El bon record de l'actuació de l'any passat ha estat determinant per tornar acceptar la invitació per actuar aquest any a la cita gironina, el 3 d'agost que ve. Tot i que no disposaran de gaire temps per als assajos, Llobet vol provar peces que fins ara no han sortit al repertori de Poble que Canta. Després de veure l'actuació de Peret al Camp Nou del 29 de juny passat, l'artífex del grup té clar que hi ha una peça que vol fer: L'Emigrant. “L'emoció que va transmetre el Peret va ser tan gran que m'ha fet decidir per aquesta cançó, tot i que no l'hem feta mai.” El repertori inclourà una altre cop El Cant de la Senyera i Els Segadors i també la peça Guanyarem la llibertat. Llobet explica que ha demanat als cantaires que portin una samarreta groga. Explica que és difícil predir quants integrants de Poble que Canta participaran en el concert de Catalunya vol viure en llibertat i amb dignitat. “L'assistència és un termòmetre de l'estat de la qüestió, però hem de tenir en compte que els cantaires vénen amb els seus propis mitjans i de punts molt diferents.”
Poble que Canta està format per integrants de totes les edats, si bé és cert que, com la majoria de corals catalanes, la mitjana d'edat se situa per sobre dels quaranta anys. El nombre de cites on els conviden a participar ha crescut de manera espectacular i aquest any arribaran a les 37 actuacions. “El sentiment d'independència és molt fort i això ho anem veient als pobles on ens conviden”, explica Jordi Llobet, que no descarta que la mobilització de l'11 de Setembre que ve sigui el desencadenant final de la independència hi hagi o no referèndum. “Si no ens el deixen fer, s'haurà de declarar la independència de manera unilateral. Quan una parella es trenca, no cal el permís d'un dels membres per separar-se. Ara només cal convèncer els polítics perquè també ho vegin així”, conclou.