Una jornada musical sense respir

Cançons de sentiments íntims, himnes de significació col·lectiva, temes melòdics, músiques de festa, tonalitats d'arrel i ritmes per ballar. Solistes i grups. Batucades, bandes, cobles i corals. Rock, pop, cançó i ska. Totes les músiques van tenir cabuda en una intensa jornada musical sense respir.

Les primeres persones a arribar al festival van ser rebudes per la xaranga Damm-er, que va començar a donar caliu a la festa. El relleu musical, quan encara la tarda era jove, el va agafar la Cobla Ciutat de Girona, que va aconseguir aplegar una rotllana gegantina. Amb El cant de la senyera, interpretada dalt de l'escenari per la coral Poble que Canta es va produir un dels molts moments en què la música va esdevenir l'adequada banda sonora dels fets que succeïen al recinte del Camp de Mart: es va hissar la macroestelada que una cercavila havia acompanyat des del centre de Girona.

L'escenari ja començava a escalfar-se per a tots: menuts, joves i grans, que es van començar a aplegar al seu costat. La clau: Jordi Tonietti, repetidor del concert de l'any passat que aquesta vegada va voler reforçar el seu impacte en escena. A més de la seva banda, va tocar amb un grup de percussió que va fer ballar tothom, la qual cosa va facilitar que la cercavila fos viva i animada, amb Fal·lera Gironina, els Capgrossos de Santa Eugènia, els Amics dels Gegants de Sarrià, els Gegants del Tros de Solsona i els Xirois de Santa Eugènia.

Mentrestant, l'escenari es preparava per rebre el grup més veterà i jove alhora de tot Catalunya: Macedònia. Cançons d'amors tendres, però també de compromís, com el tema en què parla un cavaller, que està pres en un castell que no és al seu país. A aquest cavaller li agraden els castells, però no els que tenen murs, sinó els fets amb persones. A les noies afruitades les va seguir el conjunt Acció, una promesa consolidada dins la darrera fornada de grups de rock joves.

Música i humor és la combinació del duet Mali Vanili, que va interpretar el tema Espanya, carinyo, lo nostre no funciona, el vídeo del qual ha estat un èxit a Youtube. I ja la nit va entrar amb suavitat en el lirisme de La Porta del Somnis i Andreu Rifé, actor i músic de Polseres vermelles.

La vetllada es va accelerar fins a la matinada amb Le Croupier, Pere Tàpies, Quim Vila, Glaucs, 9son, Lax'n'busto i l'ska de Deskarats, que van cloure el festival.