Marxandatge estel·lar

Un centenar de paradetes, entre entitats –una quinzena– i empreses que venien els seus productes de marxandatge, van començar a atendre el públic a les cinc de la tarda, sota un sol de justícia. La zona de fira va ser, de fet, on anava tothom tot just entrar al recinte. Cap a les parades i, també, els que duien mainada, cap a les atraccions infantils. De parades, n'hi havia de tota mena de productes. La immensa majoria, és clar, relacionats amb Catalunya, el dret a decidir i la independència. S'hi trobaven, per exemple, rellotges amb estelades o que mostren l'hora en català, clauers, samarretes de tota mena, bambes, espardenyes, xancletes, collarets i braçalets de goma o de cuir... N'hi havia de senzills i d'altres eren autèntiques joies. També hi havia bosses, roba interior independentista, corbates, sacs nòrdics amb l'estelada, baralles de cartes, el joc de l'oca –independentista, és clar–... I productes d'alimentació com ara creps, neules, cerveses, cava i ametlles garapinyades. I banderes estelades, òbviament. Per posar al balcó, per penjar dalt d'un pal... Un home comentava a la seva parella que “és increïble la mà de coses que es fan amb estelades”.

La gent passejava i badava de parada en parada. Miraven, s'emprovaven coses, n'hi ha que en compraven... Vam trobar, per exemple, un senyor que va comprar deu braçalets amb l'estelada: “Per a tota la família”, ens deia. “També per al meu cunyat, que no és independentista, però ja n'hi farem tornar”, va assegurar amb un somriure murri. Entre tanta gent, hi havia moltes persones més o menys conegudes. Gent dels partits polítics gironins, coneguts i desconeguts pel gran públic –fins i tot un regidor de Girona que fins no fa gaire era del PP i ara és al grup mixt–. Hi vam veure alguns diputats al Congrés i al Parlament, i personalitats com ara Carme Forcadell i Muriel Casals. Entre tots, el que segurament tenia més feina per poder caminar era l'actor Toni Albà, que amb un somriure obert es fotografiava amb tothom que li ho demanava. Se'n va fer un fart. El riu de gent que passejava per les parades no tenia aturador. A primera hora, perquè era la distracció principal i, més endavant, quan els músics tocaven a l'escenari, per fer aquelles aturades estratègiques per recuperar forces bevent i menjant alguna cosa. A la parada Pro Seleccions Esportives Catalanes van muntar una cistella de softbol, en la qual, qui volia, podia intentar encistellar. I, pel poc èxit que tenien la majoria, podríem dir que sembla prou difícil. També tenia força èxit la parada en la qual es podia fer el document d'identitat català. A estones s'hi veia molta gent interessada, mirant o preguntant, i uns quants apuntant les seves dades en un imprès decidits a fer-se el carnet de seguida.

Les parades van obrir a primera hora, tot just quan s'obria el recinte, i van tancar amb el final del festival –ja tancada aquesta edició–. Nou hores (nou!) atenent la gent. Són realment moltes, sobretot si es té en compte que, fins a les vuit del vespre, la calor era intensa. Però la gent aguantava, i és que tothom ho té clar: vol la independència, com més aviat millor. I si cal passar una mica de calor, se'n passa.